La següent presentació va ser a Reus, què us puc dir de Reus? És una de les poblacions allunyades de Barcelona que surten al llibre, i no és casualitat, l'ateneu llibertari ja desaparegut va fer història i va marcar el tarannà d'un parell de generacions reusenques, la generació de la post-transacció i la dels insubmisos com a mínim, a més de marcar a bastant gent de ciutat, entre els que m'incloc... La xerrada la muntaven els companys i amics de CGT i del Reggus i va ser força xula, a més si van apropar uns quants amics que ara viuen per les comarques tarragonines, la gent que feia el mític fanzine i programa de ràdio "Metal Age" i els musics que acompanyen a José "el Chatarra" amb la qual cosa l'animació estava assegurada.
L'Ateneu Popular Rocaus em va impressionar molt satisfactòriament, feia uns anyets que a Sallent no hi havia un espai al marge de les organitzacions oficials, després del tancament del mític Ateneu Popular Ferroka, i la veritat és que una població amb la tradició de Sallent necessita un espai d'aquestes característiques. El Rocaus és un local cèntric, molt cèntric i molt obert a la població, amb uns grans finestrals que cobreixen tota la façana fent visible l'espai des de l'exterior. Està situat a l'antiga seu de la Cooperativa Germanor , al carrer Santa Llúcia número 1 i va ser inaugurat tot just fa tres mesos, el 16 de setembre. La xerrada va ser tot un èxit i una d'aquestes que em van omplir humanament, sembla que aquestes darreres presentacions jo estic bastant alliberat de pressions mentals i que començo a gaudir totalment de la companyia, a Sallent, a més, tinc grans amics i hi sento un afecte especial per la població i per alguna entitat descentralitzada que hi pertany. S'ha de recordar que de Sallent era l'Agustín Rueda, assassinat per l'Estat el 1.978 en una demostració de la inhumanitat de les presons democràtiques, i de Sallent és òbviament l'Associació d'Amics d'Agustín Rueda. A Sallent també te força presència la CUP i tot i que a mi, el fet de que la simbologia de l'organització sigui la senyera, ja em tira bastant enrere, s'ha de reconèixer que hi ha gent molt valida i digna dins l'organització...
El dia 30 vaig anar a Mataró, a la Taverna Atzucac , on muntaven la xerrada companys llibertaris/autònoms que desconec si tenen nom com a col·lectiu però que la van muntar molt bé i dels quals puc dir que la seva companyia va ser super agradable. L'Atzucac és un espai ben acollidor, escalfadet humanament, i la xerrada va ser molt productiva amb una bona assistència, puc assegurar que després de les xerrades de La Bisbal i d'Almenar és la xerrada a la qual més punks joves han assistit.
Ja al desembre, en plena recta final, el dia 2 vaig fer la darrera presentació a ciutat, va ser a La Farinera del Clot, centre cívic del qual ara porta la programació la companya Estel. En ser la darrera presentació a Barcelona van assistir alguns companys i companyes protagonistes del llibre i també alguns dels meus companys actuals, gent de La Kinky Beat i companys que van passar per Nour en algun moment, o sigui escalfor no hi va faltar. A més va ser la tercera presentació a la qual va apropar-se el Poly, qui ja sap alguns dels meus comentaris de memòria, tot i que aquest dia va venir amb un borratxo que es va fer notar sense que arribés la sang al riu...
L'endemà Terrassa... El Kasalet és un centre social ben acollidor, em va recordar l'Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants, Cros 10, mai havia vist un espai tant semblant, en entrar una petita saleta, tot passant un marc de porta sense porta una mini barra i després el bany. A dalt, al pis, l'espai organitzatiu i on es guarda el material que distribueixen... Què us puc dir de la xerrada? Què tot just havent començat i quan parlava dels Código Neurótico van aparèixer el Jorge i el Sergio? Al Jorge encara l'havia anat veient però al Sergio feia més de vint anys que no el veia... També s'hi va acostar el Santi, que ara escriu al Diari de Terrasa i que fa prop de trenta anys feia el "Trepidación", va fer un reportatge al Diari sobre la xerrada que crec que és del millor que s'ha escrit sobre el llibre, en profunditat com a mínim... La presentació la va fer el Franki, mil gràcies. Ah! I felicitats als cuiners i cuineres, el sopar deliciós...
I la darrera, tenia ja la gola seca i el cervell di-seccionat... Mai havia parlat en públic d'aquesta manera, continua, fent xerrades cada dos o tres dies, després de cinc setmanes fent quatre presentacions cada set dies la llengua anava sola però la veu s'hi ressentia. I el cos també, el cansament s'havia instal·lat al meu interior. Sort que la xerrada a Granollers va representar una altra d'aquelles grates sorpreses. En Sisa em va trucar un parell de dies abans --"Joni, que m'ha trucat en Lluís per demanar-me que fes la presentació. Jo no se parlar en públic però si vols ho faig", "home, Sisa, quina millor manera d'acabar la gira que amb tu assegut al meu costat, i tant que vull, i t'ho agraeixo". En Sisa va ser el primer baixista seriós que vaig tenir a prop, en aquell llunyà 1.983, a Terrassa, on els Código ens deixaven el seu local per assajar els caps de setmana. Suposo que de veure en Sisa em van entrar ganes i posteriorment vaig ser baixista... A Granollers vaig arribar una mica per casualitat, volia fer una presentació per la gent de La Roca i vaig trucar al Jordi de l'Estraperlo, d'Orgy of one i de tantes altres coses vinculades al punk i al hardcore català, ell em va dir que ho fes a Granollers, a l'Anònims, que és un restaurant llibreria, em va passar el contacte del Lluís i quan el vaig trucar el Lluís va acceptar ràpidament. La sorpresa va ser que en arribar el dia de la presentació em vaig adonar que coneixia al Lluís feia anys i, és clar, ell sabia amb qui xerrava quan el vaig trucar per telefon, però jo no en tenia ni idea de qui estava a l'altre costat de la línia. La xerrada, agraïda, amb alguns companys de La Roca i companys i companyes més actuals que van provocar un petit i interessant debat per tancar la "Que pagui Millet tour!".
Ara ja sí que puc anunciar que a partir dels darrers dies de gener hi hauran noves presentacions que espero em portin a Vic, Tarragona, Girona, Ciutat de Mallorca... Si en desitgeu organitzar-ne una a la vostra població, ja ho sabeu...
I ja per acabar amb aquests comentaris sobre el llibre, un detall que em va sorprendre moltíssim: l'altre dia donant voltes per la xarxa em vaig trobar un espai català on hi havien diversos comentaris al forum sobre el llibre, crec que tots els comentaris eren força positius i la gent parlava obertament dels punks catalans de fa trenta anys. El sorprenent, però, era el comentari d'una persona que tot i passar-s'ho d'allò més bé amb el punk vuitanter ara reconeixia obertament pertànyer a Plataforma Per Catalunya ja que "s'ha estrangeritzat la meva ciutat"... No se ben bé que dir però puc assegurar que espero que cap inhumà com aquest engendre es compri el meu llibre doncs els seus diners no els volem pas per res... Sense necessitat de dir que la seva incultura és impressionant doncs tots i totes venim d'homes i dones negres com el carbó i que els musulmans van culturitzar la nostra terra quan era fosca com la nit... Sense comptar amb que es deu creure molt poderós posseint una ciutat... L'únic que em fa gràcia de tot plegat és que si es compra el llibre, de sobte és veurà retratat i reflectit en forma d'Animal, je, je, je... Que et bombin!
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada