Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

divendres, 8 d’octubre de 2010

Antisistema, sempre

Hi ha realitats davant les quals no pots romandre impassible, enfront les quals has de prendre una decisió i no pots ser indiferent de cap de les maneres, el Sistema és una d'aquestes realitats. Ens afecta de tal manera que ningú pot dir "a mi m'és igual com vivim".

No pots dir "a mi m'és indiferent que els nens morin de diarrea en uns determinats països", per exemple, com no pots dir "jo no valoro si és bo o dolent que en Millet ens hagi robat milions d'euros a totes i estigui al carrer" o "jo no prenc postura en l'assumpte dels experiments humans realitzats als guatemalencs per part dels governants nacional socialistes ianquis". Són actes de conseqüències tan importants, i tan injustos, que tothom te una idea al respecte. I crec que qui diu que no pren partit ens diu indirectament quina és la seva opinió, doncs si una ferida no et fa mal és que no hi ha ferida i si una injustícia no et molesta és que per a tu no és injustícia.

El Sistema és l'engranatge que fa rutllar el mon de la manera en que rutlla, i està edificat des de la primera pedra sobre les desigualtats i les injustícies, i per perpetuar-se. D'aquesta manera tots sabem que un canvi de titella no comporta un canvi de Sistema i les notícies ens informen aquests dies del descontentament del poble ianqui davant la incapacitat de l'Obama per acomplir el "yes, we can" per què des d'allà on ell està, o sigui la Casa Blanca, no pot fer-hi res si no és plantant cara i convertint-se en un antisistema, i si ell no pot fer res, qui pot canviar alguna cosa sense destruir d’altres?

Arribats a aquest punt, hem de dir que sí, que som antisistema, que vam néixer i estem aquí per quedar-nos i que, independentment del que diguin els mitjans de comunicació de l'amo, tenim aproximadament entre tretze i cent anys i som antisistema per què estem contra les desigualtats i les injustícies, és a dir, creiem que el mon podria funcionar d'una altra forma, molt més justa i equilibrada, on no hi haguessin països que esclavitzessin d'altres països, on no hi haguessin classes privilegiades que esclavitzessin d'altres classes i on la justícia fos igual per a tots, independentment dels diners que tingui la teva família. Però com que això no passa, parlem, ens manifestem, ens omplen d'hòsties per totes bandes i els pro-sistema ens titllen pejorativament de ser antisistema... Com si haguessin descobert petroli a la Plaça Catalunya.

La qüestió és que els que ens titllen d'antisistema estan reconeixent que ells són pro-sistema i d'aquesta manera, obertament, ens diuen que estan d'acord en totes aquestes desigualtats i que el Sistema no s'ha de canviar, que ja està bé com està, o sigui ells són partidaris de l'ocupació militar de Palestina, de la persecució de gitanos a França i Itàlia, de l'apartheid ideològic al País Basc, de la llibertat d'en Millet, dels experiments ianquis a Guatemala, dels control fronterer mitjançant paramilitars a la frontera sud dels EUA, de les vendes especulatives de l'edifici de Banesto a Plaça Catalunya i del seu desallotjament violent, i de totes les injustícies creades per el Sistema, com deia, amb l'objectiu de perpetuar-se...

I qui són ells? Doncs no se si són molts, però el que sí que se és que tenen molts diners, moltes armes i que alguns escriuen i parlen als mitjans de comunicació del Sistema per defensar-lo i atacar obertament amb falsedats l'enemic, o sigui els antisistema. I se que tenen nom i cognoms i que, com deia, els trobem cada dia als mitjans de comunicació de l’amo.

Salut.

PD: Sembla ser que als quadres dirigents de Comissions “Obreres” no els hi ha agradat gaire la pancarta del banc i que han donat llum verda als que tenen poder repressor i carnet del sindicat per anar a pels antisistema, ahir vam veure i sentir al pobre frustrat que representa als que borden, molt valent i amb molts arguments davant les càmeres, jo vaig sentir vergonya humana per la seva mancança de dignitat, i quan dic seva parlo de la mancança d’aquest repressor però també de la de tots els que li han donat permís. Em va venir al cap el logotip de la vella empresa discogràfica “La voz de su amo” on sortia un gos assegut escoltant un altaveu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada