Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

diumenge, 5 de setembre de 2010

Independitza't

M'he independitzat moltes vegades al llarg de la meva vida, no és que cregui en la independència, és que la independència camina amb mi...

De petit vaig decidir independitzar-me de la maleïda església catòlica, opressora, castradora i, com ja sabíem, pederasta. Quan encara no era ni adolescent vaig decidir no informar als meus pares de que em tocava fer la confirmació, o sigui que em vaig confirmar com ateu quan alguns encara pensaven que no tenia criteri.

Després em vaig independitzar dels militars, no vaig fer la "mili", a mi que m'esperessin asseguts, o millor dempeus per a que els hi sortissin moltes ampolles... A l'imbècil que es creia amb el poder de decidir si érem o no érem aptes el que més el provocava eren les meves botes militars, que em posava perquè em donava la gana i no perquè ells amb la seva xul•leria i les seves amenaces ho manessin.

Gairebé al mateix temps em vaig independitzar dels pares, tot i que aquests ho van entendre i això, el fet de que ho entenguessin, provocà que continues la nostra relació, tot i que, és clar, d'una altra manera molt més sana.

No soc espanyol, em vaig independitzar fa molts anys, quan vaig entendre i aprendre com s'havia forjat l'actual Estat... I quan em pregunten sempre responc com Mario Ines Torres: indígena pirenaic. (Per cert a Mario Ines Torres el continuen emprenyant de tant en tant després de trenta anys, el poder no oblida i no deixarà que cap de nosaltres descansi tranquil ni que sigui a l'altra part del mon, però d'això ja parlaré un altre dia).

És a dir, crec en la independència i per tant soc independentista...

Però...

És clar, sempre hi ha un però... En aquest cas el però el posen persones vives com els Laporta, Colom,  Bertran... Es temps de crisi i la història ens ensenya que toca tirar pilotes fora... A mi la història m'ha ensenyat que amb segons qui millor no ajuntar-se.

Mentre uns continuen embutxacant-se milions, mentre els altres reparteixen la pasta del poble entre els seus acòlits (o sigui mentre la burgesia catalana dona suport econòmic tant a l'independentisme català com a l'espanyolisme més ranci), a nosaltres ens toca plantar cara tot recordant qui és l’enemic proper...

Català o espanyol, explotador bo...

Visca la terra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada