Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

divendres, 1 d’octubre de 2010

Tot començà amb una vaga...

PART 1, 1909.

Un sector de la població barcelonina, fart de les desigualtats socials digué prou i el 26 de juliol de 1909 s'inicià una vaga general per demanar que a la guerra anessin els que la havien provocat i que no la patien, els rics i els cures. De forma natural, els i les vaguistes, per defensar-se dels primers atacs de la Guàrdia Civil començaren a creuar tramvies i a aixecar barricades, i farts d'anys d'esclavisme ideològic, també de manera natural començaren a assaltar i cremar esglésies (21 aproximadament), escoles religioses (al voltant de 25) i d'altres centres de repressió mental (uns 30 convents). La multitud va fer grans fogueres amb tot el que trobà en aquests llocs, que de la nit al dia havien deixat de ser sagrats, i Ramon Clemente García sortí al carrer a ballar un pasdoble amb la mòmia d'una monja davant l'alegria generalitzada dels seus veïns.

La burgesia catalana restà amagadeta durant cinc dies, fins que arribaren els soldats i s'inicià una desmesurada repressió, encoratjada, ara sí, per els que sempre havien tingut el poder i el control "manu militari" de la ciutat, els rics i els cures, i aplaudida pels seus propis mitjans de comunicació.

L'Escola Moderna fou clausurada, igual que tots els centres i ateneus obrers de la ciutat, amb l'excusa que des d'allà s'havia instigat la revolta, la premsa obrera fou prohibida i cinc persones entre les quals Francesc Ferrer i Guardia i Ramon Clemente García foren executades per ordre de la Consellera de Justícia (perdó, no se on tinc el cap), per ordre del Governador Civil, Crespo Azorín.

PART 2, 2010.

Un sector de la població barcelonina, fart de les desigualtats socials digué prou i el 29 de setembre de 2010 s'inicià una vaga general per demanar que la crisi la paguessin els que la havien provocat i que no la patien, els rics i els polítics. De forma natural, els i les vaguistes, per defensar-se dels primers atacs dels Mossos d'esquadra començaren a creuar contenidors i a aixecar barricades, i farts d'anys d'esclavisme econòmic, també de manera natural començaren a assaltar botigues de marques multinacionals (quatre o cinc). La multitud va fer petites fogueres amb tot el que trobà a ma, i algú repartí pantalons de marca davant l'alegria generalitzada dels seus veïns.

La burgesia barcelonina restà lluny del centre de la ciutat durant cinc horetes, fins que els Mossos iniciaren una desmesurada repressió, encoratjada, com sempre, per els que sempre havien tingut el poder i el control "manu militari" de la ciutat, els rics i els polítics, i aplaudida pels seus propis mitjans de comunicació.

La nostra Escola Moderna fou desallotjada amb l'excusa que des d'allà s'havia instigat la revolta.

Han passat 101 anys però res no ha canviat, les conquestes dels nostres avis i besavis s'han anat en orris i haurem de tornar a conquerir drets, esperem que no ens desallotgin les cases ocupades, que no ens tanquin els ateneus, que no clausurin els mitjans de comunicació lliures i que, ara sí, la Consellera de Justícia no torni a engarjolar cap dels nostres durant vint-i-pico anys per haver-se atrevit a atacar frontalment el poder econòmic que ella representa.

Que paguin Millet i l'Hereu que l'hi va vendre els terrenys per fer l'hotel.

(Per cert, en record de la Setmana Gloriosa de 1909, d’aqui a un mes i poc ve el sant pare dels pederastes, i és que els nostres besavis es van oblidar de la sagrada familia...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada