Visc en un barri comunicat exclusivament pels FGC i els sindicats avui havien convocat una jornada de vaga parcial contra les retallades salarials, lògic si es te en compte que banquers i grans empresaris continuen fent beneficis en temps de crisi...
Com deia per sortir del barri, o cotxe, o bici, o FGC, i jo, a qui els cotxes causen al•lèrgia, i que no tinc la forma física com per sortir d'allà en bicicleta, m'he vist obligat a agafar els FGC; n'he agafat el darrer tren i dues estacions més tard, tot just arribat a l'urbs, els piquets l'han aturat (al menys això han dit per megafonia, mai se sap) i tots els passatgers ens hem vist forçats a sortir-ne, la gent es queixava mentre jo preguntava als pocs treballadors que hi havien que què hòsties feien treballant.
S'apropa la vaga general i tinc la sort de treballar en una empresa atípica, l'empresària, la qual no es pot afiliar als sindicats llibertaris, ha comprat esprais de pintura i silicona per donar suport a la vaga, és de les que creuen que s'hauria de fer vaga tot l'any i que quan tots comencéssim a passar gana i es posessin en perill les mínimes condicions de vida digna, llavors és quan entre tots i totes començaríem a fer trontollar el sistema financer...
Jo n'estic d'acord. Que duri la crisi!
Cultura popular i contracultura. Milers d'anys d'opressió no ens ennuvolen el pensament. Visca la resistència, prengui la forma que prengui... "Som un pais civilitzat i amaguem el cap consumint en un gran centre comercial, la nostra història hem oblidat, és la realitat, la cultura i la memòria han destrossat". (Ràbia Positiva, "Civilitzant" de "Sentiment, compromís i acció!", 2007).
Si hay futuro (La Polla Records)
Un mundo entero se quema a si mismo para hacer pomadas para sus quemaduras.
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)
Un arbol que arde, de él sale papel para que se escriba de la arbolación.
Los hombres trabajan para poder vivir, en fabricas de armas que los mataran.
Ciudades del futuro tumbas de los vivos, vivos del futuro muertos en ciudades...
Políticos locos guian a las masas que les dan sus ojos para no ver que pasa.
Aun con tu ceguera veras a los listos contar su dinero, listos pero muertos.
(La Polla Records, "Si hay futuro" de "No somos nada", 1987)
dilluns, 13 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada