tag:blogger.com,1999:blog-17726923310484668332024-03-05T04:21:51.079-08:00NOTÍCIES DEL FRONTCultura popular i contracultura.
Milers d'anys d'opressió no ens ennuvolen el pensament.
Visca la resistència, prengui la forma que prengui...
"Som un pais civilitzat i amaguem el cap consumint en un gran centre comercial, la nostra història hem oblidat, és la realitat, la cultura i la memòria han destrossat".
(Ràbia Positiva, "Civilitzant" de "Sentiment, compromís i acció!", 2007).Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.comBlogger93125tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-77774009018246561062017-11-03T08:32:00.000-07:002017-11-03T08:32:09.123-07:00A l'alçada
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Vivim
un moment d’excepció i la resposta ha d’estar a l’alçada. Dit
d’una altra manera, davant de l’amenaça de l’estat d’excepció,
ha arribat el moment de la resposta excepcional per part del poble.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Fins
a la colònia arriba la ferum de les mòmies desenterrades per la
monarquia amagada darrere un estat feixistitzat per tal de donar
resposta a les exigències de canvi social expressades per la majoria
d’un poble que ha despertat colonitzat. I en aquest fet rau la clau
per comprendre com ha estat possible arribar fins a aquest punt en
què el món contempla, o no, la deriva autoritària de l’Estat
espanyol: ha estat el poble qui ha fet possible el trencament del
pacte entre els poders catalans i espanyols. Ha estat el poble qui ha
empès el govern català fins al moment actual i no a l’inrevés.
És a dir, es confronten dues formes d’entendre la democràcia: una
democràcia on el poble, en situacions excepcionals, pot arribar a
tenir cert, tot i que poc, poder de decisió, i una altra on el poble
no serà mai escoltat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Tot
i això, s’ha de reconèixer que les darreres setmanes una bona
part de la població s’ha sentit desorientada. Tant a les xarxes
socials com al carrer s’han escoltat nombroses demandes per tal que
els representants polítics independentistes expliquessin obertament
la situació i les passes a seguir, provocant, en no fer-ho, cert
desconcert entre la població. Aquest desconcert i aquestes demandes
de transparència (que no comparteixo doncs no es poden mostrar les
teves cartes a l’enemic i, per tant, aquestes no es poden fer
públiques) són producte de l’habitual desconfiança del poble
vers els polítics i la consciència popular de que aquests són, per
sobre de tot, representants d’uns partits capaços de gairebé tot
per tal d’aconseguir millorar, o si més no mantenir, el seu propi
status quo.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Davant
d’això tan sols puc dir que aquells que els van donar la confiança
mitjançant el vot, ho continuïn fent, hi confiïn, i la resta, els
que no el vàrem votar, tinguem paciència doncs és aquesta una
situació que, com a poble, com a ciutadania allunyada de la política
dels despatxos, se’ns escapa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Tot
i que després d’aquests dies de desconcert i amb més de la meitat
del Govern a la presó, crec que ha arribat l’hora del poble.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Tots
els polítics han reconegut ja la realitat del 21D i un cop realitzat
aquest reconeixement hi ha veus que l’identifiquen com el
referèndum que sempre se’ns ha negat, com si l’Estat hagués
caigut al parany del Govern a l’exili. Si això és així, el poble
demana una llista única i social. Des de fa setmanes el poble es
manifesta per sobre de sigles i ideologies i, sense aquestes, va
defensar la voluntat de decidir sobre el seu destí el passat 1O,</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Una
llista conformada per una amplia representació de la societat civil,
independentista, republicana i antifeixista que pugui recollir el vot
de l’ampli ventall popular que demana el canvi social cap a una
república i que no pugui capitalitzar cap partit polític.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Si
en una situació com l’actual, provocada per l’empenta del poble,
els partits prioritzen les seves estratègies particulars,
continuaran aprofundint en el desgast humà que ha iniciat l’Estat
espanyol mitjançant la repressió. Arribats a aquest punt, no ens
forceu a votar als vostres partits perquè potser alguns no ho fem. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Si,
en canvi, abandonem temporalment les estratègies individuals i es
demostra públicament que els partits es fan a un costat per tal
d’aconseguir l’objectiu comú, es renovaran i revitalitzaran les
esperances de la gent necessitada de canvi real i aquest estarà més
a prop doncs amb llista única la possibilitat d’augmentar la
diferència electoral amb els sectors monàrquics és una realitat.
És l’hora d’una llista apartidària.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">La
societat civil està preparada, em venen al cap infinitat de noms,
locutores de ràdio, víctimes de la violència policial (també dels
Mossos d’esquadra, sí), cantants, pallassos, advocades i un llarg
etcètera que, per suposat, inclogui representants de la societat
educativa... I els polítics que es preocupin, i molt seriosament, de
què el 21D no hi hagi “pucherazo”, que la voluntat del poble
expressada a les urnes sigui escoltada correctament i arreu.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">I
tot això sense perjudici de què el poble continuï expressant-se
lliurement al carrer per tal que ens allunyem cada cop més de les
cúpules que per ser tan políticament correctes acaben necessitades
de crear un nou idioma que només elles entenen i que, de seguir
així, ens portaran a acceptar coses ara per ara inacceptables. Com
deien els madrilenys Habeas Corpus, “A las cosas por su nombre”.
Vaga general, ja.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">I
per acabar, hem de començar a assimilar que la lluita serà llarga i
dura, molt dura, doncs ens enfrontem a una monarquia mantinguda sobre
la decadència moral d’uns homes educats sota els paràmetres del
dret de conquesta de territoris i voluntats. Hem de tenir molta
paciència i estar mentalitzats per resistir tot el temps que sigui
necessari. Hem de ser molt conscients de les nostres accions, ara per
ara no hi ha voluntat popular, ni capacitat, per portar la
resistència a un altre terreny més enllà de la desobediència
civil. I hem de ser coherents amb els nostres ideals per tal de no
defallir i que col·lectivament siguem capaços de treure’ns de
sobre aquesta corona tan feixuga que ens impedeix caminar.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">I
si, a sobre, som capaços d’eliminar el llenguatge patriota i ens
oblidem de paraules com “traïdors”, utilitzades constantment
pels que semblen viure a l’imperi romà, millor que millor.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span lang="ca-ES">Ni
que sigui per una vegada, com diu el company Andres Grima: Salut i
república!</span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-53001338458396669562017-11-03T08:19:00.000-07:002017-11-03T08:20:49.179-07:00Esperando el Big Bang<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Poco a poco, y sobre
todo a partir del 20 de septiembre, cuando se cruzó la línea del no
retorno del actual movimiento independentista republicano catalán,
las individualidades y organizaciones libertarias han ido
posicionándose al respecto. Sí, soy consciente de que algunas ya lo
habían hecho anteriormente y no pretendo tergiversar la realidad, el
objetivo de este “poco a poco y sobre todo a partir del” es
exclusivamente dar a entender que este es un conflicto tan delicado
para los “integrantes” del movimiento libertario que el
posicionamiento está resultando complicado.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">He seguido algunos de
esos posicionamientos, aunque leyéndolos de manera vertical, sin
prestar excesiva atención (no por falta de ganas si no por falta de
tiempo) a excepción de los textos firmados por Tomás Ibáñez,
compañero cuyos textos me gusta leer.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">De su texto fechado el
3 de octubre, que no voy a valorar aquí, me gustaría opinar sobre
un concepto que me llamó la atención: “los argumentos
anarquistas”, el hecho de que le cueste “entender (…) que se
justifique la participación en esa lucha mediante argumentos
anarquistas”. ¿Existen dichos argumentos anarquistas? ¿Se pueden
utilizar como columna vertebral del movimiento?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">El anarquismo es un
movimiento, como el propio Tomás nos ha explicado, cambiante. Un
movimiento que se mueve constantemente. Y en el Estado español, está
conformado por docenas de organizaciones y miles de individualidades
que desde hace años no nos ponemos de acuerdo a la hora de trazar
unas líneas colectivas de acción. ¿Cuáles deberían ser entonces
los argumentos anarquistas mediante los cuales analizar la situación
actual del conflicto catalán? Me temo que esos argumentos son tan
heterogéneos y heterodoxos como el propio movimiento libertario y,
por lo tanto, pretender unificarlos es imposible y, de hacerlo,
llevarían a una nueva caza de brujas a las que tanto nos hemos
acostumbrado desde 1978 (¡casualmente la fecha nos une a Santa
Constitución!).</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Hace muchos meses me
posicioné públicamente a favor de la república (esto no es cierto,
pero mi carácter provocador me puede, como Tomás ha explicado
perfectamente, muchos nos posicionamos contra la monarquía, hecho
que en este contexto implica estar por la república, única salida
realista y tangible) y de la opción de dinamitar el Estado español.
Llegué a la conclusión de que podía hacer público mi
posicionamiento, o mejor dicho, llegué a dicho posicionamiento,
después de realizarme dos preguntas. (En realidad fueron más,
muchas más, pero que se pueden condensar en dos preguntas abiertas y
en las ganas de responderlas sin tapujos y sin miedos).</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Una, la primera, era
una pregunta de índole colectiva, y la segunda (que debía servir
para refrendar definitivamente, o no, la respuesta a la anterior) de
carácter exclusivamente personal. Y ambas preguntas me las formulé
en clave de considerarme parte de algo colectivo como es el
movimiento libertario. ¿Podrían ser, entonces, estos los argumentos
de los que hablaba Tomás? Lo dudo, pero en cambio tengo clarísimo
que estos sí que son unos de los muchos argumentos “anarquistas”,
o mejor dicho, argumentos del movimiento libertario. Y quizás ahí
está la diferencia…</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">La primera pregunta, la
colectiva, era si el movimiento libertario, como colectivo y por
extensión la mayor parte de sus miembros (me cuesta referirme a la
totalidad cuando hablamos de un movimiento tan distinto, con tantos
matices), tenía algo que perder. Era una pregunta abierta que
encerraba en su interior, también, la pregunta contraria: ¿Puede
salir reforzado el movimiento libertario o tiene algo que ganar?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Debo reconocer que de
la doble formulación, la negativa y la positiva, para mi pesaba
mucho más la primera, el hecho de no tener nada que perder, porque
después de tantos años de alejamiento de la masa social, de la
gente, de poca incidencia real en la sociedad, estoy dispuesto a
aceptar cualquier posibilidad de cambio tan solo para que el
anarquismo pueda seguir en movimiento y salir del gueto.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">La pregunta individual
era, obviamente, la misma ¿Qué tengo que perder como anarquista?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Todas las respuestas me
llevaron al mismo destino. Como siempre con muchas contradicciones
(porqué como libertarios, en este mundo capitalista y
compartimentado territorialmente, es imposible alcanzar la pureza)
pero sin fisuras.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">En lo colectivo: El
movimiento libertario catalán (si es que se puede adjetivar así sin
desatar las iras de santa acracia) no tiene nada que perder. No va a
estar peor si se declara la República Catalana. Es una realidad que
donde tiene mayor peso del Estado español es aquí, y por lo tanto,
donde tiene mayor capacidad de realizar ciertas alternativas es
también aquí. ¿Debemos seguir esperando a que la revolución sea
posible globalmente, en todo el planeta en el mismo instante, para
seguir manteniendo la pureza anarquista antinacionalista? ¿O es que
el problema es que solo tenemos derecho a la revolución ibérica
porque así lo decidieron nuestros antepasados hace cien años?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Permitidme decirlo (y
crucificadme por ello, si así lo creéis oportuno –o llamadme
supremacista catalán, como ya han hecho algunos), pero el pueblo
catalán ha demostrado a lo largo de los últimos años estar
capacitado para forzar a sus políticos a aceptar leyes de progreso
social que se cuentan entre las más avanzadas de Europa, y, por
desgracia, los políticos españoles no están dispuestos a conceder
ningún tipo de avance en esa dirección. No, no voy a ser yo quien
decida si el pueblo español está capacitado para forzar a sus
políticos a aceptar sus voluntades, pero en cambio sí que me atrevo
a aventurar que es la democracia española la que no está capacitada
para dichos avances.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Esto es tan solo un
pequeño extracto de las muchas cuestiones que surcaron mi cabeza
para, en definitiva, llegar a la conclusión de que el movimiento
libertario no tiene nada que perder si finalmente se produce el
cambio y dejamos de vivir en el Estado español para pasar a vivir en
un Estado catalán.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">Y en el ámbito
personal, los que me conocen ya saben que la esperanza me puede… </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">1- Acabar con la
monarquía (o sea dejar de ser vasallo de un tipo al cual le debo
pleitesía por sus antepasados).</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">2- Acabar con nuestra
esquizofrenia catalana (nunca fuimos nacionalistas y no nos importó
tener dudas, “¿De dónde eres?”, “De Barcelona”, “Ah,
español”, “Sí, bueno, no…”, y permitir al mismo tiempo que
los miembros del movimiento independentista dejen de ser “indepes”
para pasar a integrar las filas del movimiento que más les apetezca
–anarcos, comunistas, social demócratas… Lo que sea pero ya no
“indepes” como definición “política”).</span></div>
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">3- Y, por supuesto, la
más importante de todas, la madre de todas las razones, el Big Bang,
la explosión en pedazos del ombligo del mundo, del motivo por el
cual el Universo gira, el Imperio de España…</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;">En fin, no sé si todo
esto son argumentos anarquistas, tampoco me atrevería a confirmar
que son argumentos de un anarquista (pues como dicen algunos, aun no
tenemos carnets), pero mientras el movimiento libertario argumenta y
se posiciona, mientras unos se lo miran desde la distancia y otros
participan, lo que sí que puedo asegurar es que muchos, aquí y
allá, no dejamos de mirar la calle… Esperando el Big Bang.</span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-66773065596311863992013-11-14T09:07:00.000-08:002013-11-14T09:07:12.657-08:00Jornades d'El Lokal a Can Batlló<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre els dies 18
i 20 d’octubre s’han dut a terme a Can Batlló les segones jornades d’El Lokal.
Després del bon sabor de boca deixat per les jornades realitzades ara fa un any
per commemorar el 25è aniversari, es va decidir continuar anualment amb l’experiència
i enguany s’han dedicat a la Transacció democràtica, un temàtica, una
recuperació històrica, que sembla ben necessària avui dia, quan patim les
conseqüències de les negociacions polítiques i econòmiques que es van produir
aquells anys setanta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja al març,
aprofitant el 35è aniversari de l’assassinat de l’Agustín Rueda, gent propera a
El Lokal, va realitzar unes jornades similars dins la Marxa d’Homenatge als
Maquis, i el proper 2014, l’habitual Febrer Llibertari del barri es dedicarà
als anys setanta i retrà homenatge a Salvador Puig Antich en el 40è aniversari
de la seva execució.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El primer dia de
les jornades, dedicat al que socialment i cultural va significar la Transacció,
va començar amb retard pel fet que al Raval
es realitzava la manifestació per demanar justícia per l’assassinat de Juan
Andrés Benítez, reivindicació a la qual El Lokal ha estat fortament implicat.
Després e l’èxit en la convocatòria de carrer i un cop havent finalitzat
aquesta, a els vuit començaven les jornades amb una xerrada que comptava amb la
participació de Guillem Martínez, periodista i escriptor ,d’Amador
Fernández-Savater, investigador independent i editor, i de Mateo Seguí, que va llegir un text
enviat per Rafael Poch, periodista. Algú va definir aquella cultura com la “del
pillatge”, perquè aquest va ser el nexe d’unió entre tots els grups polítics i
socials que la van assumir. L’únic objectiu: omplir-se les butxaques alhora que
s’escalaven posicions socials amb la idea de recollir el màxim de molles, i tot
sense remordiments perquè un dels grans èxits de la Transacció va ser
l’assumpció amb normalitat d’aquestes actituds egoistes que fins aquell moment
havien estat socialment inacceptables.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxa546XHMFs3RiI8LmIP1C6IKP-EyY0DmF6dWaStOuDXeeM0YyI5aTKeiUAf2ur1tPqs-V_t6WXY1z8UCYunHxlGennl6yLDrBTH1rdIBthwGrxvMFNnGVjVt3WZmC-weAtW_pBt1h2Q_N/s1600/Jorn+El+Lokal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxa546XHMFs3RiI8LmIP1C6IKP-EyY0DmF6dWaStOuDXeeM0YyI5aTKeiUAf2ur1tPqs-V_t6WXY1z8UCYunHxlGennl6yLDrBTH1rdIBthwGrxvMFNnGVjVt3WZmC-weAtW_pBt1h2Q_N/s1600/Jorn+El+Lokal.jpg" height="281" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El matí de
dissabte ens vàrem despertar amb el carrer ocupat per les paradetes del
MercaDIYo Punk, i al migdia es realitzava el segon debat, que girava al voltant
dels espais llibertaris. Prenent com a punt de partida el boom que va
significar la mort de Franco i el posterior desencís de la Transacció, es va
intentar treure algunes idees que ajudessin a</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">la consolidació dels molts locals actuals. Va començar el company Xavier
Oller,que d’aquí a tres mesos veurà publicat el seu treball sobre els ateneus i
els col·lectius llibertaris d’aquells anys setanta i van continuar els representants
de l’Ateneu Cooperatiu La Base (de Poble Sec), de l’Ateneu Llibertari (de
Sants) i del col·lectiu Mala Herba (de Cerdanyola).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Esment especial
es mereix l’equip de cuina, que durant els tres dies ens va delectar amb uns
àpats espectaculars.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">Tot havent dinat
va arribar el torn de la presentació del llibre “Carceles en llamas” que acaba
de publicar Virus. Vàrem comptar amb la presència de l’autor, César
Lorenzo, el membre de l’Observatori del </span>Sistema
penal i els Drets Humans,<span lang="CA"> Iñaki
Rivera, i el represaliat Jose Solís, a
més d’un representant de l’editorial. Interessantíssima xerrada sobre el que
han significat les presons a l’estat espanyol durant els darrers 35 anys...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van seguir les
dones punk que ens van fer riure una bona estona després de la seriositat de la
xerrada anterior. Tres de les representants d’aquella generació que va esclatar
socialment a principis dels vuitanta ens van presentar el simpàtic documental “Peligro
social”, i amb elles, una de les noies de l’equip de producció. Com deia, va
ser un acte molt divertit i dels que més van gaudir de la interacció amb el
públic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diumenge les
Jornades van acabar amb un debat al voltant de la memòria històrica que va
comptar amb la participació de Rolando d’Alessandro, pertanyent al grup d’italians
que ha impulsat la denúncia pels bombardejos de Barcelona durant la Guerra
Civil, Sònia Turón, membre de la CNT, sindicat que s’ha personat coma denunciant a l’Argentina pels crims del
franquisme, i Pep Cara en representació de la Marxa d’homenatge als Maquis.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En definitiva, va
ser un cap de setmana enriquidor, durant el qual ens vàrem trobar persones de
diverses generacions a Can Batlló, on vàrem poder compartir experiències i
aprofundir una mica més en la nostra història.</span><o:p></o:p></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-46210802355460690322013-11-06T03:54:00.000-08:002013-11-06T03:55:25.060-08:00Una naranja mecánica en Granada<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Corría la primavera de 1982 cuando escuché por primera vez a
TNT, fue en “Los 333 de Radio 3” que dirigía Jesús Ordovás y antes de que
viviéramos el cambio de estación el programa ya había caído de la programación
dejando a los granaínos en el lugar número 13. Buen número. Por delante, entre
otros, Los Nikys, Parálisis Permanente, Siniestro Total y La UVI, musicalmente
eso es lo que pedía la juventud del estado español en aquellos primeros años
80…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El año anterior habían surgido muchas de aquellas bandas, en
el área de Barcelona, por ejemplo, nacieron Attak, Kangrena o Código Neurótico,
en Granada, en cambio, había un grupo que llevaba ya unos años dando caña y el
18 de noviembre de ese 1981, sus miembros se encerraban en un local para grabar
su primera maqueta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fueron una de mis grandes referencias durante la juventud,
eran salvajes, atrevidos, iconoclastas, pero además, parecían tener un interés
por la cultura por encima de la media, y sus canciones lo reflejaban… Por ese
motivo fueron, seguramente, el grupo que más apareció en mis fanzines. Salieron
en el número 1 de <i>Barna Rock</i>, en
junio de 1982, no tenían nada que ver con Barcelona, pero la desaparición del
dial del programa de Ordovás fue una buena excusa. Meses después, el 28 de
octubre de 1982, cuando Felipe González empezó a hundir, aun más, en la miseria
a este país, aparecían también en el número 1 de <i>Melodías Destruktoras</i>. En ese momento ya había contactado con Jesús
y fue él quien me envió una entrevista publicada en el <i>Diario de Granada</i> que reproduje en mi punkzine. Un par de números
más adelante Jesús ya aparecía como colaborador del <i>Melodías</i>, la afinidad era muy alta, aunque uno rondara los veinte y
el otro tuviera catorce…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Unos meses más adelante pude conocerlos, por fin. Fue en la
primavera de 1983, cuando vinieron a realizar un par de actuaciones a Las Rías,
solo quedaban dos miembros originales, Angel y Jesús, y venían como trío, con
el apoyo de Erik de KGB a la batería. El encuentro quedó reflejado en el <i>Melodías Destruktoras</i> número 5. Yo ya
estaba completamente enganchado: la canción “Epitafio…” me destrozaba el alma
cada vez que la escuchaba, “Sin futuro” me hacía rabiar, “1984 Euroshima” me
obsesionaba… Y muchos esperábamos ansiosos el anunciado LP… </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al cabo de unos meses nació el <i>NDF</i>, y TNT continuaron siendo fuente de inspiración, ya habían
publicado su primer y único álbum y muchos punks continuamos, aun hoy, treinta
años después, con la boca abierta. ¿Pero que se creen estos tipos de Granada?
¿Qué mierda es esto de “El jardín extranjero”? ¿Quién es Gary Gilmore? ¿Hemos
de ir a ver una película que se llama “La naranja mecánica”? ¿Qué ostias pasó
en Almería los días 9 y 10 de mayo de 1981?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La verdad es que nos abrieron bastante los ojos, como a
655321 pero sin agujas. Lo aceptamos. Ellos sí que eran punks. Y quizás sin
tachuelas… En noviembre de 1983 aparecía un artículo en el número 2 del NDF, y
a partir de ahí, con el grupo ya separado o inactivo, a tirar de archivo: en el
número 4 (febrero del 84) aparecía en portada la letra de “Guernika” y en el
número 5 (julio del mismo año) era la letra de “Sin futuro” la que tenía ese
honor… Fue a lo largo de ese año cuando surgió la idea de sacar un álbum
recopilatorio de grupos punks de la península a través del sello alemán Weird
System, al final no se llevó a cabo, pero TNT se entusiasmaron tanto con el
proyecto que llegaron a realizar las dos hojas que se debían reproducir en el
fanzine que acompañaría el LP, esas dos hojas en inglés, al más clásico estilo
TNT, que acompañan este texto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gracias drugos, por todo lo que nos enseñásteis…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0hQzT0TzmdefekS7vYRXDsiTrFDSMruxixK1VSf_XugSyWUaDlmHw_M8FYoAWx7phb3ghSa-aR4D1tr6lR4zUIXBs5GmXds9r13Ksa96uxYSMfnVPq4Ou5AKXA0ZvdY_alLHAfwn2k6km/s1600/TNT+x+NDF1+copiar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0hQzT0TzmdefekS7vYRXDsiTrFDSMruxixK1VSf_XugSyWUaDlmHw_M8FYoAWx7phb3ghSa-aR4D1tr6lR4zUIXBs5GmXds9r13Ksa96uxYSMfnVPq4Ou5AKXA0ZvdY_alLHAfwn2k6km/s1600/TNT+x+NDF1+copiar.jpg" height="286" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-23193549397579026692013-08-26T03:16:00.000-07:002013-08-26T03:18:42.914-07:00Un poema per la revolta<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nostres són les places i nostres són els carrers,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">com nostra és la sang vessada i són nostres els guerrers.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nostres són les flors, vostres són els tancs,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les paraules són nostres, com els llibres que heu cremat.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que llibres, cremeu llibres! I us ompliu la boca parlant</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de l’educació, educació dogmatitzant.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè nostres són les lletres, vostra la televisió,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amb les lletres pintem places i cridem el nostre amor,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amor a la llibertat i odi al seu saquejador,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">perquè vostra és la violència i nostre és el crit: Prou!</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vostre és el control, però nostre és el record,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">el record de la batalla per enfonsar el vostre món.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quatre famílies catalanes que ho teniu tot ben lligat,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ahir ajudàveu a Franco però avui sou d’Artur Mas.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ni justícia, ni cultura, ni escola, ni sanitat,</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però els vostres fills a Esade aprenent a governar.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Heu fet de la nostra terra tan sols una gran presó</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">però llavors recuperades tornen a fer créixer al bosc.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem perdut la por i sabem els vostres cognoms</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">aquest reggae de revolta és el que surt de dins del cor.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I aquí podeu escoltar la versió musicalitzada per Chalart58 amb el suport de Joan "Pine", mític guitarrista de Pixamandúrries: <a href="https://soundcloud.com/chalart58/reggae-de-revolta"><b><span style="color: red;">Reggae de revolta</span></b></a> (Versió audio).</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que començi la punki reggae party! Que cremi el centre comercial!!!</span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-13712626550191422362013-06-25T22:51:00.001-07:002013-06-25T22:51:35.000-07:00Desena Ofensiva contra l'oblit<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{30}" paraid="738973666" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">Els dies 8 i 9 de juny es va dur a terme, a cavall de les comarques de l’Anoia i la Segarra la Desena ofensiva contra l’oblit, és a dir l’anual marxa d’homenatge als maquis que organitzen les companyes d’A les Trinxeres, el col·lectiu </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">punk</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> llibertari de Ponent.</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{35}" paraid="2105931404" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">Per als qui heu participat algun any d’aquestes “Ofensives contra l’oblit” no diré res de nou quan afirmo que al menys un cop a la vida s’ha de participar en aquesta activitat. La germanor, la fraternitat, que s’hi respira s’ha de tastar, el respecte, les ganes de conèixer i de compartir, </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">l’intercanvi</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> generacional, s’ha de gaudir. I any rere any ens adonem de que som diverses les generacions engrescades en la recuperació de la memòria, que som persones d’arreu (habitualment hi participa gent molt allunyada de Catalunya) i que són moltes les copses per descobrir.</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{35}" paraid="2105931404" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{41}" paraid="1440433191" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">Darrerament, a més, els actes que conformen les activitat anuals de la “Marxa” es multipliquen: els companys dels col·lectius Mala Herba i Mai Més de Cerdanyola, han muntat aquest juny la tercera marxa per Collserola, un grupet d’amics s’han afegit enguany amb un cap de setmana per l’Empordà que es va realitzar el mes de març, ells s’hi afegeixen a les ja habituals trobades al cementiri de Sant Celoni, al gener, o a</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">l lloc on va ser assassinat en </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Facerias</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> l’agost...</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{41}" paraid="1440433191" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{46}" paraid="397701972" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">La Desena ofensiva va començar a Pujalt on es va visitar el Memorial de l’Exèrcit Popular, situat en un espai que va servir com a lloc d’entrenament dels membres de l’Exèrcit abans de marxar al front, el matí amenaçava tempesta continuada però finalment va escampar i va permetre que, en dos torns, es realitzés la ruta comentada. Després, al migdia, ens vàrem desplaçar cap a </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Gàver</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> on tothom va dinar a l’entorn de la font del riu Sió i on, ja més relaxadament, vàrem poder saludar a vells companys així com donar la benvinguda a alguns triganers que no havien acudit a la trobada del matí. Tot havent dinat es va realitzar la curta excursió fins al cementiri de la població, dalt de la muntanya, on hi ha les restes de companys, membres del maquis, anònims, que van ser assassinats durant els anys quaranta als voltants del poble.</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{46}" paraid="397701972" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{56}" paraid="1066776097" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">Aquell va ser un dels moments més emotius del cap de setmana, quan</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">, després de la introducció realitzada pels historiadors Jordi Oliva i </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">F</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">erran Sánchez, </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> es va descobrir el descomunal monòlit </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">realitzat en homenatge als dos companys gràcies a les aportacions voluntàries d’un bon grapat de persones i col·lectius. No són necessàries les paraules, mireu la fotografia i quedeu-vos bocabadats... Aquesta és la mena d’activitats que organitzen i fan possible els membres d’aquest grupet de </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">punks</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> desarrapats d’aquests pobles de mala mort i solana de ponent del territori...</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1zHeIO3PgbDcM65xHtYSHw9SZm-h3Q3tnI4C-3d497FFis9vxlsYp5MAa26uvgu_GlhZsEkY_fwnMxJ7msrJmtSfHHccQ5PoCnd1ASJZ72rszilpGB45No39fLNj4QpxHAS1okMdi_w88/s1600/P1190545+(1).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1zHeIO3PgbDcM65xHtYSHw9SZm-h3Q3tnI4C-3d497FFis9vxlsYp5MAa26uvgu_GlhZsEkY_fwnMxJ7msrJmtSfHHccQ5PoCnd1ASJZ72rszilpGB45No39fLNj4QpxHAS1okMdi_w88/s1600/P1190545+(1).JPG" height="240" width="320" /></a></div>
</span></span></div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{73}" paraid="663564945" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">El xàfec va acabar arribant i provocà la desbandada fins arribar a la casa de colònies de Veciana on ens hi vàrem refugiar i continuar les activitats... allà hi vàrem gaudir e l’actuació musical d’en Jaume </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Arnella</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> i posteriorment de la presentació del llibre “El </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Duende</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> del maquis” amb la presència del seu autor, en Jaume Serra. Un cop sopats, i un cop petada la xerradeta, els més agosarats van gaudir de les actuacions dels conjunts Adult Tarat i </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Harlock</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> juntament amb una </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">jam</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">session</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> amb membres de Los </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Moulineros</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">, el grup francès que havia d’actuar però que per la malaltia d’un dels seus membres no ho va poder fer de forma oficial. De totes formes, tot i aquest entrebanc, ens consta que alguns dels organitzadors no van utilitzar gaire el llit aquella nit encara que vàrem trobar a faltar l’esquellot d’en </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Kamilo</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> que ens donés la benvinguda al nou dia.</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{73}" paraid="663564945" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{88}" paraid="2142513275" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">Diumenge al m</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">atí les activitats continuaren. Els companys d’A les trinxeres van passar un recull d’imatges de les anteriors Ofensives contra l’oblit que volen ser el tret de sortida per un futur DVD i es va presentar el Grup d’Estudis Llibertaris Els Oblidats, projecte de recuperació de la memòria nascut a Mallorca. A la tarda es va inaugurar l</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">'</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">exposició</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> sobre l’Agustín </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Rueda</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">, amb presència de la seva germana i de la seva neboda, i posteriorment un servidor va presentar el llibre “Grups Autònoms</span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">”. Les jornades van finalitzar amb l’actuació </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">poética</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> de </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Curtis</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"> i </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">Krònia</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">, poetes de l’Hospitalet i membres del col·lectiu poètic Los </span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span class="NormalTextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; margin: 0px; padding: 0px;">Bio-</span><span class="SpellingError SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; background-image: url(data:image/gif; background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat no-repeat; border-bottom-color: transparent; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin: 0px; padding: 0px;">lentos</span></span><span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES">.</span><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"> </span></span></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{88}" paraid="2142513275" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="EOP SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="OutlineElement Ltr SCX167061213" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{91}" paraid="1597216495" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Companys d’A les Trinxeres, gràcies per la vostra tasca i endavant en la recuperació de la memòria.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg88HbPfGZD6i0-VPddI-mhG2ExDV-fVpWbmbJ7NeePrwCdNMlDE8w1kDPtuQtuHNm341XyxXupXysrHNecOxzLDxtOZK7szzLr_uOY92kNDUkKzY-xrdcBuRQxYvBKpermjJPGQezTS1h4/s1600/P1190543.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg88HbPfGZD6i0-VPddI-mhG2ExDV-fVpWbmbJ7NeePrwCdNMlDE8w1kDPtuQtuHNm341XyxXupXysrHNecOxzLDxtOZK7szzLr_uOY92kNDUkKzY-xrdcBuRQxYvBKpermjJPGQezTS1h4/s1600/P1190543.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="Paragraph SCX167061213" paraeid="{5cba43c9-803f-4200-856c-083aeee51105}{91}" paraid="1597216495" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; color: windowtext; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline; word-wrap: break-word;">
<span class="TextRun SCX167061213" style="-webkit-nbsp-mode: normal !important; line-height: 20px; margin: 0px; padding: 0px;" xml:lang="CA-ES"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-37419531799708464712013-06-20T00:18:00.002-07:002013-06-20T00:18:58.645-07:00Camino<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Camino lejos,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">hasta donde no hay mundo que recorrer,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y pienso:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">camino solo,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">por que el final del camino, nadie quiere ver,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">pues entonces la inseguridad</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">se adueñaría de los más seguros</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y los que nunca nada han querido,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">entonces, </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">querrían volver atrás...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Camino lento</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">y voy dejando huellas al andar,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">piso profundo,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">por, y para, los que vienen detrás.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Intuyo que es un largo camino,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no se,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">donde está el final...</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Camino lejos y camino lento</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">por que se</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que no hay marcha atrás...</span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-44992067260032830292013-05-25T03:03:00.001-07:002013-05-25T04:30:16.287-07:00Segona resposta enfront la ràtzia repressiva i la criminalització, maig de 2013<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hola Jaume,</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">feia molt de temps que no ens vèiem , i quan
ens vàrem trobar fa tres mesos tampoc vàrem xerrar gaire, és clar que les
circumstàncies no acompanyaven.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recordes quan fa anys els nostres fills, el
teu fill i la meva filla, anaven a la mateixa classe? Quan ens vàrem conèixer
eres monitor de l’escola, m’agradaria saber si, si poguessis tornar enrere, ho
faries. Si això que fas ara, ho fas per convicció o per diners.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No em vas fer la típica pregunta de a què m’hi
dedicava, així que te la respondré en aquesta carta, tot intentant imaginar-me
el que m’hauries volgut preguntar a l’hora que t’escriuré el que t’hauria
volgut dir.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De la feina no em puc queixar, em dedico a
publicar discos i a escriure, fa unes setmanes va sortir el meu segon llibre. Ah! És clar, això ja ho saps, t'ho van dir uns companys que li van fer unes fotos, oi? O tu també hi eres?. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per si no ho sabies, d’això se’n diu “cultura”: C, U, L, T, U, R, A: cultura.
En formen part la música, la literatura... No, la teva feina no és cultura.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tampoc et molestis en explicar-me a que t’hi
dediques perquè ja m’ha quedat clar, tot i que en el primer moment de veure’t
he dubtat. He pensat, que fa el Jaume aquí? Ha vingut com a ciutadà o està
treballant?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja ho saben els teus fills a què t’hi
dediques?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Et vas apropar i en dubtar em vaig fixar en
tot el que t’envoltava: la motxilla, la caputxa... Venies cap a nosaltres molt
somrient com si t’alegressis de veure’ns. A mi em van venir, directament al
cap, imatges de l’escola dels nostres fills. Quan celebràvem la “Festa de la
primavera”. Els primers anys eres un més però de sobte, en canviar de feina,
vas començar a donar ordres i a pretendre organitzar tu la jornada... La resta
de mares i pares et vàrem deixar de banda. Deformació professional, pensàvem.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llavors, mentre observava el teu entorn vaig
fixar-me en el teu company, que molt desagradablement ens va donar l’esquena.
L’únic que vaig poder veure és que era una mica calb i que, com tu, duia
motxilla i caputxa... Vaig començar a tenir-ho clar i llavors va arribar la
confirmació. El petit auricular que duies a l’orella dreta no deixava espai als
dubtes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la manifestació estaves treballant.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">T’ho torno a preguntar per si no has entès la
pregunta: Ja ho saben els teus fills a que t’hi dediques?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Què els hi expliques quan arribes a casa
després de la jornada laboral i et pregunten com ha anat la feina? M’ho
imagino: Hola nois, la feina ha anat molt bé, avui un company li ha rebentat
l’ull a una pacífica ciutadana...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sí, exacte, una hora després de que vinguessis
a saludar-me a la manifestació anticapitalista del dia 14 de novembre un
company teu li va rebentar un ull i destrossar mitja cara a l’Ester Quintana.
Qui per cert és amiga meva.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja veus, un company teu li va fer malbé la
vida a una amiga meva. N’estas orgullós?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara sí,ara m’agradaria saber-ho. Això que fas,
ho fas per convicció o per diners? És a dir, ets un mercenari o ets un sàdic?
Perquè si ho fas per diners jo crec que si et curres un crowfounding simpàtic
molts de nosaltres t’ajudaríem a sortir-ne...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja els hi vas dir tot això als teus nens? Que
t’havies infiltrat a una manifestació pacífica, que l’havíeu rebentat, que a
Tarragona pel matí un altre company havia atonyinat una nena de l’edat del teu
fill gran... M’ho imagino: Hola papa, com ha anat la feina? Molt bé nano, avui
un company ha colpejat salvatgement una nena que podria anar a la teva classe.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta és l’educació que els hi dones als
teus fills? O els hi dius una veritat a mitges i els hi expliques que treballes
a una carnisseria? O els enganyes i els hi dius que esteu al servei de la
ciutadania?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè ara ja no cola. L’acció continuada i
desmesuradament violenta contra la ciutadania ha deixat clar que esteu al
servei d’interessos privats. Saps perfectament que no esteu al servei del
poble. Si era això el que et va fer ingressar, fer un bé a la societat,
oblida-te’n. No es fa el bé destrossant milers de vides...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recorda: sou quatre gats i les vostres urpes
ja no ens fan por.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pensa-hi, si és que encara te’n recordes del
que és pensar. Tu, camuflat a la manifestació, intentant passar desapercebut.
Jo, aquí, donant la cara.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja no ens feu por.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens feu fora de les nostres cases. Ens
mutileu. Quina por vols que us tinguem? No tenim res més a perdre... I
públicament som qui som. La família, els veïns, els amics, tots saben de
nosaltres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però tu... No tens res a perdre? Els veïns ja
saben a què et dediques? I els pares? Què n’opinen els pares? I, tornem-hi, els
nens?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jaume, pels anys que fa que ens coneixem.
Deixa la pistola i torna a l’escola. La societat ho agrairà. Els nens no ho
tinc tant clar...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per cert, parlant de pistoles... Què portaves
a la motxilla?</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agraint la teva reflexió.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Joni.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">PD: I ja que estem, aprofitant que a algun
arxiu de la caserna teniu el meu darrer llibre, aprofita-ho i llegeix, home,
que llegir no fa mal... I en aquest cas, a més, és gratuit!!!!</span></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-6404067572955310952013-05-25T02:12:00.005-07:002013-05-25T02:54:20.719-07:00Primera resposta enfront la ràtzia repressiva i la criminalització, maig de 2013<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Divendres 17 de maig, 10’30 hores, horari de Buenos Aires, on em trobo per presentar demà el meu primer llibre, “Que pagui Pujol!”. Em desperto i, de seguida, abans d’haver-me rentat la cara, rebo un missatge sms: “Els Mossos d’Esquadra han confiscat una còpia del teu darrer llibre”. No entenc el missatge, enviat per un bon amic, i responc amb una pregunta. Moments després m’assabento que els Mossos d’Esquadra han realitzat un operatiu, suposadament antiterrorista, a Catalunya i que entre el material incriminatori que han mostrat als mitjans de comunicació hi ha una còpia del meu darrer llibre, “Grups autònoms”.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfcViNOpBR7Lt9tcYnG40lxcFpGGqNiY_JQQqMDc9AXeXpYBIUE73H1MTXp4BVSVQY_L3TbAPjeSqx8g9Zeh-MPL4DK7phc0CCUrr7bOXUzHxVyeLJjJpjiv4Vt3eLNhBPkGRHtiMH5kwx/s1600/936170_551404648236460_204577070_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfcViNOpBR7Lt9tcYnG40lxcFpGGqNiY_JQQqMDc9AXeXpYBIUE73H1MTXp4BVSVQY_L3TbAPjeSqx8g9Zeh-MPL4DK7phc0CCUrr7bOXUzHxVyeLJjJpjiv4Vt3eLNhBPkGRHtiMH5kwx/s1600/936170_551404648236460_204577070_n.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #37404e; display: inline; line-height: 18px;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Em costa molt reaccionar. De fet avui ja és dissabte. He necessitat pair la notícia. I fer-me unes quantes preguntes:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com pot, la polícia d’un estat democràtic, presentar un llibre d’història com a prova d’un delicte d’enaltiment al terrorisme? És casualitat que els dos llibres que s’han mostrat als mitjans de comunicació siguin llibres que ens expliquen una part amagada de la Transició espanyola?</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSajWglM1N7qvVUP3JaYpqIky1rYOrXxKXLrmn1JpuPFVuFGKYMPqlJeJzH96Ej5Uc3zdaF4tTIUfHsBlzQ2z-Y380ccIBJw08QOYQE_TR2oYJxVNPnrCrFwp8b7ZM6h235UZqXvqvpu5r/s1600/2013-05+Mossos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSajWglM1N7qvVUP3JaYpqIky1rYOrXxKXLrmn1JpuPFVuFGKYMPqlJeJzH96Ej5Uc3zdaF4tTIUfHsBlzQ2z-Y380ccIBJw08QOYQE_TR2oYJxVNPnrCrFwp8b7ZM6h235UZqXvqvpu5r/s1600/2013-05+Mossos.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No em puc avenir. Estic lluny. De fet aquí, a l’Argentina, acaba de morir el general que cremava llibres, en Videla, i de nou em pregunto: Qui és el responsable d’aquesta, metafòrica, crema de llibres a Catalunya?<br />Avui presentaré el meu primer llibre a Buenos Aires i, òbviament, parlaré del que passa a casa meva. Dels intents per segrestar la història. Dels intents per evitar l’educació. Dels intents per acabar amb la cultura.<br />I no se si dimarts podré tornar a casa, perquè si el llibre “Grups autònoms” és una prova d’enaltiment al terrorisme, jo en sóc el responsable, però ho intentaré, sense por, perquè no els permetrem canviar el nostre destí.<br />Per la llibertat d’expressió, que un cop més resta a la corda fluixa.<br />En solidaritat amb els joves empresonats perquè el fet que els Mossos d’Esquadra hagin necessitat mostrar llibres d’història com a material incriminatori confiscat ja és prova de la mancança d’altre tipus de material i de la feblesa de tot el procés.<br />M’acomiado amb una darrera pregunta: Té alguna cosa a veure el fet que durant els darrers mesos un servidor hagi estat el portantveu de la plataforma Ojo con tu Ojo que pretén acabar amb la impunitat dels Mossos d’Esquadra?Atentament.<br />Joni D. Escriptor.<br />El Lokal, associació cultural responsable de l'edició del llibre "Grups autònoms".</span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-39581272889087937762013-04-17T00:32:00.002-07:002013-04-17T00:32:57.148-07:00I un cop més l'Apartheid!!!<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I un cop més l’apartheid espanyol.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I un cop més la seva capital prohibida al
negrot basc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al negrot basc que constantment ensenya la
llengua.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’ensenya als joves mitjançant les seves cançons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I la hi ensenya als feixistes també
mitjançant les mateixes cançons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mitjançant el que diuen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mitjançant el que escriu.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mitjançant el que canta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">“Maleït negrot basc!” deuen dir a les
seves butaques </span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de les institucions,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dels mitjans de comunicació,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">de les empreses de seguretat,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">dels clubs “d’alterne”...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Negrot de cultura<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I basc de naixement...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un gran home!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bob X o Malcolm Marley,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Linton Abu Jamal o Mumia Kwesi Johnson,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tot tocant la trikitixa,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">cantant-li a la humanitat, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">cridant a la terra:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No tenim por!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Portem trenta anys a la línia del front<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i ara no ens faran pas tremolar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fermin zorionak.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Beti izango dugu Burjassot,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ta Barcelona, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ta Berlin, </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ta Bilbao...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRzosMOHcRzlc3XdpBEl84nS_0KWDVr8fLIhuQcDh6HHQznqH_D5Us_vAov4XaDynm7ugAOTYncZfAPIcgJ1svuLSk8bWQjUpg4aH0tiEvPKB2I9nQva8mCMYLOoszIP_U8RveCljh-s80/s1600/A3+FM+KONTRAKANTXA+POSTER+A+3m.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRzosMOHcRzlc3XdpBEl84nS_0KWDVr8fLIhuQcDh6HHQznqH_D5Us_vAov4XaDynm7ugAOTYncZfAPIcgJ1svuLSk8bWQjUpg4aH0tiEvPKB2I9nQva8mCMYLOoszIP_U8RveCljh-s80/s1600/A3+FM+KONTRAKANTXA+POSTER+A+3m.jpg" height="281" width="400" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">PD: T’estimo, i quedem a la barricada a
les tres...</span><o:p></o:p></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-20585031824009915582013-04-10T07:08:00.001-07:002013-04-10T07:08:44.720-07:00La memòria és cosa de totes<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Companyes,
companys:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">això
és una crida una mica especial per a mi. Potser alguns penseu que els amics d’A
les Trinxeres s'estan posant pesats, però la realitat és que el que demanen és
cosa de tots.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Se'ns
omple la boca parlant de memòria històrica, però ells i elles, de manera
altruista, porten deu anys recorrent les muntanyes perquè no s'oblidi als qui
van donar la vida per la llibertat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">S'han
anat posant plaques d'homenatge i record, l'última fa menys d'un mes al company
Agustín Rueda. Moltes vegades, en haver familiars i amics dels homenatjats, es
facilita la tasca d'aconseguir els diners.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta
vegada els companys d’A les Trinxeres volen reconèixer a dos lluitadors
anònims. Mai abans havien demanat la col·laboració col·lectiva per a les seves
activitats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No
demanen molt, es pot col·laborar des de 5 euros.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els
governants, els poderosos, els que representen allò contra el que van lluitar,
mai reconeixeran la seva tasca, per això és cosa nostra que la seva mort no
caigui en l'oblit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Som
nosaltres els qui ens hem de preocupar de mantenir viva la nostra memòria i per
això, la tasca d’A les Trinxeres és una tasca col·lectiva.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Demostrem
que la seva tasca és també en el nostre nom.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Col·labora
amb la realització d'una placa d'homenatge a dos companys caiguts en la lluita:</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://www.verkami.com/projects/4554-placa-en-record-de-dos-maquis">http://www.verkami.com/projects/4554-placa-en-record-de-dos-maquis</a></span></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-23053445321482414272013-04-08T08:31:00.000-07:002013-04-08T08:31:53.330-07:00Sobre la privatització de la seguretat i de la justícia<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui la justícia fa un pas endavant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però el més curiós del cas és que l’estament judicial ha
decidit fer el pas endavant amb la justícia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I això és d’agrair.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè en aquesta societat estament judicial i justícia
no van de la mà. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">O no sempre van de la ma. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">O gairebé mai van de la ma.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ho veiem, ho corroborem, dia a dia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La privatització de la sanitat ens afecta a totes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La privatització de l'educació ens afecta a totes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La privatització de la cultura ens afecta a totes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I la privatització de la seguretat, també.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">També, ens afecta a totes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I quan parlem de la privatització de la seguretat ens
referim al fet que els cossos de seguretat de les diferents institucions mai
han estat al servei de la ciutadania.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Actuen al servei d'uns interessos privats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però això no és nou.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sempre ha estat així.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La policia està per ajudar a mantenir l'status dels
poderosos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els que van matar l'abril de 2012 a Bilbao a l’Iñigo
Cabacas són els mateixos que van matar el Gustau Muñoz el 1977 a Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els que van matar al juliol de 2012 a Girona al Juan Pablo
Torroija són els mateixos que van matar a l’Agustín Rueda en 1978 a
Carabanchel.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Són els mateixos que van matar l’Idrissa Diallo al CIE de
Barcelona el gener de 2012, els mateixos que van matar al Pedro Álvarez el 1992
...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I els que els dirigeixen són els que van matar a Jose
Antonio, que el 6 de març va morir a Bilbao abans de ser desnonat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè hi ha moltes diverses formes de matar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que hi ha moltes diverses formes de repressió.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Podem parlar, també, de la repressió judicial.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com sinó hem d’entendre la realitat dels desnonaments, o
el cas d’indefensió de l’Enric Duran?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com sinó hem d’entendre la impunitat policial, molt
poques vegades perseguida per l’estament judicial?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">O no suficientment perseguida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">O gairebé mai perseguida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui ha declarat un escopeter de la Brigada Mòbil dels
Mossos d’Esquadra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No li concedirem la mateixa presumpció d’innocència que
li van concedir a l’Ester Quintana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La presumpció d’innocència del tret a la cara.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com es dorm després d’haver estat protagonista d’una
salvatjada com la del 14 de novembre passat?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però ell, qui va prémer el gallet, no és l’únic problema.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’altre problema, a banda de la predisposició a la
violència dels membres de les forces de seguretat, és la utilització d’eines
perilloses, com les bales de goma, que en mans de persones no aptes per la seva
manipulació es converteixen en armes mortals.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I d’això són responsables els qui els manen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Les forces econòmiques i polítiques del capital.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Demà farà un any de l’assassinat a Bilbao de l’Iñigo Cabacas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Iñigo, no t’oblidem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Que l’Ester sigui l’última víctima.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-2726848528914233262013-03-13T12:55:00.001-07:002013-03-13T12:55:43.550-07:00La solidaritat amb els presos del MIL (III)<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 18 de setembre
s’anunciava la detenció, al País Basc francès i a Tolosa, de quatre companys
acusats de formar part de la coordinadora, es tractava de Víctor Manrique i
Jean Michel Martínez, detinguts els dia <st1:metricconverter productid="15 a" w:st="on">15 a</st1:metricconverter> Hendaia, i de Mario Inés Torres i Michel
Camilleri, detinguts el dia anterior a Tolosa. Els companys del País Basc
havien caigut per una errada dels companys tolosans, els gendarmes no van tenir
la necessitat de fer-los “cantar”,
en el moment de la detenció un d’ells duia a sobre una carta dels primers amb
la seva adreça, carta que no hauria d’haver sortit mai del pis franc que els
tolosans ocupaven. El 9 d’octubre diversos artefactes explosius eren col·locats
al camp de futbol de París on es jugava un partit entre el F.C. Barcelona i un
club de la capital francesa, artefactes que foren desactivats per la policia
després d’estar alertats per una trucada que reivindicà l’acció en nom d’uns
nous GAI (Grups d’Acció Internacionalista). Posteriorment els autors van fer
públic que les carregues havien estat col·locades però mai activades. El 14
d’octubre, en acabar el judici als dos detinguts del 16 de gener, era detingut
Josep Maria Condom Bofill acusat d’haver pres part en diverses accions de la
coordinadora i que havia acudit al judici sense saber que l’estaven buscant.
Setmanes després, la nit del 2 al 3 de novembre, un autodenominat Grup d’Acció
Revolucionària Ocasionalment Terrorista (GAROT), li tallà el cap i les mans a
la figura del Príncep espanyol Juan Carlos de Borbón que formava part del museu
de cera de París. El dia 8 diversos mitjans de comunicació francesos reberen,
juntament a la reivindicació de l’acció, alguns dels dits i l’Ambaixada
espanyola a París, una de les orelles. El 3 de desembre, a París, era detingut
Jann Marc Rouillan amb Floreal Cuadrado i Raymond Delgado, se’ls trobà una
fotocòpia de la documentació de Baltasar Suárez. Tots tres foren acusats de
participació en diverses de les accions dels GARI.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’acció judicial
provocada per totes aquestes accions solidàries amb els companys del MIL tant a
l’estat espanyol com al francès tingueren llargues conseqüències. Els companys
inculpats de pertinença a l’OLLA foren deu: Enrique Conde Martínez, Núria
Ballart Capdevila, Joan Jordi Vinyoles Vidal, Georgina Nicolau Millà, Ramon
Carrión Sánchez, Roberto Safont Sisa, Pere Bartres Ametller, José Ventura
Romero Tajés, Raimon Solé Sugranyes i Guillem García Pons, i patiren diversos
processos: els relatius a les seves detencions a càrrec del TOP (Tribunal de
l’Ordre Públic), els dies 17 de maig i 10 de juny de 1975, i després el Consell
de Guerra col·lectiu per pertinença a banda armada, en el qual els demanaven
més de cinc-cents anys de presó. Finalment, però, després de les diverses
condemnes als TOP, tots els empresonats foren alliberats provisionalment quan
l’any 1976, portant al voltant de dos anys de presó preventiva i havent mort el
Dictador, el Consell de Guerra fou desestimat i la causa tornà a la Justícia
ordinària.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A França entre el
27 d’agost de 1974 i el 13 de febrer de 1975 foren alliberats els onze
empresonats després del segrest de Baltasar Suárez. El 14 d’octubre de 1974 es
jutjà als dos primers empresonats, els del 16 de gener, Jean Claude Torres i
Ángel Moreno Patiño, l’endemà s’anuncià la condemna: deu mesos de presó, en
portaven nou i aquella mateixa tarda sortiren de la presó de La Santé. El 27 de
desembre els presos dels GARI que restaven a la mateixa presó en espera del
judici es declararen en vaga de fam per exigir el reconeixement dels motius
polítics a les accions de les quals se’ls acusava. El 5 de gener una explosió
afectà el Museu de la Marina a París mentre hi havia una exposició d’art
espanyol, l’atemptat fou reivindicat pels Mariners de Kronstadt en suport a la
vaga de fam dels companys empresonats. Tres dies més tard es llençà una granada
lacrimògena als jutjats de Tolosa, acció reivindicada per Els Amics de Puig
Antich i Heinz Chez. El 13 de gener de 1975, es jutjava a Pierre Roger i Michel
Camilleri per la detenció del 16 de gener als afores de París. El dia 16 fou el
Palau de Justícia de París el que rebé la visita del GALUT (Grup Autònom
Llibertari d’Usuaris dels Tribunals), que deixà un regalet que afectà l’estàtua
de Sant Lluís, el patró de la justícia francesa, no era casualitat que el Jutge
encarregat del procés contra els GARI s’anomenés Gallut. Prop de dues setmanes
més tard una carrera de cavalls que es retransmetia en directe per diverses
cadenes de televisió era aturada degut al llançament de bengales, l’acció fou
reivindicada per un desconegut GALOP (Grup Autònom Llibertari Ocasionalment
Apostador), sentit de l’humor no hi faltava... El dia 23 era alliberat Floreal
Cuadrado. Dies més tard un altre grup interrompia un programa en directe de la
televisió francesa i abans que poguessin tallar la connexió desplegava una
pancarta en suport a la lluita dels companys empresonats. Per fi el 7 de febrer
el Tribunal reconeixia el caràcter polític dels fets. La vaga de fam l’havien
mantingut entre trenta i quaranta-tres dies. En aquell moment encara romanien a
presó vuit dels activistes, set a París i un a Tolosa, aquest, Pierre Roger,
inicià una vaga de fam el 27 de febrer per exigir el seu trasllat a La Santé,
on restaven tots els seus companys. Per fi, durant l’abril foren alliberats
Josep Maria Condom Bofill, Víctor Manrique, Jean Michel Martínez i Raymond
Delgado, el 9 de juliol li arribà el torn a Pierre Roger i els qui pagaren els
plats trencats foren Mario Inés Torres, Michel Camilleri i Jann Marc Rouillan
que el maig de 1976 encara seguien en presó preventiva i foren alliberats un
any més tard, el 25 de maig de 1977, després d’haver complert al voltant de dos
anys i mig de presó sense haver estat jutjats. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’estat
espanyol, encara un any més tard, el 3 de gener de 1976, es publicava la sentència
contra els acusats d’haver participat en la roda de premsa del 7 de maig de <st1:metricconverter productid="1974 a" w:st="on">1974 a</st1:metricconverter> Barcelona, Luis
Andrés Edo, Lluís Burró Molina i David Urbano Bermúdez eren condemnats a cinc
anys i Joan Ferran Serafini a tres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan el maig de
1981 es realitzà a París el procés contra els imputats per les accions dels
GARI tots foren absolts.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-54020698897420667022013-03-08T13:21:00.001-08:002013-03-08T13:25:42.906-08:00La solidaritat amb els presos del MIL (II)<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’estat espanyol
els grups autònoms continuaven organitzant-se, quedaven molts companys presos i
s’havia d’intentar treure’ls, però l’acció policial també avançava, el 22 de
març els diaris anunciaven la detenció de vint-i-dos activistes a Catalunya,
entre ells Enrique Conde Martínez, a Port Bou, i Núria Ballart Capdevila,
suposadament pertanyents a “dos grups anarquistes independents” (<i>La Vanguardia</i>) i autors de les accions
armades que s’havien realitzat des del inici de 1974 als voltants de Barcelona.
Als mitjans per primera vegada aparegué una nova sigla: OLLA. La mateixa nit
tres artefactes esclataven a França, un a una carretera en direcció a Espanya,
a la qual es va volar un pont després de tallar la carretera amb cartells on es
llegia “Atenció: Pont minat” i els altres dos a les vies del ferrocarril que
també portaven a Espanya. Tots tres atemptats foren reivindicats per un altre
nou grup, els GAI, semblava com si la desarticulació del MIL estigues abonant
la terra per a la proliferació de grups autònoms. Dues setmanes més tard, el 7
d’abril, tres companys, Joan Jordi Vinyoles Vidal, Georgina Nicolau Millà i
Ramon Carrión Sánchez, foren detinguts al tren Talgo procedent de Ginebra
(Suïssa), a un vagó s’havia descobert una maleta carregada d’explosius. La
Policia anuncià, el dia 20, la desarticulació d’una organització creada amb el
suport econòmic i logístic del MIL: l’OLLA, l’objectiu de la qual era “crear en
complexos industrials una sèrie de nuclis d’autodefensa mitjançant la
proliferació de Grups Autònoms de Combat” (<i>La
Vanguardia </i>21/04/1974). En aquella mateixa nota s’informava també que dos
dels detinguts el 22 de març en formaven part.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">El
23 de setembre fou detingut a Barcelona Roberto Safont Sisa quan, en arribar de
França, anava a una cita amb dos companys, Pere Bartres Ametller i José Ventura
Romero Tajés, que havien estat detinguts uns dies abans, i encara el 17
d’octubre els mitjans anunciaren, de nou, la desarticulació definitiva de
l’organització i quatre noves detencions, entre elles la de Raimon Solé Sugranyes,
germà de tres membres del MIL, l’Oriol que estava detingut des d’un any abans i
el Jordi i l’Ignasi que havien pogut escapolir-se a la ràtzia de 1973.</span><span lang="CA"> La desarticulació definitiva fou anunciada, per darrera vegada, el 6
de novembre, amb les dues darreres “caigudes” de membres de l’OLLA “considerada
com la continuació del Moviment Ibèric d’Alliberament” (<i>La Vanguardia</i>), Ricard de Vargas Golarons i Guillem García Pons. En
sis mesos havien estat detingudes trenta-quatre persones relacionades amb el
Comitè de Solidaritat pro-Presos del MIL i catorze de les quals involucrades
segons la Policia en les activitats de l’OLLA.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mentre aquestes
accions repressives assolaven la xarxa solidària catalana, a París, el 3 de
maig, era segrestat el director del Banco de Bilbao, Baltasar Suárez; la
policia començà a donar pals de cec. Quatre dies més tard l’acció era
reivindicada per un altre grup desconegut fins aquell moment, els GARI, que en
el comunicat enviat a una agència de notícies francesa demanava, entre d’altres
coses, l’alliberament de Santiago Soler Amigó, company del MIL empresonat i que
es trobava greument malalt. Paral·lelament a Barcelona, a un bar del carrer
Pelai, es convocava una roda de premsa clandestina amb l’objectiu de que a
l’estat espanyol es coneguessin també les reivindicacions del grup. Mentre els
periodistes esperaven l’aparició dels convocants, arribaren dues persones, es
presentaren com a membres del Comitè Llibertari Antirepressiu, distribuïren uns
sobres entre els periodistes assistents i marxaren. L’endemà un nou comunicat
adreçat a l’Agència France Presse, hi afegia la demanda d’alliberament per a
altres quatre presos del MIL.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els Grups d’Acció
Revolucionaria Internacionalista no eren altra cosa que una nova xarxa de grups
i activistes creada per antics membres del MIL amb l’objectiu d’intentar
alliberar els seus companys a través de la pressió exercida a França. A banda
dels propis membres del MIL s’hi afegiren alguns activistes espanyols residents
a França, els membres del grup <i>Primero de Mayo</i> i diversos col·lectius
llibertaris formats per joves estudiants francesos i fills d’exiliats espanyols
(dels quals Telesforo Tajuelo, que va formar part de la xarxa, va escriure:
“Sense dubte el grup més nombrós, caracteritzats pel seu confusionisme ideològic,
coexistent amb un menyspreu palpable per tota ideologia”, <i>El MIL, Puig Antich y los GARI</i>, pàg. 105).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diumenge 12 el <i>Sunday Mirror</i> del Regne Unit publicava
una foto del segrestat. L’havia comprat a David May, director d’un mitjà
londinenc, el <i>Time Out</i>, que l’havia
rebut anònimament un parell de dies abans. El periodista fou detingut i imputat
per encobriment i la repressió es desfermà entre els activistes llibertaris de
l’illa. L’endemà, a la carretera que uneix Lió i Ginebra, eren detinguts sis companys
catalans, entre ells Ignasi Solé Sugranyes, uns dies més tard, però, foren
alliberats, tot i que dos dels acompanyants de l’Ignasi, en José Ventura Romero
Tajés i en Pere Bartres, com hem vist, foren detinguts a Barcelona quatre mesos
més tard i inclosos en el sumari de l’OLLA. El dia 21 un grup denominat Escamot
Puig Antich havia incendiat la seu del diari francès <i>L’est republicain</i>. Finalment el dia 22, després de cobrar-ne el
rescat, els GARI alliberaren Baltasar Suárez. Hores després eren detinguts set
activistes: Lucio i Anne Urtubia, Octavio Alberola, Ariane Gransac, Jean Helen
Weir, George Rivière i Annie Plazen. Amb ells era recuperada una part important
del rescat. El mateix dia un cotxe bomba esclatava a les portes de l’oficina
d’Iberia a Brussel·les i vehicles idèntics eren localitzats davant de les seus
de la companyia a Liége i Anvers, els cotxes utilitzats havien estat robats a
Àmsterdam i el dia 27 els atemptats eren reivindicats pels GAI. El dia 23 eren
detinguts Pierre Guibert i Danièle Haas, acusats d’haver allotjat a alguns dels
detinguts del dia anterior. El dia 29 es produïren dues noves detencions a
París, Armand i Chantal Chestel, companys que foren acusats de prestar el seu
pis en el segrest de Suárez. Tot i aquestes detencions la policia no arribava
als activistes que havien realitzat l’acció i només s’estava desmantellant la
xarxa de suport que havia reivindicat el segrest i cobrat el rescat. El juliol
les detencions arribaren a Barcelona, el dia 7 els diaris de l’estat espanyol
anunciaren la detenció de vuit anarquistes, quatre d’ells foren empresonats:
Luis Andrés Edo, Lluís Burró Molina i les dues persones que en nom del Comitè
Llibertari Antirepressiu assistiren a la roda de premsa del 7 de maig, David
Urbano Bermúdez i Joan Ferran Serafini.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Els GARI, però,
continuaven existint, i després de dos mesos de treva, els dos mesos que havien
donat de termini al Govern espanyol per a acomplir les seves exigències de les
quals només es va complir l’alliberament de Santiago Soler Amigó, les accions
continuaren: el 15 de juliol dos artefactes esclataven a Andorra, a la seu de
la Vegueria Episcopal i a una oficina d’una caixa d’estalvis espanyola, també
diverses línies elèctriques que creuen els Pirineus foren atacades i el tren
París-Irun patí desperfectes degut a l’esclat d’una bomba abans d’iniciar el
seu trajecte. L’endemà tretze autocars de peregrins cremaren a Lourdes i
diversos cotxes de la caravana del Tour de France foren calcinats mentre
diversos arbres tallaven la carretera d’ascensió al mític Tourmalet. Tot just
una setmana abans del Consell de Guerra contra Oriol Solé i Josep Lluís Pons
Llobet, que foren condemnats a 48 i 21 anys de presó respectivament. El dia 27
un artefacte esclatà al costat del Consolat espanyol a Tolosa. L’endemà van ser
dues les bombes col·locades al mateix lloc mentre una trucada alertava de la
col·locació d’un artefacte a l’estació d’Hendaia, que fou desallotjada abans de
patir l’explosió, aquella nit a París foren col·locades tres carregues
explosives a autocars de la Societat França-Espanya-Portugal i dos cotxes bomba
esclataren a prop de les fronteres d’El Pertús i La Guingueta d’Ix. Totes
aquestes accions foren reivindicades pels GARI però d’altres grups participaven
també en la lluita, el dia 25 un artefacte havia esclatat davant l’oficina del
Banco Popular Español de Nimes, sense que ningú reivindiqués l’acció. A Tolosa
el dia 29 la policia detingué a Pierre Roger, se’l acusà d’un robatori a una
entitat bancària. L’endemà diversos explosius van ser col·locats al port de la
Grande Motte enfonsant diversos vaixells i iots de luxe. El 5 d’agost tres
cotxes bomba esclataren a Brussel·les, un davant les oficines d’Iberia i els
altres dos enfront dues oficines del Banco Español. A finals d’agost, els diversos
integrants de la coordinadora es reuniren a Tolosa i decidiren la seva
dissolució després d’haver aconseguit que no es produïssin noves condemnes a
mort a l’estat espanyol, això, però, no implicà que una bona part dels seus
membres i d’altres grups autònoms continuessin les accions armades i les
expropiacions que finançaven la lluita, que des de bon començament de la xarxa
s’havien vingut desenvolupant a França. D’altra banda la Gendarmeria continuava
la seva persecució dels autors de totes aquelles accions.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-83672288079949821012013-03-03T01:11:00.000-08:002013-03-03T01:11:09.741-08:00La solidaritat amb els presos del MIL (I)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El setembre de 1973 foren detinguts en
diverses accions policials prop d’un desena d’ex-membres del MIL. El MIL
s’havia dissolt un mes abans però alguns dels seus activistes van decidir
continuar les accions mentre intentaven integrar una xarxa de grups autònoms
amb l’objectiu de coordinar la capacitat de resistència armada enfront el
capitalisme internacional. Per portar a terme aquesta finalitat decidiren
continuar emprant les sigles GAC (Grups Autònoms de Combat) que ja havien
utilitzat en l’etapa del MIL. Amb les detencions s’acabava la història d’un
grup que va intentar aportar noves pràctiques a la lluita obrera en l’estat
espanyol i que es va definir com a autònom<i>
</i>a l’hora de valorar els seus vincles polítics i socials amb les velles
estructures pràctiques i teòriques que provenien de l’època de la Guerra Civil.
