Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

dimecres, 22 d’agost de 2012

LA LUCHA CONTINUA! Una cinta de fa 27 anys, aviat en vinil


S'iniciava un any que havia de ser frenètic, tan frenètic com havia acabat l'any anterior. 1984 ens va portar la visita de MDC, Ràtzia i Impact que injectaren vida en un sector del punk barceloní, el més actiu. Els amants de Ramones, Damned, GBH, Discharge o Crass van començar a sentir-se atrets per DRI, Wretched, Eu’s Arse o The Offenders. Per si això fos poc, el 1984 els punks de la ciutat van començar a organitzar-se més enllà d'afinitats musicals i / o estètiques, es va participar en les primeres manifestacions pacifistes, es van realitzar els primers contactes amb el MOC (Moviment d'Objectors de Consciència), es va ocupar la primera casa ... Els punks estaven ja farts de la repressió mental i anaven a plantar cara, deixant de ser bestioles rares per a un sector de la ciutadania, encara que ser bitxos estranys en els alienats cervells dels feixistes no els preocupava en absolut.
El 13 de gener del 85 el fanzine NDF, que portava prop de dos anys publicant-se i que va aguantar alguns més, va realitzar la seva segona festa, una celebració de la seva existència, i no només va deixar entreveure aquests canvis en el moviment punk, sinó que els va servir d'altaveu i els va potenciar. NDF va néixer el 1983, quan la major part dels punks es seguien preocupant principalment de si mateixos i de la seva autodestrucció i, carismàticament, es va definir des del principi com un fanzine punk anarco-pacifista, influenciat completament, però no de manera exclusiva, per la corrent crassiana que arribava del Regne Unit. Després van venir les violències policials i feixistes i amb elles el debat sobre la capacitat de resposta i el dret a l'autodefensa, però això és una altra història.
El cas és que el concert del 13 de gener a Zeleste es va gravar i tres mesos més tard va ser publicat en format cinta. Arribats a aquest punt s'ha de reconèixer el suport que Cristian Dios, cantant del grup Dios, va prestar a NDF per poder publicar la cinta, aquesta és la raó per la qual, a la cinta original, al costat del logo de NDF apareix el de Produccions La Virgen, segell inexistent amb el qual Cristian va decidir aparèixer en la casset davant la insistència d'un servidor que defensava que si Cristian col·laborava això s'havia de reflectir d'alguna manera en l'edició.
La lucha continua! És el fidel reflex del seu moment. Anti / Dogmatikss deixaven ja de ser els GBH catalans que havien estat durant els seus primers mesos de vida i es van accelerar, L'Odi Social deixaven enrere el Oi! i s'acceleraven i Autodefensa ... Autodefensa van néixer ja accelerats, eren fucking noise, però tan encantadors!
Asseguraria que va ser la primera cinta que es va fabricar de manera "industrial" en l'ambient punk de la ciutat, obrint les portes a un format econòmicament assequible que va ser el que més van utilitzar els punks barcelonins per poder autogestionar els seus treballs, després van venir les de Anti/Dogmatikss, GRB, Sentido Común, Subterranean Kids, HHH...
La cinta anava acompanyada d'un petit fanzine, fidel reflex també del seu temps. Una pàgina de cada grup i una portada introductòria amb un sincer agraïment a Ràdio PICA (la comunicació alternativa), al Moviment d'Objectors (l'antimilitarisme), al Col·lectiu Squat (el dret a l'habitatge i a d’altres formes de vida) i a Informe (la autogestió i la distribució alternativa) ... Aquestes van ser, i segueixen sent, algunes de les nostres lluites ...
Com finalitzava aquella introducció, de fa 27 anys,
AHIR, AVUI I SEMPRE ...
ANARQUIA!

PD: Gràcies a tots i totes les que la van fer possible ... A Chema de Zeleste per la paciència, a Cristian pel suport incondicional i als membres de les bandes per fer-me gaudir tant com em van fer gaudir amb les seves cançons ..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada