Sobre la SGAE i els autors

Fa mesos em va sorprendre molt una crida signada, crec que entre d'altres, per la CGT, on es demanava, també entre d'altres coses, el boicot als grups musicals associats a la SGAE.

Una primera reacció va ser preguntar-me si els sindicalistes pensen que els bancs són millors que la SGAE, doncs a la CGT, i d'altres sindicats llibertaris, tenen sindicat de banca i avui en dia em sembla bastant pitjor per a la humanitat treballar en un banc que no pas ser autor professional, i mai he vist que aquests sindicats demanin l'expulsió dels sindicats de banca i molt menys el boicot als seus treballadors. Òbviament aquest és un anàlisi fàcil, però, realment, el primer que em va venir al cap.

Ara el que m‘agradaria és provocar un debat una mica més seriós tenint coneixement de causa i sense caure en la demagògia.

Ser autor és una feina, i puc assegurar que una feina bastant més feixuga i arriscada que ser funcionari, per exemple. No tinc cap problema ni amb els treballadors de banca ni amb els funcionaris però jo fa anys que vaig decidir que preferia viure d’una forma més digna i, sí, soc autor.

La SGAE és un monstre producte del sistema capitalista en el que vivim però pretendre canviar el sistema començant per aquest entitat em sembla, francament, patètic. Som molts els autors, socis, que no combreguem amb el funcionament de la Societat, però venim d’un antic monopoli i, els que tenim una edat, no teníem ni tan sols l’oportunitat d’escollir amb qui gestionar els nostres drets. D’altra banda som molts els autors i socis que hem expressat públicament les nostres opinions sobre el funcionament viciat i viciós de la SGAE i ficar-nos a tots en el mateix sac em sembla d’una frivolitat absoluta.

Per desgràcia en aquest mon les feines es remuneren econòmicament, mitjançant diners, i és el sistema el que imposa que els autors cobrem la nostra feina de la manera en que ho fem. He llegit autèntiques barbaritats al respecte, del tipus "us imagineu que un arquitecte cobri cada cop que algú entri a l'edifici que ha dissenyat?". Bona comparació, amb els arquitectes, precisament, que cobren molts milers d'euros per un disseny, a mi ningú m'ha pagat mai per composar i crec que ningú te dret a demanar-me que treballi gratuïtament ni a demanar-me que després regali el resultat de la meva feina. Per suposat penso que "no als drets d'autor" exactament igual que crec que "no al funcionariat" perquè no crec en l'Estat, o "no als treballadors de banca" perquè no crec en el capitalisme, però en aquest mon capitalista, sí: una feina, una retribució...

I els autors no hem de ser menys.