Els principis

Vaig néixer al carrer Balmes 161, però molt aviat els pares es van traslladar a Sants, al costat de l’estació, on el Pasaje Puig-Garí (avui carrer) encara estava ple de barraques i sense urbanitzar. Barraques que van desaparèixer aprofitant un casual incendi.

Els anys setanta van ser els de les bandes juvenils, de les revoltes a les presons, de la COPEL... La Model era una gran influència per a tots els joves del barri i a més estava molt present als mitjans de comunicació, recordo que el meu pare ens portava, al meu germà i a mi, a veure a en Xirinacs; i encara que no s’aturava pel que pogués succeir, sé que en aquells moments el meu pare sentia un gran respecte per ell.

Els joves del barri, a banda de rebentar cabines telefòniques per treure una setmanada extra, somiaven en veure aixecar-se les tapes de les clavegueres i veure sortir uns quants presos fugits de la Model... A finals dels anys 70 les fugues de les presons eren contínues, a l’octubre de 1979 la policia descobrí un dels darrers túnels, el del carrer Vilamarí, que es va fer famós perquè en un principi creien que era obra d’ETA amb intenció d’atemptar contra la caserna de l’exèrcit que hi havia a Vilamarí amb Avinguda de Roma. El 15 de novembre de 1982 l’Audiència Nacional jutjà per aquest fet els autònoms Àngel Vega (sol•licità 20 anys de condemna), Francisco Cueto (7 anys), José Ramon Cornejo (18 anys), José Fèlix Ramos (?), Luis García Tamarit (en rebel•lia), Juan Conesa (51 anys) i Fernando Simón (44 anys).

En Juan Conesa el vam conèixer uns anys després quan va sortir lliure i es va reincorporar de ple a les lluites socials dels noranta, i va deixar la vida en un desgraciat accident al Cine Princesa mentre aquest estava ocupat.

En Fernando Simón era el company detingut amb l’Agustín Rueda l’octubre del 77 quan intentaven introduir a l’Estat espanyol entre 150 i 200 kg d’explosius procedents de França.

L’Agustín Rueda Sierra era un company de Sallent a qui les infrahumanes condicions laborals i de vida de les colònies mineres van empènyer a l’activisme. Va morir a la presó de Carabanchel el 14 de març del 78 com a resultat de la brutal pallissa que va rebre per part dels funcionaris del centre amb l’excusa d’haver localitzat un altre túnel dins de la presó. Algun dia parlaré del seu vincle amb la musica...