GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica

El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli. En poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.

Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol. 

Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius. Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica".

"GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica" es publicarà el 14 de març, data en que es commemorarà el 35è aniversari de l'assassinat d'Agustín Rueda a la presó de Carabanchel.

Presentacions:
14/3 El Raval, Barcelona, Virus.
16/3 Capmany, Marxa d'homentage als Maquis.
20/3 Sants, Barcelona, La Ciutat Invisible.
22/3 St. Andreu, Barcelona, Ateneu Llibertari.
23/3 Granollers, Anònims
24/3 Sallent, Ateneu Rocaus.
4/4 Nou Barris, Barcelona, Ateneu Popular.
5/4 Terrassa, El Kasalet
6/4 Mora d'Ebre, Societat Obrera
12/4 Sta. Coloma, Biblioteca Social La Hoguera
13/4 Sants, Barcelona, Merkadillo Punk. (Matí)
13/4 Berga. Ateneu Columna Terra i Llibertat (Tarda)
14/4 Tarragona, Ateneu Llibertari Alomà.
18/4 Gràcia, Barcelona, L'Aldarull.
19/4 Girona, Kan Kolmo
20/4 Olot, Biblioteca Social - CNT
1/6 Caldes de Montbui, Centre Democràtic i Progressista.
9/6 Marxa d'Homenatge als Maquis de Ponent.

La Biblioteca del Front (I)

Enceto avui un nou projecte dins aquest NDF. Projecte que podríem anomenar la Biblioteca del Front. Sense pressions, pausadament, intentaré facilitar-vos llibres de lliure accés que crec que poden  ajudar a comprendre diverses factors de les nostres vides o de la història...

I com que aquests dies estic centrat en allò que va succeir aquí durant la Transacció democràtica i borbònica, comencem amb una petita col·lecció de libres o treballs que analitzen o expliquen el que va passar entre 1970 i 1980 a l’estat espanyol.

Aprofito també per explicar que aquesta darrera obcecació pels anys setanta es deu a les jornades que estem preparant al voltant de la història recent de l’Estat, jornades que tindran lloc a Capmany (Alt Empordà) entre el 15 i el 17 de març. En una entrada anterior d’aquest NDF teniu el cartell amb el programa i en una entrada futura us explicaré detalladament en què consistiran...

LA ALTERNATIVA LIBERTARIA

ZAMBRANA, J. La alternativa libertaria. Catalunya 1976-1979. Barcelona: Edicions Fet a Mà, 2000.

LA REVUELTA DE LOS COMUNES

LORENZO RUBIO, C. La revuelta de los comunes. Una primera aproximación al movimiento de presos sociales durante la Transición. València: Desorden Distro.

 LA VAQUERÍA DE LA CALLE LIBERTAD

SOLA, E. La Vaquería de la calle Libertad Crónica callejera (y al parecer sin políticos) de la transición hispana a la movida y a la democracia, que se suele decir. Alcalà, Primavera 2006.

LIBERTARIAS Y CONTRACULTURALES

CARMONA PASCUAL, P. C. Libertarias y contraculturales: el asalto a la sociedad disciplinaria. Entre Barcelona y Madrid 1965-1979. Madrid, Universidad Complutense, 2012.

 LOS SERVICIOS SECRETOS EN ESPAÑA

ALCALDE, J. J. Los servicios secretos en España. Madrid: Universidad Complutense, 2008. (Capítol 4rt de la 2a Part).

LUCHAS AUTÓNOMAS EN LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA

COLECTIVO DE ESTUDIOS POR LA AUTONOMÍA OBRERA. Luchas autónomas en la transición democrática. Madrid: Zero, 1977.

 LUCHAS AUTÓNOMAS EN LOS AÑOS 70

ESPAI EN BLANC (coord.). Luchas autónomas en los años 70. Madrid: Traficantes de Sueños, 2008.

MEMOIRES DE RÉBELLES

DUHOURCQ, J. C.; MADRIGAL, A. Mouvement Iberique de Liberation. Mémoires de rebelles. Tolosa de Llenguadoc: Cras, 2007.

POR LA MEMORIA ANTICAPITALISTA

AMORÓS, M. i d’altres. Por la memoria anticapitalista. Reflexiones sobre la autonomía. Barcelona: Klinamen, 2009.

Un racó llibertari a Barcelona

L’any 1987 avançava al ritme que marca el pas del temps, però per un jove de dinou anys semblava passar molt més de pressa. És com si un dia s’hagués ocupat Cros 10 i l’endemà s’hagués inaugurat El Lokal. Però no.

L’Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants i l’espai del carrer de la Cera van ser, durant els primers anys, espais paral·lels. Nosaltres, els ocupes, vam obrir el local més ràpid, ja que no es podia mantenir tancat un centre social ocupat, de fet, segurament, l’endemà d’ocupar-lo ja vam penjar el rètol de l’Ateneu, ells en canvi van trigar uns mesos en inaugurar-lo, però la història inicial dels dos espais és gairebé la mateixa o, curiosament, quan no és paral·lela és contraposada. Si nosaltres, al juny, ocupàvem, ells, aquell mateix mes, llogaven; si nosaltres durant l’estiu endreçàvem i netejàvem per fer presentable l’espai, ells feien el mateix... Però en canvi, si nosaltres, els joves, continuàvem cercant el vincle amb les lluites passades emprant els substantius ateneu i llibertari per anomenar el nou espai que vam fer néixer a Sants, ells, els grans, al contrari, cercaven els vincles amb les lluites futures desfent-se d’ells.

Després del fracàs de les primeres ocupacions de 1984 i 1985, vaig donar uns tombs tot cercant el meu espai i a principis d’aquell 1987 era un bitxo estrany al moviment llibertari barceloní: militant de CNT-C (actual CGT) i de l’Ateneu Llibertari de Poble Sec. Crec no equivocar-me en assegurar que no hi havia cap altre exemplar així, imagino que perquè amb 18 anys se’t permet gairebé tot. Aquell any vam decidir descapitalitzar humanament l’Ateneu i, mentre uns obrien El Lokal, jo tornava, per primera vegada, al meu barri. Per sort no ens vam carregar l’Ateneu gràcies a la constància dels altres companys que fins al dia d’avui l’han mantingut.

El fet és que arrel de les primeres ocupacions havia aparegut, entre molts d’altres, un grupet de joves santsencs i, tot i que encara desenvolupàvem la nostra acció quotidiana al centre de la ciutat, començàvem a plantejar-nos eixamplar la xarxa creant un col·lectiu llibertari al nostre barri. Aquells joves sortien del col·lectiu ecologista Amanita Alternativa però la seva acció se’ls quedava petita i començaven a actuar autònomament sota el nom de Muskaria Radikal, jo, per la meva banda, tot i la doble militància, continuava donant vida a un col·lectiu unitari: NDF.

El fet és que mentre uns trobàvem els vincles amb les lluites passades, els altres els trobaven amb les futures i, com que, a la fi, la nostra realitat era la mateixa, havent ja creat els col·lectius però encara tots sense local propi, o sigui sense Cros 10 i sense El Lokal, vam compartir la nostra primera lluita conjunta, la campanya contra les eleccions municipals a la que vam presentar en Floquet de Neu com a candidat. Van ser aquests els fonaments d’una nova xarxa que arribà fins l’any 2012 ja que de Cros 10 va sorgir la Kasa de la Muntanya i d’El Lokal...

El que ha sorgit d’El Lokal ho podeu llegir al llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”...

Apropant-nos a la Transacció democràtica

Jornades sobre la Transacció democràtica des d'una visió llibertària. Homenatge a l'Agustín Rueda en el  35è aniversari del seu assassinat. Col·locació d'una placa commemorativa  i exposició. Presentació del llibre sobre els grups autònoms armats. Debat sobre la Transacció. Passi de dos documentals sobre aquells anys.

La terra està sorda

Aquest mati m’he aixecat i m’he posat un disc que m’acaben de regalar, sabia que m’agradaria però francament no m’esperava el que m’he trobat. “La tierra está sorda” és el darrer treball de Barricada, un disc monotemàtic dedicat exclusivament a la Guerra Civil amb algun detallet sobre els anys previs (“Casas Viejas”). El Drogas ha fet un treball descomunal, crec que aquesta és una recopilació musical que passarà a la història. I dic recopilació per què inclou dos cd’s, un dvd i un llibre, sobrepassant en molt un disc comú.

El llibre fa goig, amb mida propera a un vinil LP, ens apropa la nostra història de cent anys enrera. S’obre amb prop d’una vintena de textos, semblants a la columna periodística, on altres prop de vint persones posen noms i cognoms a vivències diverses, però relacionades totes amb la Guerra Civil, i que serveixen per apropar-nos humanament, en ple segle XXI, aquella guerra: des de historiadors, fins a familiars dels vençuts, de voluntaris recuperadors de la memòria a persones que nascudes en families victorioses van decidir canviar de bàndol en prendre consciència del que havia passat. Continua el llibre amb una gran bibliografía on podem aprofondir en el nostre coneixement sobre la Guerra Civil des de diversos aspectes, tant l’historic general, com el detallista, tant de manera humana i familiar com de forma militant, tant en aspectes sectorials (dones, nens, religió, exili, guerrilla...) com per zones geogràfiques, de manera que el treball literari és principalment educatiu. És després d’aquesta gran introducció que tema a tema, ajudat per fragments d’aquests llibres recomanats, el Drogas va introduint les cançons del disc, explicant-nos d’on surten, la seva història, i acompanyant-les sempre d’una il·lustració.

El CD principal, segueix la línia habitual de Barricada, rock potent, donant una presència importantíssima als textos, que a moments aconsegueixen posar-te els pèls de punta. El treball documental és impressionant, d’aquesta manera veiem passar davant nostre els professors que van intentar donar coneixements al poble, seguim els passos dels guerrillers que van plantar cara al feixisme un cop perduda la guerra, entrem a les presons i camps de concentració feixistes, visitem i escoltem a les preses, veiem desfilar als vencedors i ensumem la pudor a mort que feien aquelles sotanes evangelitzadores...

El segon CD porta el títol de “En la memoria” i és l’enregistrament d’un concert acústic del grup ofert a Zafra (Caceres) el 19 de març de 2010 del qual s’han inclòs tretze versions dels temes de “La tierra está sorda”. Aquest és el primer disc que he escoltat aquest matí, i el fet de ser versions acústiques fa que les cançons se’t apropin humanament, podent gaudir de la profunditat dels textos sense distorsions musicals, la veritat és que a mi m’ha entrat del tot, fins el cor.

La quarta part és el DVD, amb talls diversos d’enregistraments de concerts, videoclips i d’altre material. No he arribat a veure’l, però no en dubto que serà tant interessant com les altres tres parts...

“Huelen a muerto las sotanas...”

Noves presentacions de Que pagui Pujol!

Després de les molt bones sensacions que em van deixar les presentacions fetes quan va sortir el llibre i davant les peticions que m’han arriba per fer-ne de noves m’he animat i aquest mateix divendres a Girona començo una nova gira, aquí teniu les dates:

28/1- Girona, Kan Kolmo, c/Carme 41, 19'00h.

5/2- Tarragona, Ateneu Llibertari Alomà, c/Miquel Sitges 9, 20'00h.

12/2- Barcelona, L’Harmonia del Palomar, Ateneu Llibertari, c/Coroleu 82, 19'00h.
13/2- Barcelona, Vallcarca, Blokes Fantasmas, 18'30h. SUSPESA!!

18/2- Vic, CSA La Torratxa, c/Joan Serrallonga 3, 20’30h.
25/2- Cornellà, CSOA La Força, Avda. La Fama 41, 20'30h.

5/3- Barcelona, Zona Franca, CC La Báscula, c/Foc s/n, 18’30h.
11/3- Pont de Suert, Local dels Diables i les diablesses, 19'30h.
20/3- Barcelona, 9 Barris/Collserola, Can Masdeu, 16'30h.

25/3- Ciutat de Mallorca, Ateneu Llibertari Estel Negre, c/Palau Reial 9, 2n, 20'00h.
26/3- Manacor, Cafè Can Lliro, c/Joan Lliteras 42, 19'00h.
6/4- Gavà, Biblioteca Josep Soler Vidal, Pça. Jaume Balmes, 19'00h.
13/4- Barcelona, Hostafrancs, Abacus, c/Creu Coberta 93, 19'00h.
7/5- Ponts, La Sala, 17'00h.
12/5- El Prat de Llobregat, Cèntric Espai Cultural, Pça. Catalunya 39-41, 19'00h.

On trobar “Que pagui Pujol!”

