Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

diumenge, 20 de març de 2011

Ausencia

Estoy hecho de tu ausencia
pues tu ausencia es mi dolor,
dolor que nunca marchita
y florece con amor.
Una birra en la nevera,
siempre fresca para ti,
el dolor que siente el alma
es imposible describir.
A veces siento tu abrazo
cuando escucho una canción,
también oigo tus palabras
en momentos de tensión.
Ese vacio me rompe
y me siento medio yo,
y cuando leo tu nombre 
estalla mi corazón...
En mil pedazos por tu ausencia
y en otros mil por tu amor.

1 comentari:

  1. Hey, Joni..passejant-me pel teu perfil per apropar-me una mica al que ets tu després d'aquests 25 anys de distància des de que ens passejàvem pel centre els dos... m'he passat pel teu blog... i m'he parat a la teva poesia... Escrius poesia, no?
    Jo escric només poesia desarreglada quan tinc en ment musicar-la, sinó tendeixo a allargar-me més, en relats... bonica poesia de dolor, la teva, que entenc perfectament, que al final és del que es tracta quan escrius... arribar a l'altre... per altra part, em fa somriure... no puc evitar pensar i dir-te, que m'has quedat gravat a la memòria tal com érets als 17 anys, i com el gran amic que vaig tenir en moments durs i difícils que vaig haver de saber tirar endavant... tu també vas tenir els teus moments dolents llavors, i també vaig intentar estar allà...
    Després cada un va fer la seva, però els amics com tu mai es distorsionen en la memòria, per més temps que passi... Són coses que no em va sembla el moment de dir-te-les durant les presentacions del llibre on ens hem trobat... però, ara, llegint el teu poema de hores de desesperació i absència, em ve de gust dir-les.. La vida no t'ha maltractat, amic; et veig igual que el primer dia esperant a les escales del costat del Zurich"
    Aprofito per dir-te que jo he obert també un blog, per poder penjar el que escric.. està pràcticament verge, ho acabo de fer ara, però l'adreça és :
    http://magdalasc.blogspot.com/
    fins aviat!!

    maGda_SC

    ResponElimina