Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

divendres, 1 d’octubre del 2010

Notícies del front. Després de la batalla.

Avui sí, avui són autèntiques notícies del front. Noiicies que fan que el meu estat d'ànim vers els uniformes no sigui el més adequat per endinsar-me a l'aeroport i agafar un avió. Finalment la benevolència paternal d'un picoleto que podria ser el meu fill i al qual no li ha agradat gaire la meva resposta: "no crec que això a tu t'importi" a la seva pregunta "que vas a fer a Bilbao?", m'ha permès agafar l'avió tot i que durant uns minuts n'he dubtat de que em deixés fer-ho.

Hi ha notícies del front bones, molt bones i dolentes.

És una bona notícia llegir de bon matí que un grup de companyes va assaltar la llibreria Europa, res a comentar.

És una molt bona notícia, el més destacable de la jornada sense dubte, la creació de l'Agencia 29-S, agència que ens va permetre conèixer a l'instant el seguiment i les conseqüències de la vaga arreu del territori. He viscut ja unes quantes vagues generals i la tasca realitzada per l'Agència va ser impressionant. Gràcies a totes les que la van fer possible doncs realment, i per primera vegada, les vaguistes, les solidàries i per extensió tothom que ho va voler va poder assabentar-se al moment del que estava succeint. D'aquesta manera sabem que, per molt que els "periodistes" a sou del capital ens pretenguin vendre la moto, els enfrontaments violents no els van començar "joves aliens a la vaga cap al migdia al voltant de la Plaça Universitat", si no Mossos d'esquadra amb passamuntanyes que van atacar els piquets obrers a Sants ja de bon matí, escalfant, a més de a treballadors, també l'ambient de cara a la trobada de piquets de les dotze a Plaça Catalunya, on sí, esclatà la ràbia.
Abans, el dia abans era la mateixa Mar Serna la que senyalava, com a futuròloga o il·luminada, qui seria el culpable del que pogués passar l'endemà, parlant obertament de la CGT en una roda de premsa, sí, "senyora", i disculpa per la paraula, això és dignitat humana i seny polític de qui te un càrrec. Què passa? Us comença a fer por la CGT?

Estic convençut que la creació de l'Agència ha estat la gran victòria de la jornada d'ahir, igual que estic convençut que a l'humanament indigne (no digne) i al políticament inepte (no apte) de l'Hereu no li ha fet cap gràcia, com estic igualment convençut que algú haurà de pagar els plats trencats i que a partir d'avui començarà la guerra més o menys oberta o encoberta contra aquests mitjans que els han fet tant de mal, doncs han acabat amb el monopoli informatiu i sabem el que això significa. Haurem d'estar ben atents al que pugui passar i respondre col·lectivament als atacs més o menys legals o il·legals que pugui patir qualsevol dels mitjans que integraven l'Agència independentment de la seva filiació.

Ahir també es va tornar a retratar l'Alvarez, qui fa anys que no treballa però es considera representant dels treballadors, i va titllar de "brètols" als que van resistir les envestides policials, aquest "home", i disculpa per la paraula, no sap el que és la dignitat del jovent català que ha aprés més dels besavis que no pas ell dels seus pares... No serà que li haurà molestat que algú comenci a anomenar les coses pel seu nom i ho faci obertament a la Plaça Catalunya i mitjançant una pancarta gegant? La seva dignitat la cotitza ell mateix a la baixa.

I per acabar la notícia més dolenta, una de les més importants en un sistema on es diu que existeix la llibertat d'informació però de la qual casualment els mitjans de "comunicació" no n'han informat: de nou els mossos han tornat a agredir a consciència un periodista, un professional de la informació a qui casualment ja van agredir a les manifestacions estudiantils de fa un any i pico... Suposo que els va denunciar per aquells fets i suposo també que no els hi va fer cap gràcia. El greu és que una persona a servei de l'Estat i amb passamuntanyes es prengui la justícia d'aquesta manera davant un nombrós grup de periodistes i això no sigui noticia en cap mitjà "oficialista". Saura t'estas cobrint de fems... Com molts periodistes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada