Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

dissabte, 11 de setembre de 2010

La importància de les petites coses sense importància

Fa uns mesos algú em va parlar d’un llibre sobre les ocupacions a Catalunya i em va recomanar molt especialment no comprar-me’l per la muntanya de falsedats, veritats a mitges, opinions personals disfressades d’història i invencions que reflectia, jo, força caut me’l vaig baixar d’internet, tot i que els llibres que s’ho mereixen m’agrada que estiguin a la biblioteca que tinc a casa. El primer que em va sorprendre, tenint en compte que m’havien avisat sobre el contingut, va ser que al primer paràgraf de la introducció l’autor es declarés historiador amb títol, el segon que dins la mateixa introducció ens avisés que havia patit la llei anti-terrorista. Després de llegir-lo, sense comentaris, no te’l compris que no val la pena però el que més em va sorprendre, tenint en compte que l’autor (Francisco de Paula Fernández Gómez) te un títol que suposo que als seus pares els hi costaria una pasta, és la bibliografia utilitzada, “mucho ruido y pocas nueces”.

Els fanzines dels anys vuitanta són molt més que el paper que els acull, són la història real d’uns anys, sense els quals és completament impossible fer una valoració sincera del que els joves d’aquells temps vam viure. Contrastant aquestes publicacions avui dia confirmes que la premsa oficial no només no informa, sinó que segueix unes directrius realment anti-informatives en assumptes de vital importància per al desenvolupament de la societat. Així qualsevol historiador de la Barcelona dels vuitanta si vol fer un treball fidedigne sobre qualsevol moviment alternatiu i/o contracultural haurà de consultar: Trepidación (de Terrassa i fet per Santi Palos), Blitzkrieg Bop (també de Terrassa, dels Código Neurótico), 32 Imbeciles –fanzine para el perfecto inútil (on feia coses el Tutti i crec que el Marol dels Puritanos), Plasma –fanzine vallesano y parte del extrarradio (dels companys de La Roca), Diecisiete Segundos –fanzine maníaco-depresivo (del bon amic Fernando Sanguinetti García que a finals dels vuitanta va tornar a l’Argentina d’on havia vingut amb la seva familia), Pravda (que feia entre d’altres persones l’incombustible Víctor i on dibuixava el seu germà The Gnome, cantant de Síndrome Toxico), Movimiento Moderno (d’en Juanjo Zambrano de Badalona, una de les persones a qui més deu la música viva d’aquest país, el Juan Cervera i on també col•laborava el Santi Carrillo de Rock Espezial), Blitz, Todos somos putas, Crisis i Antídoto (el primer de 1982, tots quatre del Boliche, el darrer realitzat amb més gent, la Semolina i la Pa, per exemple), Barna-Rock, Melodías Destruktoras, NDF i Bacteria (tots quatre fets pel Joni Destruye), Zulú, Último Grito, Modernista, Reacciones (per allà hi havia el Robert Grima, un altre cul inquiet de la música barcelonina), Vegetales Podridos (dels Último Resorte), Vollker (d’un altre gran amic i bon fotògraf, en Xavi Mercadé), Subtítulo (del col•lectiu Anadia), Katástrofe (d’uns companys d’escola entre els que hi havia el mític grafitaire Xupet Negre), Drama del Horror (Strong, Rosa i companyia), El Konyazo (que feia el Manu), Teorías Histéricas (de l’Alberto de St. Andreu), Pajarraka (dels companys autònoms de Gràcia), La Oruga –para la gente que se arrastra, La Cabra i Solo para Locos (tots tres de la penya de Nou Barris), Lo Korkó de Les Korts (d’en Jordi B-Core), Oi! i Gritos de Unidad (del Komite Oi! de Santa Koloma), Bokassa (del Pitu de Skatalà), El Watikano Informa, Contaminación (del Joan de Napalm, i el Xavi), Mohicanos y Cocolisos, Indulgencia Putrefacta i Lecturas (tots dos dels HHH), Fanzine del Bienestar Público (dels punks de L’Hospitalet), Desinfekción, Anti Social, Hozikon i En Pie de Guerra (dels companys de La Verneda), Kamikaze i La Ràbia (de Cornellà), Ikaria –La polla de déu (del col•lectiu anarcoindependentista del mateix nom), Guerra de Birra en la Barra (de Molins, s’ho curraven entre d’altres el Jordi i la Mercè que s’integraren a El Lokal), Carne de Psiquiatrico (de Cros 10), La Ràbia del Korkó (de Ràdio Corcó), Metano, Les Pilinguis-fanzine marica (dels Col•lectius Roses), Vida Subterranea, Más Maderos Muertos (del col•lectiu Muskaria Radikal), Gaddafi & the Wailers, Corrupción en Acción, Merry Melodies, Radio Caroline (el primer de tots on començaren a fer el Vic i la Juana, inoblidables activistes contra-culturals dels vuitanta) o Rompeolas (també fet pel Vic i la Juana juntament amb la gent d’Arte-facto, col•lectiu de dissenyadors on estava Mr. Ra).

3 comentaris:

  1. Refotre, la majoria d'aquest fanzines els tinc ara al costat de la meva taula per un projecte que estic preparant!

    Gràcies per recordar-te de VollKer

    Xavi Mercadé

    ResponElimina
  2. Poc t'has llegit el llibre ja que l'autor explica perfectament com ha financiat els seus estudis: treballant... En fi, fas una crítica suposadament a un llibre, però el què fas és marcar-te els teus amplis coneixements en fanzines... Llàstima que el llibre sigui d'okupacions i no de zines...
    Anima't a treure un llibre de fanzines, que això encara no s'ha fet i sembla que tens ganes...

    Per cert el llibre que menciones ho he llegit i malgrat algunes coses que no estic d'acord és molt millor que altres retrospectives que s'han fet sobre l'okupació a Catalunya

    ResponElimina
  3. Benvolgut Leon,

    gràcies pel teu comentari el qual agraeixo de debò, des del primer moment en que vaig escriure aquesta entrada esperava que algú em fes el comentari que tu m'has fet en quant a que l'autor del llibre s'havia pagat els estudis treballant, la meva era tant sols una manera de demostrar que és molt fàcil fer opinions personals i disfressar-les d'història i, per desgràcia, aquest llibre està ple d'aquestes opinions.

    En quant a la qüestió dels fanzines, el que realment penso és que no és pot fer un treball històric sobre l'ocupació sense fer un recull d'aquests fanzines, o sense haver-los llegit, cosa que òbviament l'autor no va fer.

    Per la resta, respecto molt l'opinió de l'autor, encara que no estigui d'acord i no entro en una valoració en front d'altres llibres, doncs no era aquest el meu interès. El meu únic problema amb aquest llibre és que no el considero un treball històric.

    ResponElimina