L’Ester va pretendre participar a la manifestació anticapitalista el dia de la vaga general però la columna a la qual participava, la de Sant Martí, va arribar al Passeig de Gràcia quan la multitudinària assistència de gent havia provocat que les dues convocatòries realitzades es barregessin i, simplement, va romandre al carrer gaudint del final de la jornada reivindicativa. Quan amb els companys va decidir tornar al barri va ser, ja, massa tard.
Els integrants de la Brigada Mòbil havien iniciat una espectacular operació, sense cap ni peus, motivada tan sols pel seu afany de protagonisme i per la intenció de provocar el pànic entre els manifestants, i el centre de la ciutat era una gran àrea de caça on les preses eren els ciutadans que encerclats pel dispositiu policial no trobaven la manera de sortir-ne. La zona escollida per l’acció, delimitada pel Passeig de Sant Joan, la Rambla de Catalunya, el carrer Consell de Cent i el Passeig Isabel II, va provocar que milers de ciutadans, de tots els sexes, les edats i les filiacions polítiques possibles, es trobessin atrapats i sense facilitat de fugida. Poc abans de les nou, al Passeig de Gràcia entre Plaça Catalunya i Gran Via, l’Ester i els seus companys es veien encerclats i en sortir corrent per intentar guarir-se un projectil impactava a tota velocitat a la part esquerra de la cara de l’Ester destrossant-li l’ull, el pòmul i la mandíbula.
La majoria dels seus amics vàrem trigar al voltant d’un dia en
assabentar-nos del que havia succeït però conscients, pel fet de conèixer la
personalitat de l’Ester, de que l’agressió havia estat completament gratuïta
vàrem començar a mobilitzar-nos per intentar no deixar impune aquesta brutal i
salvatge agressió. Contactar amb els advocats que la plataforma antirepressiva
Rereguarda havia posat al servei de la ciutadania va ser fàcil, igual que
fer-ho amb Stop Bales de Goma, el grup d’afectats per aquest tipus d’agressions
policials que porten anys dinamitzant la resposta. Fins que no t’afecten
personalment de manera directa o indirecta aquest tipus de fets és difícil
valorar la importància de la tasca que aquests grups desenvolupen
desinteressadament. Tres dies després convocàvem una assemblea oberta a
l’Ateneu La Flor de Maig per tal d’organitzar la resposta i explicar a tots els
amics i amigues, i a tothom que ho volgués conèixer de primera mà, la situació
de l’Ester. La resposta va ser inesperada, l’afluència de persones preocupades
pels fets va dificultar l’organització davant la nostra inexperiència però al
mateix temps ens va deixar clar que l’Ester no estava sola i que la voluntat
general era fer visible el greu problema que patim a Barcelona degut a la
impunitat dels membres d’aquest cos del Mossos d’Esquadra.
L’endemà, en una reunió al barri entre els amics més propers a l’Ester
algú proposava fer una campanya visualment atractiva pels mitjans de
comunicació exterioritzant la realitat i fent que tots els ciutadans poguessin
introduir-se momentàniament a la pell de l’Ester amb el senzill acte de
posar-se un pedaç negre a l’ull esquerre: Tots som Ester, a qualsevol persona
li pot passar el que li ha succeït a ella,no fa falta n tan sols acudir a una
manifestació, pot ser sortint d’un bar, baixant d’un taxi, anant a casa d’uns
amics... En aquella mateixa reunió es va acceptar el nom de la campanya, un
expeditiu “Ojo con tu ojo”.
La marxa de la campanya més o menys ja la deveu conèixer: milers i milers
de persones, ciutadans anònims, famílies senceres, grups d’educadors, públic
d’espectacles diversos, treballadors de centres d’assistència primària... Totes
les edats, tots els sexes, totes les condicions socials... Tots ells s’han
solidaritzat amb l’Ester alhora que han demanat la prohibició de les bales de
goma i dels nous projectils emprats pels Mossos, una onada popular que a les
xarxes socials s’ha convertit en tsunami... I també gent pública, reconeguda
massivament per la seva professió, “artistes” que s’han solidaritzat com a
persones, com a éssers humans,i als quals hem pogut arribar, conscients de la
importància que per als mitjans de comunicació tindria la seva imatge sense ull
esquerre, gràcies al tarannà cultural que l’Ester desenvolupava des de la xarxa
social i cultural al seu barri...
En nom de l’Ester: gràcies a totes! La solidaritat és la nostra força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada