Agenollats o en gatzoneta
les dipositaven a terra,
les cobrien tot acaronant-les
tendrament,
conscients de la importància del primer contacte.
Agenollats o en gatzoneta
les veien créixer,
mentre les oferien l’aigua que necessitaven,
suaument
perquè aquella lluita acabés amb victòria.
Agenollats o en gatzoneta
havien viscut els darrers trenta anys,
amagats entre les pedres,
silenciosament,
com si derrota signifiqués claudicació.
Agenollats o en gatzoneta
no volien acaparar-les,
per tenir-ne més,
egoistament,
tan sols multiplicar-les per repartir-les.
Agenollats o en gatzoneta
les havien vist desaparèixer
i ara somiaven la seva recuperació,
utòpicament,
tal i com havien fet sempre.
I agenollats o en gatzoneta,
els homes que recuperaven llavors,
esperaren el moment de posar-se dempeus,
revolucionàriament,
per oferir-nos noves vides,
noves idees,
nous somnis,
crescuts de velles llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada