Independitza't

M'he independitzat moltes vegades al llarg de la meva vida, no és que cregui en la independència, és que la independència camina amb mi...

De petit vaig decidir independitzar-me de la maleïda església catòlica, opressora, castradora i, com ja sabíem, pederasta. Quan encara no era ni adolescent vaig decidir no informar als meus pares de que em tocava fer la confirmació, o sigui que em vaig confirmar com ateu quan alguns encara pensaven que no tenia criteri.

Després em vaig independitzar dels militars, no vaig fer la "mili", a mi que m'esperessin asseguts, o millor dempeus per a que els hi sortissin moltes ampolles... A l'imbècil que es creia amb el poder de decidir si érem o no érem aptes el que més el provocava eren les meves botes militars, que em posava perquè em donava la gana i no perquè ells amb la seva xul•leria i les seves amenaces ho manessin.

Gairebé al mateix temps em vaig independitzar dels pares, tot i que aquests ho van entendre i això, el fet de que ho entenguessin, provocà que continues la nostra relació, tot i que, és clar, d'una altra manera molt més sana.

No soc espanyol, em vaig independitzar fa molts anys, quan vaig entendre i aprendre com s'havia forjat l'actual Estat... I quan em pregunten sempre responc com Mario Ines Torres: indígena pirenaic. (Per cert a Mario Ines Torres el continuen emprenyant de tant en tant després de trenta anys, el poder no oblida i no deixarà que cap de nosaltres descansi tranquil ni que sigui a l'altra part del mon, però d'això ja parlaré un altre dia).

És a dir, crec en la independència i per tant soc independentista...

Però...

És clar, sempre hi ha un però... En aquest cas el però el posen persones vives com els Laporta, Colom,  Bertran... Es temps de crisi i la història ens ensenya que toca tirar pilotes fora... A mi la història m'ha ensenyat que amb segons qui millor no ajuntar-se.

Mentre uns continuen embutxacant-se milions, mentre els altres reparteixen la pasta del poble entre els seus acòlits (o sigui mentre la burgesia catalana dona suport econòmic tant a l'independentisme català com a l'espanyolisme més ranci), a nosaltres ens toca plantar cara tot recordant qui és l’enemic proper...

Català o espanyol, explotador bo...

Visca la terra!