La importància de les petites coses sense importància

Fa uns mesos algú em va parlar d’un llibre sobre les ocupacions a Catalunya i em va recomanar molt especialment no comprar-me’l per la muntanya de falsedats, veritats a mitges, opinions personals disfressades d’història i invencions que reflectia, jo, força caut me’l vaig baixar d’internet, tot i que els llibres que s’ho mereixen m’agrada que estiguin a la biblioteca que tinc a casa. El primer que em va sorprendre, tenint en compte que m’havien avisat sobre el contingut, va ser que al primer paràgraf de la introducció l’autor es declarés historiador amb títol, el segon que dins la mateixa introducció ens avisés que havia patit la llei anti-terrorista. Després de llegir-lo, sense comentaris, no te’l compris que no val la pena però el que més em va sorprendre, tenint en compte que l’autor (Francisco de Paula Fernández Gómez) te un títol que suposo que als seus pares els hi costaria una pasta, és la bibliografia utilitzada, “mucho ruido y pocas nueces”.

Els fanzines dels anys vuitanta són molt més que el paper que els acull, són la història real d’uns anys, sense els quals és completament impossible fer una valoració sincera del que els joves d’aquells temps vam viure. Contrastant aquestes publicacions avui dia confirmes que la premsa oficial no només no informa, sinó que segueix unes directrius realment anti-informatives en assumptes de vital importància per al desenvolupament de la societat. Així qualsevol historiador de la Barcelona dels vuitanta si vol fer un treball fidedigne sobre qualsevol moviment alternatiu i/o contracultural haurà de consultar: Trepidación (de Terrassa i fet per Santi Palos), Blitzkrieg Bop (també de Terrassa, dels Código Neurótico), 32 Imbeciles –fanzine para el perfecto inútil (on feia coses el Tutti i crec que el Marol dels Puritanos), Plasma –fanzine vallesano y parte del extrarradio (dels companys de La Roca), Diecisiete Segundos –fanzine maníaco-depresivo (del bon amic Fernando Sanguinetti García que a finals dels vuitanta va tornar a l’Argentina d’on havia vingut amb la seva familia), Pravda (que feia entre d’altres persones l’incombustible Víctor i on dibuixava el seu germà The Gnome, cantant de Síndrome Toxico), Movimiento Moderno (d’en Juanjo Zambrano de Badalona, una de les persones a qui més deu la música viva d’aquest país, el Juan Cervera i on també col•laborava el Santi Carrillo de Rock Espezial), Blitz, Todos somos putas, Crisis i Antídoto (el primer de 1982, tots quatre del Boliche, el darrer realitzat amb més gent, la Semolina i la Pa, per exemple), Barna-Rock, Melodías Destruktoras, NDF i Bacteria (tots quatre fets pel Joni Destruye), Zulú, Último Grito, Modernista, Reacciones (per allà hi havia el Robert Grima, un altre cul inquiet de la música barcelonina), Vegetales Podridos (dels Último Resorte), Vollker (d’un altre gran amic i bon fotògraf, en Xavi Mercadé), Subtítulo (del col•lectiu Anadia), Katástrofe (d’uns companys d’escola entre els que hi havia el mític grafitaire Xupet Negre), Drama del Horror (Strong, Rosa i companyia), El Konyazo (que feia el Manu), Teorías Histéricas (de l’Alberto de St. Andreu), Pajarraka (dels companys autònoms de Gràcia), La Oruga –para la gente que se arrastra, La Cabra i Solo para Locos (tots tres de la penya de Nou Barris), Lo Korkó de Les Korts (d’en Jordi B-Core), Oi! i Gritos de Unidad (del Komite Oi! de Santa Koloma), Bokassa (del Pitu de Skatalà), El Watikano Informa, Contaminación (del Joan de Napalm, i el Xavi), Mohicanos y Cocolisos, Indulgencia Putrefacta i Lecturas (tots dos dels HHH), Fanzine del Bienestar Público (dels punks de L’Hospitalet), Desinfekción, Anti Social, Hozikon i En Pie de Guerra (dels companys de La Verneda), Kamikaze i La Ràbia (de Cornellà), Ikaria –La polla de déu (del col•lectiu anarcoindependentista del mateix nom), Guerra de Birra en la Barra (de Molins, s’ho curraven entre d’altres el Jordi i la Mercè que s’integraren a El Lokal), Carne de Psiquiatrico (de Cros 10), La Ràbia del Korkó (de Ràdio Corcó), Metano, Les Pilinguis-fanzine marica (dels Col•lectius Roses), Vida Subterranea, Más Maderos Muertos (del col•lectiu Muskaria Radikal), Gaddafi & the Wailers, Corrupción en Acción, Merry Melodies, Radio Caroline (el primer de tots on començaren a fer el Vic i la Juana, inoblidables activistes contra-culturals dels vuitanta) o Rompeolas (també fet pel Vic i la Juana juntament amb la gent d’Arte-facto, col•lectiu de dissenyadors on estava Mr. Ra).