Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

dijous, 14 de novembre del 2013

Jornades d'El Lokal a Can Batlló

Entre els dies 18 i 20 d’octubre s’han dut a terme a Can Batlló les segones jornades d’El Lokal. Després del bon sabor de boca deixat per les jornades realitzades ara fa un any per commemorar el 25è aniversari, es va decidir continuar anualment amb l’experiència i enguany s’han dedicat a la Transacció democràtica, un temàtica, una recuperació històrica, que sembla ben necessària avui dia, quan patim les conseqüències de les negociacions polítiques i econòmiques que es van produir aquells anys setanta.

Ja al març, aprofitant el 35è aniversari de l’assassinat de l’Agustín Rueda, gent propera a El Lokal, va realitzar unes jornades similars dins la Marxa d’Homenatge als Maquis, i el proper 2014, l’habitual Febrer Llibertari del barri es dedicarà als anys setanta i retrà homenatge a Salvador Puig Antich en el 40è aniversari de la seva execució.

El primer dia de les jornades, dedicat al que socialment i cultural va significar la Transacció, va començar amb retard pel  fet que al Raval es realitzava la manifestació per demanar justícia per l’assassinat de Juan Andrés Benítez, reivindicació a la qual El Lokal ha estat fortament implicat. Després e l’èxit en la convocatòria de carrer i un cop havent finalitzat aquesta, a els vuit començaven les jornades amb una xerrada que comptava amb la participació de Guillem Martínez, periodista i escriptor ,d’Amador Fernández-Savater, investigador independent i editor,  i de Mateo Seguí, que va llegir un text enviat per Rafael Poch, periodista. Algú va definir aquella cultura com la “del pillatge”, perquè aquest va ser el nexe d’unió entre tots els grups polítics i socials que la van assumir. L’únic objectiu: omplir-se les butxaques alhora que s’escalaven posicions socials amb la idea de recollir el màxim de molles, i tot sense remordiments perquè un dels grans èxits de la Transacció va ser l’assumpció amb normalitat d’aquestes actituds egoistes que fins aquell moment havien estat socialment inacceptables.


El matí de dissabte ens vàrem despertar amb el carrer ocupat per les paradetes del MercaDIYo Punk, i al migdia es realitzava el segon debat, que girava al voltant dels espais llibertaris. Prenent com a punt de partida el boom que va significar la mort de Franco i el posterior desencís de la Transacció, es va intentar treure algunes idees que ajudessin a  la consolidació dels molts locals actuals. Va començar el company Xavier Oller,que d’aquí a tres mesos veurà publicat el seu treball sobre els ateneus i els col·lectius llibertaris d’aquells anys setanta i van continuar els representants de l’Ateneu Cooperatiu La Base (de Poble Sec), de l’Ateneu Llibertari (de Sants) i del col·lectiu Mala Herba (de Cerdanyola).

Esment especial es mereix l’equip de cuina, que durant els tres dies ens va delectar amb uns àpats espectaculars.

Tot havent dinat va arribar el torn de la presentació del llibre “Carceles en llamas” que acaba de publicar Virus. Vàrem comptar amb la presència de l’autor, César Lorenzo,  el membre de l’Observatori del Sistema penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera,  i el represaliat Jose Solís, a més d’un representant de l’editorial. Interessantíssima xerrada sobre el que han significat les presons a l’estat espanyol durant els darrers 35 anys...

Van seguir les dones punk que ens van fer riure una bona estona després de la seriositat de la xerrada anterior. Tres de les representants d’aquella generació que va esclatar socialment a principis dels vuitanta ens van presentar el simpàtic documental “Peligro social”, i amb elles, una de les noies de l’equip de producció. Com deia, va ser un acte molt divertit i dels que més van gaudir de la interacció amb el públic.

Diumenge les Jornades van acabar amb un debat al voltant de la memòria històrica que va comptar amb la participació de Rolando d’Alessandro, pertanyent al grup d’italians que ha impulsat la denúncia pels bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil, Sònia Turón, membre de la CNT, sindicat que s’ha personat coma  denunciant a l’Argentina pels crims del franquisme, i Pep Cara en representació de la Marxa d’homenatge als Maquis.


