Si hay futuro (La Polla Records)

Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)

dissabte, 27 de novembre de 2010

Massa dies sense escriure (segona part)

La "Que pagui Millet tour" va continuar per Cornellà. L'entorn immillorable: vaig arribar una mica per casualitat, però la Bodega Pujol és un espai completament recomanable i estic convençut de que els que vam assistir i no la coneixíem anirem apropant-nos de tant en tant a fer un vi, un cava o una cervesseta doncs és un lloc dels d'abans, dels que s'han perdut amb el pas del temps i que ens transporta a trenta, quaranta o cinquanta anys enrere. És una bodega típica, pots anar a comprar begudes però a més pots passar darrera la barra i trobar-te una petita bodegueta on et serviran el que demanis en un ambient relaxat que pot situar-te a qualsevol petit poblet d'ara fa unes dècades. La presentació, per si no teníem prou amb aquest espai que desprèn enyorances, es realitzà a les bodegues pròpiament dites, o sigui al soterrani, envoltats de les ferums del vi i en un ambient plenament familiar, a més l'assistència d'amics i companys, del mateix Cornellà i rodalies però també de la penya de Barna, alguns dels quals feia prop de vint anys que no veia va fer que anímicament fos una de les presentacions més emotives. Vaig poder comptar també amb el suport de l'Alicia, qui ha fet la introducció del llibre, i tots plegats vam recordar algunes de les coses que vam viure a Cornellà durant la nostra joventut: el Lokal Social, les no-trobades amb l'espavilat d'en Montilla que fugia per la porta del darrera quan era alcalde, els Monstruación...

La següent xerrada va ser a la Llibreria Aldarull de Gràcia, llibreria que és a l'hora editorial i que està conformada per un interessant col·lectiu de gent de procedències diverses però amb l'objectiu de fer créixer la cultura llibertària. L'espai és reduït però ben aprofitat i de nou l'assistència de companys i companyes de la meva generació als quals feia dècades que no veia em va donar una especial empenta per a fer-la petar, a més vaig estar a ompanyat de l'Elba, de La Ciutat Invisible, companyia que sempre és agradable... Una curiositat: en un estant tenien el disc ( sí, de vinil) de Juanito Piquete y los Mataesquiroles, editat ara fa vint anys.

A Manresa la cosa no va sortir bé, crec que l'espai on estava anunciada la presentació no era l'espai idoni, i finalment la vaig suspendre. L'endemà però, va ser una altra cosa, Berga és una població especial, ja coneixíem alguns dels companys del Centre d'Estudis Llibertaris Josep Ester i Borras arrel de la classificació que vam fer fa un parell d'anys amb el Col·lectiu d'Amics d'Agustin Rueda de l'arxiu de l'Agustin, i enguany van aprofitar la presentació del meu llibre per presentar també l'Agenda Llibertària del 2011, important eina de finançament de la qual narro la seva aparició l'any 1990 creada per l'Ateneu Llibertari del Poble Sec. La xerrada es va realitzar al local contigu, a l'Ateneu Columa Terra i Llibertat i va ser força distesa, les companys i els companys em van donar la sensació de ser una gran família, i quan dic gran no ho dic pel número de persones sinó per la grandesa del seu cor i dels seus ideals.

Vaig continuar per la Rimaia, això també, crec, són paraules majors, jo nedava com peix dins l'aigua... Sempre intento tenir un petit record per aquestes companyes a les meves xerrades, és difícil mantenir viu l'esperit de la resistència al centre de Barna, i aquestes companyes no paren, d'okupa a okupa i ocupo per què em desallotges, sense complexos. I que es vegi, res de passar desapercebuts... Aquí vaig tenir el grandíssim plaer d'estar acompanyat per l'Ivan, de La Ciutat Invisible però el més important va ser que fins i tot el Manolín, la persona que ha maquetat el llibre amb l’afecte que ho ha fet, l'autèntic responsable de que el llibre tingui la qualitat i l'alt nivell visual que te, ens va dirigir unes paraules. Tot i que em venia molt de gust fer aquesta presentació i que la Maribel ens va sorprendre amb la seva assistència, tot i que estava envoltat de companys i companyes dels anys vuitanta (fins i tot algun gran company de Cros 10), jo no estava fi, em rondava la febre i el cap no el tenia del tot al seu lloc, el debat va ser probablement un dels més interessants dels que s'han realitzat fins ara però no tinc molt clar si me'n vaig sortir o no. En qualsevol cas, per a mi va estar un plaer poder participar de la contra-cultura que emana d'aquest centre universitari ocupat.

Bé, aviat continuaré amb les meves narracions al voltant d'aquestes presentacions, però des d'aquí us recordo que el proper dia 30 NO HI HAURÀ PRESENTACIÓ A L’FNAC i sí en canvi a Mataró, a la Taverna Atzucac a les vuit de la nit, doncs la presentació del passat dia 18 es va haver de susprendre per causes alienes a l’autor i com que a l’FNAC me l’han suspès per raons empresarials hem pogut realitzar el canvi i podré trobar-me amb els i les companyes maresmenques el dia 30.

Salut.
(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada