Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

diumenge, 29 d’abril del 2012

Cuando te fuiste

Cuando te fuiste
aún comprábamos con pesetas,
cuando te fuiste
recién conseguí el primer celular,
cuando te fuiste
mi pequeña no sabía que era la escuela
y si me descuido
ahora me hace papá...

Cuando te fuiste
aún no conocía a tu vieja,
cuando te fuiste,
quedaron cosas por explicar,
cuando te fuiste
deseamos que supieras de tu viejo,
cuando te fuiste
espero nos llevaras contigo para no olvidar.

Cuando te fuiste
no hubo lágrimas que derramar,
inconscientemente,
las conseguimos reservar,
quizás intuyendo,
siempre temiendo,
para llorar
lo que vendría detrás...

Cuando te fuiste
nos azotó la sequía,
cuando te fuiste,
oscuridad,
cuando te fuiste,
nos abrazamos todos
intentando engañar
a la soledad.

Cuando te fuiste
pero ¿Acaso te fuiste?
Tu secuestro
una eternidad
¿Recuerdo siquiera
cuando te fuiste?
¿O me costó darme cuenta
que no te podía hablar?

Quien iba a imaginar,
cuando te fuiste,
con un océano en medio,
en poder pensar:
en una de esta
nos reencontramos
y cruzamos la calle
en libertad.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!

M'acabo d'adonar de que he estat set mesos sense escriure... Sense escriure aquí, és clar, doncs la veritat és que darrerament no paro d'escriure... Han estat set mesos durs, cada cop són més durs els mesos, i els dies, i les setmanes, i hi ha dies en que fins i tot són durs els minuts i els segons. Esta tibant de la corda i sembla que no se'n adonin del que passa al carrer, em fa la sensació de que es consideren senyors feudals als quals devem obediència però al mateix temps la sensació que tinc és que l'esclavatge econòmic s'ha acabat... Avui, precisament, agafarem l'autopista i no pagarem, no els tenim por per més companyes i companys que tanquin a la garjola, per desgràcia sempre hem tingut companyes i companys a la presó i si cal tornarem a fer forats per treure'ls...
En aquests mesos el més important que ha passat al voltant de la meva vida és l'alliberament de la presonera política Karina Germano a l'Argentina. Després d'una intensa campanya internacional que ha durat un any hem aconseguit l'objectiu, sota les pressions polítiques la Justícia argentina va reconèixer que se li estava aplicant una llei de forma injusta i el febrer un jutge reconegué que li pertocava la llibertat condicional, que li fou concedida a principis d'abril.
Paral·lelament a l'Estat espanyol i especialment a casa nostra podem tornar a pintar les parets amb aquelles mateixes frases que van utilitzar els nostres pares fa quaranta anys: "Llibertat presos polítics", doncs ja no hi ha manera d'amagar aquesta realitat, els empresonats després la vaga del 29 de març són presoners polítics d'aquest pseudo-Estat filo-feixista que dirigeix en Mas, cap garantia envers els detinguts, que més que enfrontar-se a un judici just en un Estat democràtic, s'enfronten, de nou, a un Consell de Guerra com els que van patir els nostres pares quan van decidir lluitar contra la Dictadura per tots els mitjans possibles.
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!