En definitiva, va ser un cap de setmana enriquidor, durant el qual ens vàrem trobar persones de diverses generacions a Can Batlló, on vàrem poder compartir experiències i aprofundir una mica més en la nostra història.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Una naranja mecánica en Granada

Corría la primavera de 1982 cuando escuché por primera vez a TNT, fue en “Los 333 de Radio 3” que dirigía Jesús Ordovás y antes de que viviéramos el cambio de estación el programa ya había caído de la programación dejando a los granaínos en el lugar número 13. Buen número. Por delante, entre otros, Los Nikys, Parálisis Permanente, Siniestro Total y La UVI, musicalmente eso es lo que pedía la juventud del estado español en aquellos primeros años 80…

El año anterior habían surgido muchas de aquellas bandas, en el área de Barcelona, por ejemplo, nacieron Attak, Kangrena o Código Neurótico, en Granada, en cambio, había un grupo que llevaba ya unos años dando caña y el 18 de noviembre de ese 1981, sus miembros se encerraban en un local para grabar su primera maqueta.

Fueron una de mis grandes referencias durante la juventud, eran salvajes, atrevidos, iconoclastas, pero además, parecían tener un interés por la cultura por encima de la media, y sus canciones lo reflejaban… Por ese motivo fueron, seguramente, el grupo que más apareció en mis fanzines. Salieron en el número 1 de Barna Rock, en junio de 1982, no tenían nada que ver con Barcelona, pero la desaparición del dial del programa de Ordovás fue una buena excusa. Meses después, el 28 de octubre de 1982, cuando Felipe González empezó a hundir, aun más, en la miseria a este país, aparecían también en el número 1 de Melodías Destruktoras. En ese momento ya había contactado con Jesús y fue él quien me envió una entrevista publicada en el Diario de Granada que reproduje en mi punkzine. Un par de números más adelante Jesús ya aparecía como colaborador del Melodías, la afinidad era muy alta, aunque uno rondara los veinte y el otro tuviera catorce…

Unos meses más adelante pude conocerlos, por fin. Fue en la primavera de 1983, cuando vinieron a realizar un par de actuaciones a Las Rías, solo quedaban dos miembros originales, Angel y Jesús, y venían como trío, con el apoyo de Erik de KGB a la batería. El encuentro quedó reflejado en el Melodías Destruktoras número 5. Yo ya estaba completamente enganchado: la canción “Epitafio…” me destrozaba el alma cada vez que la escuchaba, “Sin futuro” me hacía rabiar, “1984 Euroshima” me obsesionaba… Y muchos esperábamos ansiosos el anunciado LP…

Al cabo de unos meses nació el NDF, y TNT continuaron siendo fuente de inspiración, ya habían publicado su primer y único álbum y muchos punks continuamos, aun hoy, treinta años después, con la boca abierta. ¿Pero que se creen estos tipos de Granada? ¿Qué mierda es esto de “El jardín extranjero”? ¿Quién es Gary Gilmore? ¿Hemos de ir a ver una película que se llama “La naranja mecánica”? ¿Qué ostias pasó en Almería los días 9 y 10 de mayo de 1981?

La verdad es que nos abrieron bastante los ojos, como a 655321 pero sin agujas. Lo aceptamos. Ellos sí que eran punks. Y quizás sin tachuelas… En noviembre de 1983 aparecía un artículo en el número 2 del NDF, y a partir de ahí, con el grupo ya separado o inactivo, a tirar de archivo: en el número 4 (febrero del 84) aparecía en portada la letra de “Guernika” y en el número 5 (julio del mismo año) era la letra de “Sin futuro” la que tenía ese honor… Fue a lo largo de ese año cuando surgió la idea de sacar un álbum recopilatorio de grupos punks de la península a través del sello alemán Weird System, al final no se llevó a cabo, pero TNT se entusiasmaron tanto con el proyecto que llegaron a realizar las dos hojas que se debían reproducir en el fanzine que acompañaría el LP, esas dos hojas en inglés, al más clásico estilo TNT, que acompañan este texto.


Gracias drugos, por todo lo que nos enseñásteis…