Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

dijous, 24 de març del 2011

24 de març de 2011, a 35 anys del cop d'Estat a l'Argentina

Avui toca no oblidar el passat, avui a 35 anys del cop d'Estat més cruel, més sanguinolent, de la segona meitat del segle XX, per no oblidar tampoc el nostre passat, el de casa nostra, per no oblidar tampoc la lluita pel futur dels nostres fills, per no oblidar els nostres amics ni els amics dels nostres amics. Per la Galle, la nostra estimadíssima Kari, que porta ja massa anys a la presó d'Ezeiza per culpa, precíssament, d'aquell malait cop d'Estat que es va endur per sempre el seu pare, Rodolfo "Rocco" Germano. Per Mario Moretti, pel Rodolfo, per tots aquells amics argentins que van arribar a aquesta cantonada del mon fugint de la violència sense sentit... Que van arribar aquí seguint el que va escriure Galeano: De Uruguay me fui por que no me gusta estar preso, de Argentina por que no me gusta estar muerto. Per la fortalessa de la Hilda, per tot l'amor que transpiren les seves paraules, pels anys de lluita de Claudia Korol, que ni s'agenolla ni s'agenollarà, per la literatura prohibida, per la música censurada, per poder continuar cridant en veu alta sense hipocresies: VIVA LA VIDA, MUERA LA MUERTE!!! El nostre més sentit reconeixement a tots el que van donar la vida, d'una manera o d'una altra, per tal que la realitat argentina fos una realitat de respecte, igualtat i llibertat... Salut.

diumenge, 20 de març del 2011

Ausencia

Estoy hecho de tu ausencia
pues tu ausencia es mi dolor,
dolor que nunca marchita
y florece con amor.
Una birra en la nevera,
siempre fresca para ti,
el dolor que siente el alma
es imposible describir.
A veces siento tu abrazo
cuando escucho una canción,
también oigo tus palabras
en momentos de tensión.
Ese vacio me rompe
y me siento medio yo,
y cuando leo tu nombre 
estalla mi corazón...
En mil pedazos por tu ausencia
y en otros mil por tu amor.

dissabte, 5 de març del 2011

No contestan

Brujo és el nom artístic d’un personatge nascut a Irun i que actualment viu a Barcelona. Feia temps que no em trobava un cantant amb la seva capacitat, la seva capacitat melòdica però també la seva agilitat sil·làbica. En directe feia diversos anys que no veia ningú que em convencés a la primera, que entrés en trànsit dalt l’escenari i em contagiés amb el seu vers i la seva musica. Es mou entre el reggae i el hip hop on hi ha tot un mon musical compost de dance-hall, dub stepa, dub, etc... i les seves versions dures i accelerades, jungle i drum’n’bass.
Acaba de presentar un primer disc amb només sis temes però que a mi, que mai m’havia capficat en aquests estils, em te completament enganxat, es diu Ex-cusas i aquí us deixo un parell de fragments d’una de les seves cançons, que a mi és la que més m’agrada i es diu “No contestan”.

(...)
Son respuestas naturales, lo que ves, en manifestaciones.
Tu no escuchas, solo construyes prisiones.
Luego, claro, el pueblo teme y tu condenas reacciones.
Vaya broma, proclamas la paz y te follas a la paloma,
cortinas de humo esconden pelotas de goma.
(...)
Tu haces matemáticas para llenar tus urnas,
juras, perjuras, por tu madre hasta prometes,
pero tu nunca bebes de ese agua que nos ofreces.
Tu democracia es mafia, tu demagogia tapia.
Tu lógica económica complica la desgracia,
una avaricia arrastra cadáveres sin umbrales
y se suman en la fosas errores colaterales.
La tierra grita: me hundo, yo vomito rabia
y no voy a cambiar el mundo,
pero eso no cambia este mensaje que difundo.
(...)
No contestan, no contestan, no les interesa, no les interesa…
Por cada niño que no tenga pa comer,
mataría a un político pues solo buscan poder.
Por cada madre que muera en las guerras,
mataría uno por uno a todos los hijos de perra
que hablan en nombre de la democracia,
que prometen mejoras y solo nos traen desgracia
con el único objetivo de meterme en su rol,
para así jugar conmigo, obteniendo el control.
Ojala se caiga el sol y haga de todo ceniza.
Solo hay mala intención, no hay reacción, no minimiza,
muchos hombres con sueños, solo pocos se realizan,
muchos con sueños y con hambre , la realidad les atiza.
Busco pero no encuentro sentido a este destino,
solo veo desgracias en las cunetas del camino.
Y así sigo avanzando, a cada paso que doy,
y así sigo fumando, un poco, para entender donde estoy.
No contestan, no contestan, no les interesa, no les interesa…
(…)