On trobar “Que pagui Pujol!”

Sempre em costa una mica fer el pas d’intentar comercialitzar el llibre, però en fi, igual que he fet les presentacions per a que les persones que ho volguessin es poguessin informar directament, ara he de fer el pas i informar-vos de on es pot trobar el treball.

Salut.

SANTS:

LA CIUTAT INVISIBLE

CIUTAT VELLA:

EL LOKAL
ROSA DE FOC
VIRUS EDITORIAL
LA CENTRAL DEL RAVAL
DOCUMENTA
DAILY RECORDS
KEBRADISC
SHANGRI-LA

LAIE CCCB (CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA)

CATALÒNIA

EIXAMPLE:

ALIBRI

LAIE-CAFÈ
BERTRAND

GUINARDÓ:

ROCAGUINARDA

GRÀCIA:

CAPICUA

ALDARULL

LA BARRAQUETA

TAIFA

BARCELONA:

DISTRI B-CORE

BADALONA:

SALTAMARTÍ

CORNELLÀ:

BODEGA PUJOL

EL PRAT DE LLOBREGAT:

DISTRI EL MERCAT NEGRE

ELX:

BAZINGA!

GIRONA:

DISTRI LOGOFOBIA

VINT-I-DOS

GELI
KAN KOLMO

GRANOLLERS:

LA GRALLA

RESTAURANT-LLIBRERIA ANÒNIMS

LLEIDA:

LLIBRERIA CASELLES

COMARQUES DE PONENT:

DISTRI KAMILOSETAS MUSKARIA

REUS:

BAR CAMPUS

RUBÍ:

RACÓ DEL LLIBRE

SALLENT:

ATENEU POPULAR ROCAUS

SANT CUGAT DEL VALLÈS:

PAIDEIA

ALEXANDRIA

TERRASSA:

EL KASALET

VIC:

LA TRALLA

VILAFRANCA DEL PENEDES:

L’ODISSEA

VILANOVA (I LA GELTRÚ):

LA MULASSA

MADRID:

LA MALATESTA

EL ARGONAUTA

ZARAGOZA:

CSA LA REVUELTA

LIBRERIA LA PANTERA ROSA

DISTRIS:

LENOIR LIBROS
ABACUS

Tinc un amic que ha escrit un llibre…

I ara pateix, encara no s'ha publicat i està cagat, doncs pensa que per haver-se sincerat en públic rebrà per totes bandes... Explica les seves experiències juvenils i ja sabem que en aquests casos és més que difícil deixar a tothom content, però és que a més parla de resistència cultural, social i política i això quan s'està ja a la quarantena i és te professionalment una vida semi-pública pot sorprendre a més d'un.

Pensa que alguns companys s'enfadaran per haver parlat d'ells, tot i que el meu amic ha intentat anar amb molt de compte i ha eliminat els noms en les situacions més delicades que explicava, doncs no era la seva intenció posar a ningú en un compromís. Pensa també que altres s'enfadaran per haver publicat alguna foto on surten, tot i que són fotos ja publicades o fotos que es van deixar fer en el seu moment, fotos que tenen al voltant de 25 anys. Pensa també que l'enemic s'enfadarà per parlar obertament amb noms i cognoms, tot i que aquesta informació està publicada en diaris i revistes d'aquells anys i res no s'ha tret de les mítiques agendes que, després d'algun enfrontament, passaven de ma en ma. El que el lliura de la possibilitat de quedar-se sense feina és que ell és empresari i ningú no el pot fer fora, però es relaciona molt amb funcionaris i també creu que això pot complicar aquestes relacions.

En qualsevol cas el llibre està ja imprimint-se o sigui que no hi ha marxa enrere, es diu "Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80" i d'aquí a deu dies podreu començar a trobar-lo als llocs habituals, si voleu conèixer l'autor aquí teniu la llista de presentacions que ha organitzat sota el nom de "Que pagui Millet tour":

30/10- La Bisbal d'Empordà, Ateneu Llibertari, Pg. Marimon Asprer, 16. 19'00h.

2/11- Bcn-Sants, Espai Obert, Violant d'Hongria, 71, 1r. 19'00h.

5/11- Alacant, Seu Universitat Ciutat d'Alacant, Ramon y Cajal, 4. 20'00h.

6/11- Elx, Casal Jaume I, St. Jordi, 2. 20'00h.

9/11- Cornellà, Bodega Pujol, Eduard Gibert, 44. 19'00h.

11/11- Bcn-Gràcia, Aldarull, Martinez de la Rosa, 57. 19'30h.

12/11- Manresa, CGT, Circumval·lació, 77, 2n. 19'30h.

13/11- Berga, Ateneu Columna Terra i Llibertat, Balç, 4. 18'00h.

16/11- Bcn-Raval/Poble Sec, La Rimaia, Rda. St. Pau, 12. 18'30h.

18/11- Mataró, Taverna Atzucac, Carreró, 31. 19'00h.

19/11- Bcn-9 Barris, Ateneu Popular, Port Lligat, s/n. 20'00h.

20/11- Almenar, Sala d'actes, Pça. 11 de setembre. 19'30h.

23/11- L'Hospitalet, La Resistència, Rosalia de Castro, 92. 19'30h.

25/11- Bcn-Poble Nou, A.M. Puerto Hurraco Sisters, Taulat, 76. 20'00h.

26/11- Reus, Arxiu Històric Municipal, Pça. Castell. 20'00h.

27/11- Sallent, Ateneu Popular Rocaus, Sta. Llucia, 1. 18'00h.

2/12- Bcn-El Clot, C.C. La Farinera-Al Brot, Gran Via Corts Catalanes, 837. 19'00h.

3/12- Terrassa. Kasalet, Societat, 4. 20'00h.

4/12- Granollers, Anonims, Miquel Ricomà, 57. 18'00h.

Barcelona: dinamita y petróleo

"…y cuando parecía que no quedaba nada por demoler, de Barcelona hicieron una fogata.

Y la ciudad entera fue una fiesta, una fiesta en la que hasta las momias de las monjas (…) fueron sacadas a bailar por las calles."

-"La Barcelona de la dinamita, el plomo y el petróleo. 1884-1909 (apuntes para un recuento final de cadáveres)"-.

"Advertencia: este libro contiene errores, insultos al clero y tuteo a la autoridad".

El Grupo de afinidad Quico Rivas és el culpable d'aquest gran i mordaç treball de documentació sobre 25 anys de lluita de classes a la Barcelona del canvi del segle, 25 anys durant els quals es succeïren més de 200 fets relacionats amb la revolució social, 25 anys durant els quals els òrgans de comunicació llibertaris explicaven com fabricar nitroglicerina, dinamita i d'altres substancies tòxiques per tal de fer caure l'ordre establert, doncs ja tenien clar que aquesta era l'única possibilitat de canvi autèntic.

Em satisfà adonar-me'n que un dels autors havia estat guitarrista d'Último Resorte, un dels primers grups punks de la Barcelona de 100 anys després:
"Cerraría sus bocas conformistas, como pasan los años... Monotonía"

El treball es divideix en dos capítols, el primer, "Dinamita y plomo", enumera noticies de premsa, més de dos-cents fets i successos d'aquells 25 anys... El segon, "Y petróleo, sex dies irae", reprodueix al voltant de dues-centes imatges de la "Setmana Gloriosa", també coneguda com a "Setmana tràgica", doncs ja sabem que la manipulació històrica és una de les grans obres del poder.

"Porque si algo no les podemos reprochar (a nuestros intrépidos antepasados) es el empeño que hace cien años pusieron en repartir lo mismo que hasta entonces se les había hecho tragar: hostias."

"Si en terminos generales, dice el dicho, dos de tres no está mal, cuando se tratra de iglesias o conventos o escuelas oscurantistas hechos cenizas, ochenta de ciento cincuenta no está nada mal."

"A la guerra que vayan los ricos y los curas."

El llibre el podeu trobar a La Ciutat Invisible, a El Lokal, al C.S. Espai Obert i a d'altres espais semi-alliberats de la ciutat de Barcelona.

I donat el nom del grup que signa el treball, un darrer record a Quico Rivas qui ens deixà ara fa un parell d'anys:
-«Ante el eclipse de la lucha de clases, muchas clases de lucha», esta es una de las consignas acuñadas por «Los Refractarios», el grupo de afinidad al que pertenezco. Como decía Eliseo Reclús, «la anarquía no es desorden ni caos sino la suma de todos los órdenes». (Quico Rivas)