Aquell final però significà també l’inici d’una nova història que donava
continuïtat a molts dels seus plantejaments i, especialment, de la seva forma
d’actuar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A partir del moment en què la notícia de la
detenció de Salvador Puig Antich, Josep Lluís Pons Llobet, Oriol Solé Sugranyes
i els seus companys i companyes s’estengué per l’estat espanyol i per Europa,
especialment per França, començaren a mobilitzar-se les xarxes de solidaritat
amb la participació, també, de joves que recollien el testimoni del MIL i que
no dubtaven en emprar l’agitació armada com a mitjà propagandístic. Entre ells
els membres dels GAC que havien escapat a la repressió i els grups que ja
havien començat a actuar coordinats amb ells i que, en alguns casos, formaven
part de l’estructura catalana que no havia estat desmantellada.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 4 de gener de 1974 una càrrega instal·lada
a la comissaria de la Policia Armada del barri de Sant Andreu, a Barcelona,
feia explosió causant desperfectes de consideració. Quatre dies més tard, el
dia 8, es realitzà el Consell de Guerra contra Puig Antich, Pons Llobet i María
Angustias Mateos Fernández, la sentència, però, havia estat dictada molt de
temps abans i, com a tots els judicis polítics del franquisme, l’únic objectiu
era legalitzar la revenja. L’endemà la sentència es feia pública, i els diaris
del dia 10 la recollien: pena de mort per Salvador Puig Antich. L’activitat de
la xarxa de suport es multiplicà. Aquella mateixa matinada, ja el dia 11, tres
atemptats gairebé simultanis sacsejaren Barcelona, sengles explosions afectaren
oficines del Banco Popular Español i del Banco de Vizcaya a prop de la Sagrada
Família i mitja hora més tard una potent explosió causà greus desperfectes al
monument<i> a los Caidos</i> provocant, a
més, la caiguda de cinc fanals dels voltants i la trencadissa de molts dels vidres
de les finestres de la veïna Facultat de Ciències. Hores abans altres
artefactes havien explotat a les proximitats dels consolats espanyols de Zuric
i Torí. El dia 15 l’acció solidària es traslladà a Madrid, dues oficines
d’entitats bancàries foren l’objectiu.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A França, els companys dels GAC es
mobilitzaren intentant implicar el màxim número de col·lectius i persones en
aquella lluita desesperada contra el temps per evitar l’assassinat del seu amic
i company, el dia 15 els enfrontaments durant una violenta manifestació davant
el Consolat de Tolosa de Llenguadoc causaren sis policies ferits. L’endemà a
Ivry, als afores de París, eren detinguts quatre joves, entre ells l’activista
del MIL Jean Claude Torres, dos dels companys, Michel Camilleri i Pierre Roger,
foren alliberats, al quart, Ángel Moreno Patiño, se li trobà a la butxaca la
fórmula per preparar una maleta bomba, acabaven de robar un cotxe, anaven
armats i presentaren documentació falsa. La realitat és que com a mesura de
pressió planejaven segrestar al representant espanyol davant la Unesco, minuts
abans havien abandonat el pati de l’església d’Ivry, el capellà de la qual,
fill d’un cenetista de Llagostera, els hi donava suport logístic. El dia 17, a
Estrasburg, fou ocupada la residència del cònsol per un grup de joves que
exigiren l’alliberament dels presos del MIL mentre a Brussel·les un grup de
persones es tancaven a l’església de la Chapelle i es declaraven en vaga de
fam. Dos dies més tard, a la mateixa ciutat, es realitzà una manifestació i paral·lelament
s’ocupava l’oficina espanyola de turisme a Marsella, el 28 de febrer era
metrallat el cotxe del cònsol espanyol a Tolosa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l’estat espanyol la solidaritat s’estenia,
la matinada del 17 de gener dos artefactes esclataren a la facultat d’Econòmiques
de Bilbao. Un parell de dies més tard, el dia 19, una acció coordinada entre
diversos grups de l’Estat provocava la destrucció del monument <i>a los Caidos</i> de Mataró al mateix temps
que diversos còctels molotov eren llençats contra les oficines d’Iberia a
València i que a Donostia un altre atemptat amb còctels molotov es realitzava a
la seu dels diaris <i>Unidad</i> i <i>La Voz de España</i>. El 8 de febrer li
arribà l’hora al monument<i> a los Caidos </i>de
Badalona i a la comissaria de la Policia Armada de Mataró. Tres dies després,
el dia 11, una gran manifestació formada per més de dos mil joves sortia de la
Universitat Autònoma i una caravana d’una vuitantena de cotxes arribava a
Barcelona. El dia 22 un grup de joves tallava amb cadenes la principal arteria
de Donostia per sol·licitar l’alliberament. El primer de març un connat de
manifestació provocà diversos enfrontaments a Barcelona, els darrers crits per
demanar l’indult, però, no foren escoltats...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El 2 de març Puig Antich era assassinat. La
ràbia s’estengué per tota Europa. Aquella mateixa nit alguns llibertaris
vinculats a CNT van organitzar un grup que va atacar diverses casernes del
Vallès Occidental les quals foren metrallades.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia 3, després de l’enterrament, una
manifestació espontània fou dispersada per la Policia a Barcelona. A la tarda
dues entitats bancàries situades a la Via Júlia de Barcelona foren atacades amb
còctels molotov i, ja de nit, un artefacte explosiu era col·locat als voltants
de la caserna de l’Exèrcit de Sant Andreu. La seva façana i tots els vidres de
les finestres de la residència d’oficials patiren els seus efectes. A les
universitats de l’estat espanyol les assemblees i manifestacions foren
contínues, l’actuació de la Policia Armada també. El dilluns dia 4 es paralitzà
l’activitat a Barcelona, València, Bilbao, Granada, Madrid i Saragossa entre
d’altres, i la Policia entrava als diversos Campus. A Barcelona una
manifestació partí de la Facultat de Medicina fins arribar a la Diagonal, una
altra més violenta s’iniciava a les Rambles fins a ésser dissolta al carrer
Ferran, on els policies utilitzaren les seves armes de foc. Per la nit una
tercera manifestació molt més nombrosa començà al passeig de Gràcia amb la
Diagonal i els artefactes incendiaris impactaren a oficines del Banco Atlántico
i del Banco Comercial Transatlántico. L’endemà a València diversos jeeps de la
Policia Armada foren atacats amb còctels, posteriorment fou detingut un jove
acusat d’haver pres part en aquesta acció. El 15 de març un artefacte explotava
als jutjats de Barcelona...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A Europa la dinàmica era la mateixa i a les
més importants ciutats es succeïren els sabotatges i atemptats contra els
interessos econòmics espanyols. Els diaris del Règim, que habitualment amagaven
aquest tipus de notícies, es van veure forçats a enumerar algunes d’aquestes
accions, ja no podien ocultar la realitat internacional. El dia 4 els molotov
impactaven a dues oficines del Banco Popular Español, a una del Banco Español i
al Centre Espanyol d’Acolliment, tots ells a París, a Gènova un artefacte
esclatava a la porta de la Cambra de Comerç Espanyola, a Roma una nombrosa
manifestació intentà arribar a l’Ambaixada i l’important dispositiu policial
instal·lat per impedir-ho provocà una batalla campal. Tres dies més tard una
entitat bancària espanyola era assaltada durant una manifestació a Grenoble en
el mateix moment en què l’Oficina de Turisme espanyola a la Haia cremava
completament després del llançament de diversos còctels. El dia 8 era l’oficina
del Banco de Bilbao a Hendaia la que quedava completament destruïda per un
incendi provocat. L’endemà durant una manifestació a Lisboa la policia utilitzà
les seves armes de foc per evitar l’assalt de les oficines d’Iberia que, tot i
això, patiren seriosos desperfectes. A Baiona i Lió es repetiren els fets
mentre a Nimes s’ocupà momentàniament el Consolat.</span></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-57265795827997231502013-02-28T01:12:00.001-08:002013-08-27T06:41:38.872-07:00L'espectacle parlamentari d'ahir...<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Un parell d’integrants de la plataforma OjocontuOjo vàrem
poder presenciar ahir la sessió parlamentària a la que es votava la creació d’una
comissió per estudiar els efectes de les bales de goma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">No és aquest el nom de la comissió i tampoc entrarem
nosaltres a valorar els conceptes polítics que van portar a alguns dels grups parlamentaris
a la presentació de dues propostes amb iguals o similars objectius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">No entrarem a valorar el perquè ERC va votar contra una
comissió que inclogués al seu nom el concepte “bales de goma”, tot i que
entenem que havent donat estabilitat al govern de CiU els hi fes nosa aquesta
designació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Com no entrarem a valorar el fet que Iniciativa quan va
estar al govern res va fer per prohibir la seva utilització. Tot i que ahir el
seu representant va reconèixer explícitament el seu greu error. Això ja és un
pas endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">La ciutadania l’únic que espera ja de l’espectacle parlamentari
són resultats pràctics i poc ens importen les paraules que, repetides una i
altra volta, poc sentit tenen quan s’utilitzen frívolament amb el mer objectiu
de que se les endugui el vent. No oblidem que fa dos anys tots els grups van
votar a favor d’una comissió semblant i tot plegat va quedar, un cop més, en
no-res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Tan sols aspirem, ja, a contrastar la capacitat humana
dels qui suposadament ens representen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">De la sessió d’ahir podem constatar la demagògia. La
demagògia dels qui pretenen convertir víctimes en culpables, assenyalant les
víctimes tot ratllant la ignomínia. En especial la demagògia del representant
del PP que va ser capaç, sense caure-li la cara de vergonya, de parlar de la “violència
extrema” dels manifestants que segons ell ha provocat, sempre, l’actuació
policial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Ara per ara i durant els darrers anys, mai, cap víctima
de cap, suposat, violent manifestant ha patit les greus lesions que han patit
les víctimes de la violència policial. Violència que, a més, sempre s’ha
mostrat indiscriminada. I no fa falta allunyar-se en el temps, parlem de tres
mesos enrere. I no ens referim només a la nostra amiga Ester. I ho sap tothom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Tothom excepte, pel que sembla, el representant del
Partit Popular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">I és per això que, sí, parlem de violència policial.
Violència de la qual pot ser víctima qualsevol
dels ciutadans. Indiscriminadament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">I no us enganyeu. Ni preteneu enganyar ningú. No
justifiquem la “violència extrema” dels manifestants. Però un contenidor cremat
o un aparador esmicolat no és comparable a una cara destrossada. A una cara
destrossada pels qui han de mantenir la llei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Vàrem poder, també, constatar la demagògia del representant
de CiU. Demagògia que el va portar, no en una sinó en diverses ocasions, a
parlar d’accidents quan s’hi referia a les quatre persones que durant el seu
mandat han patit l’explosió del glòbul ocular com a resultat de les agressions
policials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Accidents! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Accidents amb noms i cognoms. Accidents amb número de
placa. Ocult, sí, però amb número de placa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">No som optimistes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">No som optimistes però esperarem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Esperarem per tenir esperança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Esperarem que no sigui necessari un mort.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Esperarem que us adoneu que la ciutadania està farta de
les vostres calumnies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Esperarem que la vostra capacitat humana floreixi. I que
sigueu capaços de prohibir la utilització d’aquests projectils mortals que la
policia empra contra la ciutadania que suposadament hauria de defensar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">I continuarem esperant perquè l’Ester sigui l’última
víctima.<o:p></o:p></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Barcelona,
28 de febrer de 2013</span><o:p></o:p></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-76680296533859381362013-02-22T13:01:00.000-08:002013-02-22T13:07:03.940-08:00Presentació de "GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica"<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSREoMUbpmHZwiamr25exE_FkpNES7fSmmsKfQ1q5hiVOZsF2B1eNJ0u8xOMm_PocjckUAo_cn_UN03gCrTkKgJBWLVFrG42v8zLITWewfchPb9mMv28aVRFC34isIsQ2ls1z_WynGJjw8/s1600/536927_609448862403718_520551445_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSREoMUbpmHZwiamr25exE_FkpNES7fSmmsKfQ1q5hiVOZsF2B1eNJ0u8xOMm_PocjckUAo_cn_UN03gCrTkKgJBWLVFrG42v8zLITWewfchPb9mMv28aVRFC34isIsQ2ls1z_WynGJjw8/s1600/536927_609448862403718_520551445_n.jpg" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small; text-align: start;">Ja tenim aquí la portada, obra d'Undergroove aka Dabunker...</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Presentació el 14 de març, dia que es commemora el 35è aniversari de l'assassinat de l'Agustín Rueda a la presó de Carabanchel. A les 19'30h a Virus, carrer de la Junta del Comerç, 18, al Raval barceloní. Amb la participació de Mateo Seguí, autor del pròleg.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Edita El Lokal i distribueix Virus.</span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-55042238722868504342013-02-16T01:34:00.000-08:002013-02-16T01:34:53.082-08:00Els homes que recuperaven llavors<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agenollats o en gatzoneta<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les dipositaven a terra, <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les cobrien tot acaronant-les<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tendrament,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">conscients de la importància del primer contacte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agenollats o en gatzoneta<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les veien créixer,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">mentre les oferien l’aigua que necessitaven,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">suaument<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">perquè aquella lluita acabés amb victòria.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agenollats o en gatzoneta<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">havien viscut els darrers trenta anys,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">amagats entre les pedres,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">silenciosament,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">com si derrota signifiqués claudicació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agenollats o en gatzoneta<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no volien acaparar-les,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per tenir-ne més,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">egoistament,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tan sols multiplicar-les per repartir-les.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Agenollats o en gatzoneta<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">les havien vist desaparèixer<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">i ara somiaven la seva recuperació,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">utòpicament,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">tal i com havien fet sempre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I agenollats o en gatzoneta,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">els homes que recuperaven llavors,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">esperaren el moment de posar-se dempeus,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">revolucionàriament,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">per oferir-nos noves vides,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">noves idees,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">nous somnis,<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">crescuts de velles llavors.</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-67887355512141358972013-02-12T00:03:00.003-08:002013-02-12T00:07:05.659-08:00GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli. En poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-IAUPuhqtFfpCTJPsDts8ryTIU8RCBf1V7iLlWZAvwZCZ-yJ65xXvL-yZ8jS9cwWfkAVx2qFPoWgas_YuSAjV3pElP80kmzshOIFLG-2i3AaoavCSqvpifXCoAsAdlGQKX8ztoPjY0SHo/s1600/Judici+PA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-IAUPuhqtFfpCTJPsDts8ryTIU8RCBf1V7iLlWZAvwZCZ-yJ65xXvL-yZ8jS9cwWfkAVx2qFPoWgas_YuSAjV3pElP80kmzshOIFLG-2i3AaoavCSqvpifXCoAsAdlGQKX8ztoPjY0SHo/s1600/Judici+PA.jpg" height="320" width="228" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 17.55pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol. </span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWlj3YGLi1nEWAGXbpAxJoBSmJECoWEd-dFC3tB1FpOToJNalMmkpoFUpxoO3cBmjHyEPUsVESVVAdZjEJjsEv4QT0diyXJaKAhRMz-cFtWm3YAlAE6MG_6BjNhPl3m9SBDE6Pkv751XV6/s1600/EAA001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWlj3YGLi1nEWAGXbpAxJoBSmJECoWEd-dFC3tB1FpOToJNalMmkpoFUpxoO3cBmjHyEPUsVESVVAdZjEJjsEv4QT0diyXJaKAhRMz-cFtWm3YAlAE6MG_6BjNhPl3m9SBDE6Pkv751XV6/s1600/EAA001.jpg" height="120" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius. Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica".</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL1sDvR4Sg9PdCfffrBaxZG2Mg18zifzoq9FCAZI5GGL09tiZTAbpmHpF_JohJrQJBpsqfGcnYQ3HGZCKRKOYb_OEM4BC_bzkk7m4aoo2qzbdHoOW4qEnfh3czz72AAe6gkoe4Wwm9wOWH/s1600/GAOA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL1sDvR4Sg9PdCfffrBaxZG2Mg18zifzoq9FCAZI5GGL09tiZTAbpmHpF_JohJrQJBpsqfGcnYQ3HGZCKRKOYb_OEM4BC_bzkk7m4aoo2qzbdHoOW4qEnfh3czz72AAe6gkoe4Wwm9wOWH/s1600/GAOA.jpg" height="132" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">"GRUPS AUTÒNOMS. Una crònica armada de la Transacció democràtica" es publicarà el 14 de març, data en que es commemorarà el 35è aniversari de l'assassinat d'Agustín Rueda a la presó de Carabanchel.</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /><br />Presentacions:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">14/3 El Raval, Barcelona, Virus.</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">16/3 Capmany, Marxa d'homentage als Maquis.</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">20/3 Sants, Barcelona, La Ciutat Invisible.</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">22/3 St. Andreu, Barcelona, Ateneu Llibertari.</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">23/3 Granollers, Anònims</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">24/3 Sallent, Ateneu Rocaus.</span><br style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; line-height: 18px;">4/4 Nou Barris, Barcelona, Ateneu Popular.</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; line-height: 18px;"><br />5/4 Terrassa, El Kasalet<br />6/4 Mora d'Ebre, Societat Obrera<br />12/4 Sta. Coloma, Biblioteca Social La Hoguera<br />13/4 Sants, Barcelona, Merkadillo Punk. (Matí)<br />13/4 Berga. Ateneu Columna Terra i Llibertat (Tarda)<br />14/4 Tarragona, Ateneu Llibertari Alomà.<br />18/4 Gràcia, Barcelona, L'Aldarull.<br />19/4 Girona, Kan Kolmo<br />20/4 Olot, Biblioteca Social - CNT<br />1/6 Caldes de Montbui, Centre Democràtic i Progressista.<br />9/6 Marxa d'Homenatge als Maquis de Ponent.</span></span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-16426990619588185302013-02-02T00:45:00.000-08:002013-02-02T00:45:48.993-08:00Llibertat creativa II<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">“<i>No vaya usted a creer que soy original,<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">conozco a muchos otros que piensan igual,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">me está usted reventando con su dignidad,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">que viva el desmadre y la frivolidad</span></i><span lang="CA">”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(Cucharada, “No soy formal”)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En primera instància un dels grans centres
neuràlgics del moviment contracultural a finals dels seixanta i principis dels
setanta fou Sevilla. Els militars ianquis de les bases de Morón i de Rota, quan
sortien de permís, es barrejaven amb els joves sevillans a les tasques i
bodegues on fins aquell moment només s’escoltava flamenc, al mateix temps que
joves andalusos sintonitzaven les emissores ianquis d’aquelles bases on
descobrien aquelles noves músiques electrificades. L’aparició del grup Smash va
ser trencadora. Mai abans s’havia escoltat res semblant: l’ambient del flamenc
portat al terreny del rock i el ritme del rock barrejat amb la profunditat del
flamenc. Com ells mateixos deien al seu <i>Manifiesto
de lo borde</i>:“No es tracta de fer ‘flamenc-pop’ ni ‘blues aflamencat’, sinó
de corrompre’s per dret”. Pocs anys després, artistes com Lole y Manuel o
Triana recollien els fruits, o n’eren fruit ells mateixos, d’aquelles primeres
aventures arriscades de fusió entre les arrels i els nous corrents musicals. Al
mateix temps el nou teatre popular i independent sorgia amb força sota
l’auspici de grups com el Teatro Estudio Lebrijano, Esperpento o La Cuadra que
pren el nom d’un dels nous locals que acullen aquelles noves i transgressores
propostes: La Cuadra de Paco Lira. Els dos sectors, el musical i el teatral van
confluir en vàries ocasions com quan Esperpento realitzaren l’obra <i>Antígona</i> de Bertolt Brecht amb música en
directe interpretada per Smash a la Universitat de Sevilla. Aquella era la Sevilla
que el dibuixant Nazario va deixar enrere per instal·lar-se a Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A Madrid les coses anaven en una altra
direcció. El fet de ser la capital de l’Estat feia que la pressió i la
repressió fossin més angoixants que a Sevilla o a Barcelona i això també
repercutia en els sectors creatius. En l’aspecte musical, mentre a Barcelona
funcionava el rock laietà i progressiu, a Madrid naixien grups com Burning
(“energia incendiària” va dir d’ells Oriol Llopis al número 21 de la revista <i>Star</i>), Indiana o Moon, que amb uns
quants més, el 1975, van protagonitzar el disc recopilatori <i>Viva el rollo</i>. Creats al 1974 Burning no
eren punks, ni molt menys, però la seva salvatgia i agressivitat estava a anys
llum de les músiques que es feien a Barcelona i el seu entorn, que fins un
parell d’anys més tard no va donar peu al naixement de La Banda Trapera del Río.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quant als còmics, el 1975 va nàixer la
Cascorro Factory, un col·lectiu de dibuixants que es van donar a conèixer amb
l’edició d’<i>El</i> <i>Carajillo</i> i la instal·lació d’una parada els diumenges al Rastro. Entre
els seus integrants hi havia Ceesepe, El Hortelano o El Zurdo i durant els anys
posteriors van produir dotzenes de publicacions. També, com en el món de la
música, les diferències amb Barcelona eren òbvies: “Els membres de Cascorro
Factory eren menys passotes que els d’El Rrollo, més polítics i també més
extremats en la forma de vestir. Madrid marcava un ritme asfixiant.” (RIBAS, J.
<i>Los <st1:metricconverter productid="70 a" w:st="on">70 a</st1:metricconverter> destajo...</i>, pàg. 386) A locals com La
Vaquería o La Bobia aquells dibuixants i guionistes es barrejaven amb membres
de companyies de teatre independent com Los Goliardos o TEI (Teatro Escuela
Independiente), amb seguidors del cinema alternatiu com Pedro Almodóvar i amb
pintors i fotògrafs joves i necessitats de trencar esquemes. La Vaqueria va
obrir el febrer de 1975, al carrer Libertad número 8, la van impulsar un grup
de joves poetes (Antonio López Luna, Emilio Sola...) i va resultar completament
destruïda el 8 de juny de 1976 en patir un atemptat amb un artefacte explosiu
per part dels <i>Guerrilleros de Cristo Rey</i>.
A la comuna que alguns dels seus creadors van muntar en un pis del mateix
carrer es va obrir, mesos més tard, el primer local de la CNT a la ciutat. El
mateix 1976 es va publicar el primer número de la revista <i>Bazofia</i> i poc després aparegué <i>MMM
-Órgano oficial de la locura</i>. Un altre important centre difusor de noves
propostes contraculturals va ser el local de LACOCHU (Laboratoris Col·lectius
Chueca), on es trobaven els membres de PREMAMA (Premsa Marginal Madrilenya),
coordinadora que intentava donar sortida al nombrós contingent de fanzines (és
a dir publicacions il·legals) que es començaven a distribuir per diferents racons
de la ciutat. Des de LACOCHU es donava a conèixer també diversos grups musicals
entre els quals destacaven Cucharada que, abastament influenciats pel nou
teatre independent i interactiu de Living Theatre, col·laboraven ocasionalment
amb companyies com Tábano o TEI. Els membres de Cucharada actuaven sovint al
carrer i en diverses ocasions van ser víctimes de la <i>Ley de Peligrosidad Social</i> a la qual van dedicar un famós i
provocatiu tema. El canvi generacional i estilístic es va produir el 1977, quan
van desaparèixer publicacions com <i>Bazofia</i> i la coordinadora PREMAMA i es
va publicar el fanzine <i>La Liviandad del
imperdible</i> al voltant del qual va nàixer el grup Kaka de Luxe. Tot plegat
va donar peu a l’explosió posterior d’allò que es va conèixer com <i>La Movida</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’esclat contracultural va ser, si fa o no fa,
el mateix a tota la geografia de l’Estat. Així doncs, tots aquests grups musicals
i de teatre van passar per la sala Studio, oberta a finals dels anys seixanta a
València, i a aquesta mateixa ciutat el maig de 1974 s’estrenava l’òpera rock <i>L’home de cotó-en-pèl</i>, que va donar peu
a la creació del grup de rock progressiu Cotó-en-pèl. Un parell d’anys més tard
es publicava el còmic <i>El Gat Pelat</i> i
es creava el grup de dibuixants Els Tebeus del<i> </i>Cingle. Mentrestant, a Saragossa, s’obria, entre molts d’altres,
el bar Bohemios que més tard es va convertir en El Golem, i es creava el grup
de teatre El Grifo, alguns dels membres del qual van publicar el 1977 la
revista <i>El Pollo urbano</i>. Quan mesos
més tard es formava el Colectivo Zeta, que aglutinava a un grup de dibuixants
entre els quals es trobava Carlos Azagra, van ser els editors d’<i>El Pollo urbano</i> els que els hi van donar
cobertura legal per editar la revista <i>Colectivo
Zeta</i>, revista que va patir un important atac per part de la justícia
governamental per <i>escarnio a la religión
católica</i>. Al País Basc va deixar empremta la comuna de Gerrhaundi, a
Azpeitia, que va representar un experiment social entre joves fortament
vinculats a l’autonomia obrera i que va desaparèixer després del setge policial
motivat per les accions armades dels CAA.</span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-73457280948304142632013-01-27T02:03:00.000-08:002013-01-27T02:03:05.221-08:00La Biblioteca del Front (I)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Enceto avui un nou
projecte dins aquest <i>NDF</i>. Projecte que podríem anomenar la <b>Biblioteca
del Front</b>. Sense pressions, pausadament, intentaré facilitar-vos llibres de
lliure accés que crec que poden ajudar a
comprendre diverses factors de les nostres vides o de la història...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I com que aquests dies
estic centrat en allò que va succeir aquí durant la Transacció democràtica i
borbònica, comencem amb una petita col·lecció de libres o treballs que
analitzen o expliquen el que va passar entre 1970 i 1980 a l’estat espanyol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aprofito també per
explicar que aquesta darrera obcecació pels anys setanta es deu a les jornades
que estem preparant al voltant de la història recent de l’Estat, jornades que
tindran lloc a Capmany (Alt Empordà) entre el 15 i el 17 de març. En una
entrada anterior d’aquest <i>NDF</i> teniu el cartell amb el programa i en una
entrada futura us explicaré detalladament en què consistiran...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.cedall.org/Documentacio/Catala/cedall103110100.htm">LA ALTERNATIVA LIBERTARIA</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">ZAMBRANA, J.<i> La alternativa libertaria. Catalunya 1976-1979</i>. Barcelona: Edicions Fet a Mà, 2000.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeDwINkDrze-OnlSoR5VqE4IgciyHwfk8y5Fz3X5jcD7UfwP58oDjv1z5QKhtrl0WCFednnQkxjkcTS7g6m0ZGzEkEUWpZ5b0QVjoeVlN2-hbrgg8osmhkDjFh9Hwn8jsJaoK5rdh9bB-2/s1600/la-alternativa-libertaria.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeDwINkDrze-OnlSoR5VqE4IgciyHwfk8y5Fz3X5jcD7UfwP58oDjv1z5QKhtrl0WCFednnQkxjkcTS7g6m0ZGzEkEUWpZ5b0QVjoeVlN2-hbrgg8osmhkDjFh9Hwn8jsJaoK5rdh9bB-2/s1600/la-alternativa-libertaria.png" height="200" width="135" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: start;">
<a href="http://www.uclm.es/Grupo/EPIP/pdf/CesarLorenzo/LA%20REVUELTA%20DE%20LOS%20COMUNES.pdf">LA REVUELTA DE LOS COMUNES</a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">LORENZO RUBIO, C. L<i>a revuelta de los comunes. Una primera aproximación al movimiento de presos sociales durante la Transición</i>. València: Desorden Distro.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: start;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://sola.archivodelafrontera.com/pdf/vakeria_1976.pdf">LA VAQUERÍA DE LA CALLE LIBERTAD</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">SOLA, E. <i>La Vaquería de la calle Libertad Crónica callejera (y al parecer sin políticos) de la transición hispana a la movida y a la democracia, que se suele decir</i>. Alcalà, Primavera 2006.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://eprints.ucm.es/16475/1/T33872.pdf">LIBERTARIAS Y CONTRACULTURALES</a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">CARMONA PASCUAL, P. C. <i>Libertarias y
contraculturales: el asalto a la sociedad disciplinaria. Entre Barcelona y Madrid
1965-1979</i>. Madrid, Universidad Complutense, 2012.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span><a href="http://www.ucm.es/info/eurotheo/e_books/jjalcalde/servicios_secretos/capitulo_2_IV.pdf">LOS SERVICIOS SECRETOS EN ESPAÑA</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">ALCALDE, J. J. L<i>os servicios secretos en España</i>. Madrid: Universidad Complutense, 2008. (Capítol 4rt de la 2a Part).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.cedall.org/Documentacio/Catala/cedall103110400.htm">LUCHAS AUTÓNOMAS EN LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">COLECTIVO DE ESTUDIOS POR LA AUTONOMÍA OBRERA. <i>Luchas autónomas en la transición democrática</i>. Madrid: Zero, 1977.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.traficantes.net/index.php/trafis/content/download/19861/199453/file/luchas%20autonomas-web.pdf">LUCHAS AUTÓNOMAS EN LOS AÑOS 70</a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ESPAI EN BLANC (coord.). <i>Luchas autónomas
en los años 70</i>. Madrid: Traficantes de Sueños, 2008.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYV6oAktp7O6oIfQFH6S7dOt_Bc0DAJnYQM5Xd2XPH8cOm6Vpjg9jI_g_K1623WH1uxbHBa-KDjXpa_-fVR7WM1QLAP6GIqGRbeW46JYCYkPwjb4GD_GJiXg6N5PoiPIErEOij0tx9pvGV/s1600/Luchas+Aut%C3%B3nomas+en+los+a%C3%B1os+70.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYV6oAktp7O6oIfQFH6S7dOt_Bc0DAJnYQM5Xd2XPH8cOm6Vpjg9jI_g_K1623WH1uxbHBa-KDjXpa_-fVR7WM1QLAP6GIqGRbeW46JYCYkPwjb4GD_GJiXg6N5PoiPIErEOij0tx9pvGV/s1600/Luchas+Aut%C3%B3nomas+en+los+a%C3%B1os+70.jpg" height="200" width="147" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://cras31.info/textes/MIL.pdf">MEMOIRES DE RÉBELLES</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">DUHOURCQ, J. C.;
MADRIGAL, A.<i> Mouvement Iberique de Liberation. Mémoires de rebelles</i>.
Tolosa de Llenguadoc: Cras, 2007.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.editorialklinamen.net/wp-content/uploads/2012/10/klinamen_memoria_anticapitalista.pdf">POR LA MEMORIA ANTICAPITALISTA</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">AMORÓS, M. i
d’altres. <i>Por la memoria anticapitalista. Reflexiones sobre la autonomía</i>.
Barcelona: Klinamen, 2009.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4M1fxx1TO-V4BZfLoRRv6pnddW4KDR-zph9WOUNPYMfngZqRiTFYoa25r-CxlFi5fNa0LbT28fL8rLNrsv2K0gzu0l4NApRB1hNjw1nJOylk9LdDEXBSB_vq6wb7C2pNAnpmFpvhyfGC3/s1600/Por+la+memoria+anticapitalista+2%C2%AA+edicion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4M1fxx1TO-V4BZfLoRRv6pnddW4KDR-zph9WOUNPYMfngZqRiTFYoa25r-CxlFi5fNa0LbT28fL8rLNrsv2K0gzu0l4NApRB1hNjw1nJOylk9LdDEXBSB_vq6wb7C2pNAnpmFpvhyfGC3/s1600/Por+la+memoria+anticapitalista+2%C2%AA+edicion.jpg" height="200" width="127" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-85360786319314754212013-01-26T00:52:00.000-08:002013-01-26T00:54:44.090-08:00Llibertat creativa (I) Barcelona<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">Travesti
vendería o cambiaría pene y tres testículos, nuevos, casi sin usar, por un
órgano sexual femenino, a ser posible poco dilatado.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(Anunci aparegut a la secció de contactes de
la revista <i>Star</i>, 22).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A finals de la dècada dels seixanta el jovent
de l’estat espanyol comença a viure en primera persona un canvi que resultarà
revolucionari a les acaballes del franquisme i durant els anys immediatament
posteriors a la mort del dictador. La nova cultura sorgida principalment dels
Estats Units però també del Regne Unit i de les experiències de Maig de <st1:metricconverter productid="1968 a" w:st="on">1968 a</st1:metricconverter> França comença a
quallar entre un sector important de joves al qual la retrògrada cultura del
nacional catolicisme franquista no satisfà. Els primers grups de rock allunyats
dels cànons comercials i els primers viatges sota els efectes de drogues
al·lucinògenes van acompanyats de les primeres experiències de vida a les
comunes i, molt aviat, de les primeres publicacions que intenten donar veu a
aquesta nova generació. Trencar, a partir d’un mateix, amb la fèrria
quotidianitat de la vida en el territori controlat pel Règim és el principal
objectiu. “El bon rotllo l’hem de fer entre nosaltres i entre nosaltres sí que
podem intentar ser més lliures, menys acomplexats i també més combatius enfront
als qui ens volen espantadets, quiets, incomunicats.” (<i>Nosotros los malditos</i>, pàg. 61).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La primera meitat dels anys setanta els joves
somien amb una vida alliberada en totes les possibles vessants existencials.
Necessiten alliberar-se, en primer lloc, d’una educació castrant que impedeix
tot contacte natural entre persones i que limita el sexe a la reproducció
beneïda per l’esperit sant, exclusivament entre home i dona i sempre sota el
pas previ per l’altar; volen trencar amb la cadena productiva que marca la vida
de tot ésser humà nascut en les terres dominades pels guies de la Creuada:
escola, servei militar, feina, casament,
reproducció i mort; intueixen que hi ha altres formes de diversió allunyades de
les alternatives que ofereix l’OJE (Organització Juvenil Espanyola); i
,finalment, somien amb una vida plena, on cadascú decideixi lliurement quin és
el seu camí en el seu dia a dia, sense imposicions de cap mena per part del
propi entorn: la família, pilar de la societat ideada per Franco que girava al
voltant de les lleis del <i>Movimiento</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A Barcelona, la constant arribada al port de
la ciutat dels vaixells ianquis de la Sisena Flota apropava músiques, no només
desconegudes sinó també prohibides, a alguns dels joves que freqüentaven els
locals nocturns més propers al port. A les discoteques i als bars de
prostitutes del barri Xino es produeix el primer intercanvi cultural.
Paral·lelament joves de classes afavorides viatgen lluny de les nostres
fronteres, bé per estudis bé per plaer, i coneixen de primera mà les realitats
dels joves londinencs, parisencs o californians, viatges que seran el principal
punt d’infiltració al nostre país dels textos situacionistes, dels còmics underground
o dels cantants i conjunts de folk o de rock progressiu.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF8s307qcejjIbPZHtRO8BPpLxWTFXPpSevyPlvPUUa1l7swXukM2WKioQxdkfU3rhTBxotCwc7H5UsNLqh22yDwed0qNUZAGswKsAMQM_3hcEEyfec2SloRdgd4_AAE3mtBcGrba3ta2J/s1600/Sallent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF8s307qcejjIbPZHtRO8BPpLxWTFXPpSevyPlvPUUa1l7swXukM2WKioQxdkfU3rhTBxotCwc7H5UsNLqh22yDwed0qNUZAGswKsAMQM_3hcEEyfec2SloRdgd4_AAE3mtBcGrba3ta2J/s1600/Sallent.jpg" height="191" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">24 de setembre de 1972, 6 hores de música progressiva a Sallent. Entre els organitzadors hi havia l'Agustín Rueda.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pau Riba, Sisa i Oriol Tramvia, sorgits tots
tres del Grup de Folk que funcionà a finals dels seixanta, eren alguns dels
artistes que millor recreaven musicalment l’esperit llibertari d’aquells joves.
Cadascun a la seva manera, sense idees musicals preconcebudes ni enquadrats
específicament sota cap etiqueta. Ells mateixos eren el reflex de
l’autoaprenentatge de la seva generació. Però no eren els únics, ni molt menys.
L’esclat d’aquestes noves propostes musicals, silenciades o menyspreades pels
mitjans addictes a les polítiques culturals del Govern, va tenir lloc els dies
26 i 27 de juliol de <st1:metricconverter productid="1975 a" w:st="on">1975 a</st1:metricconverter>
Canet, quan es realitzà el primer festival Canet Rock, al qual assistiren al
votant de quaranta mil joves ansiosos de viure noves experiències
alliberadores. Entre les set de la tarda i les set del matí actuaren una
dotzena de grups entre els quals hi havia Pau Riba. També estava anunciada la
participació de Sisa, que acabava de publicar <i>Qualsevol nit pot sortir el sol</i>, però la seva actuació va ser
prohibida per ordre governativa, prohibició que va motivar que l’organització
del festival fes sonar per l’equip de so la cançó que dóna títol a l’àlbum que
fou corejada per tota l’audiència convertint aquells minuts en uns dels més
emotius de la nit. Però no es tractava només de música. Multitud de paradetes
intentaven acostar a aquells joves les seves propostes creatives, dibuixants de
còmics, revistes underground o marginals, fins i tot <i>La Vanguardia</i> del dia 31 de juliol narrava com a una d‘aquelles
paradetes es venien <i>duros</i> (monedes de cinc pessetes) a quatre pessetes,
el responsable d’aquella insòlita transacció era el Picarol, dinamitzador
contracultural i futur impulsor de Ràdio PICA.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’any següent el festival es va repetir, però
la situació no era la mateixa, el dictador era mort i la joventut ensumava
d’altres possibilitats reals: “Com ja és habitual, les manifestacions
polítiques van tenir el seu lloc en el Canet Rock, si bé els grups anarquistes
i les seves banderes negres van aconseguir un caràcter predominant i els
eslògans àcrates es van difondre entre les actuacions dels cantants o per les
paradetes de la fira” (<i>La Vanguardia</i>,
10 d’agost de 1976). Aquell any, sí, tots tres cantants, Pau Riba, Sisa i Oriol
Tramvia van poder actuar sense entrebancs a l’escenari principal. El festival
encara es realitzà durant un parell d’anys més, i la darrera edició, la del
1978, ja va incloure la participació d’aquelles noves bandes que despuntaven per
la seva proposta agressiva i plenament urbana, proposta que s’anomenà punk i
que en aquell festival de Canet estava representada per Blondie, dels Estats
Units, i per nous artistes locals com Els Masturbadors Mongòlics o La Banda
Trapera del Río.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Unes setmanes abans, el 23 de juny, s’havia
realitzat a un càmping de Castelldefels un festival de 24 hores de durada i
dedicat gairebé de manera exclusiva a aquelles noves formacions. Organitzat pel
col·lectiu Cuc Sonat, creat al voltant de Xavi Cot, veritable dinamitzador de
la moguda punk a Barcelona, a més de les dues formacions que van actuar al
Canet Rock hi actuaren Kaka de Luxe, Basura o Mortimer, entre d’altres. L’assistència
es va xifrar en més de vint mil espectadors. Aquell jovent “de la música poètica–mística-alquímica
(...) ha passat al rock urbà. De l’àcid a l’alcohol i<b><span style="color: red;"> </span></b>al que sigui. De la família a
les bandes urbanes, al <i>desmadre</i>, a
l’orgia. Del rotllo místic a l’acció pràctica, a l’organització de grups. El
que no ha variat en absolut és la seva actitud provocadora, individual,
escandalosament al marge de la moda política.” (<i>Nosotros los malditos</i>, pàg. 54 i 55).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjID5qf0ywXmpvnNGCawVbWKplPMcdQcPq9ASW9k8eFoz3obF_mhdJili_r02qROTWx8yLcNX6rzigIfdtUiKnsC-BOrO0rN1OINlyhf76Wei3_Upo98jLeK2y1SPYEU_OKkesoK3Uapf1H/s1600/Star.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjID5qf0ywXmpvnNGCawVbWKplPMcdQcPq9ASW9k8eFoz3obF_mhdJili_r02qROTWx8yLcNX6rzigIfdtUiKnsC-BOrO0rN1OINlyhf76Wei3_Upo98jLeK2y1SPYEU_OKkesoK3Uapf1H/s1600/Star.jpg" height="400" width="281" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quant a les publicacions, <i>Star</i> i <i>Ajoblanco</i> van ser els
grans referents d’aquelles noves cultures juvenils però no van ser les úniques,
amb el temps sorgiren d’altres publicacions més especialitzades com ara <i>Alfalfa</i> (dedicada a l’ecologia) o <i>Globo</i> (dedicada a les substàncies
psicotròpiques). <i>Star</i>, estructurada
al voltant de l’empenta de Juanjo Fernández, va ser una revista globalment transgressora
(còmics, literatura, música, cine i molt més) que va publicar el seu primer
número el juny de 1974 i els continguts de la qual van fer que patís els
constants atacs de l’oligarquia cultural. El número 13 va conèixer el segrest
governatiu com a conseqüència d’un còmic de Miracle, posterior cantant d’Els
Masturbadors Mongòlics. Poc després, abans de publicar el número 16, la revista
fou prohibida durant un any i el número que significava la seva reaparició, al
juliol de 1976, fou de nou segrestat. No era per menys, des de les seves
pàgines es caricaturitzava una societat decadent i es provocava agosaradament
els seguidors de la llei i l’ordre establert. Un dels principals ingredients
eren els còmics en els quals el sexe i les drogues eren explícits, però també
els articles sobre les noves músiques tenien un pes específic, a l’igual que
els articles socioculturals que tant podien tractar sobre la situació de la
contracultura a d’altres països com de les noves xarxes que es teixien a la Península
Ibèrica, o de les experiències vitals alternatives (comunes, substàncies
prohibides, diversitat de les opcions sexuals...). Va publicar el seu últim
número el 1980.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">Ajoblanco</span></i><span lang="CA"> va fer un recorregut paral·lel en el temps: nascuda el 1974 i
desapareguda també el 1980. Va ser una publicació amb uns objectius socials més
clars, emmarcada en el creixent moviment llibertari des d’una òptica social,
que va apropar als joves conceptes com ecologia o antipsiquiatria sense oblidar
temes més quotidians en aquells moments com el sexe, les comunes o les drogues.
Creada a l’entorn de Pepe Ribas, va ser notòria la col·laboració dels lectors
tant en els seus continguts com en la seva distribució i alguns dels seus
números van apropar-se als cent mil exemplars de tirada. Va patir també una
prohibició temporal però com que els seus continguts visuals mai van ser tan
explícits ni agosarats com els de la seva germana <i>Star</i> va ser capaç de sortejar millor la censura del Règim.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La capitalitat contracultural de Barcelona va
provocar una forta atracció entre alguns sectors de creadors de l’Estat,
especialment entre els dibuixants. Poc a poc, molts dels qui havien començat a
publicar de manera autònoma i il·legal les seves produccions a les seves
respectives poblacions d’origen començaren a instal·lar-se a la ciutat. La
dinamització cultural provocada des de comunes com la del carrer Comerç, on hi
vivien o s’hi arreplegaven alguns dels més destacats i provocadors dibuixants,
com ara Nazario, Mariscal o Max, fou un fet. Tots tres eren nouvinguts a la
ciutat i amb d’altres dibuixants conformaven el col·lectiu El Rrollo
Enmascarado que havia publicat el còmic del mateix nom i que va ser prohibit
per les autoritats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Cap sector creatiu va quedar fora de l’esclat
contracultural. Grups de teatre com Els Joglars o Comediants eren referència a
tot l’Estat i, ja mort Franco, molts actors, tècnics i directors de teatre i
cinema decidiren unir-se sindicalment amb els músics en l’Assemblea de
Treballadors de l’Espectacle, entitat de marcat caràcter llibertari que es va
presentar públicament amb una espectacular recreació de <i>Don Juan Tenorio</i> duta a terme a l’antic mercat del Born durant els
dies 19 i 20 de novembre de 1976, tot just un any després de mort el dictador.
La representació fou seguida aproximadament per vint mil espectadors i en la seva
realització van participar alguns dels més destacats artistes contraculturals
de tots els àmbits. Va ser una mena d’assaig de la capacitat autoorganitzativa
dels artistes de la ciutat. Mesos després, juntament amb la CNT i el moviment
llibertari organitzat als ateneus, van fer realitat les Jornades Llibertàries
Internacionals, durant les quals <i>Ajoblanco</i>
realitzà el diari <i>Barcelona Libertaria</i>
i en la qual es van oferir desinteressadament dotzenes d’espectacles teatrals i
musicals a més de nombrosos debats i xerrades de contingut polític i social. Va
ser la primera vegada que van confluir aquells dos mons contraculturals però
oposats en les formes, el rock laietà que després de deu anys d’existència
agonitzava i el nou i estrident punk-rock que empenyia amb força. Es calcula
que més de cinc-centes mil persones van passar pel Parc Güell (on es
realitzaren els espectacles) i el saló Diana (espai que va acollir els debats i
xerrades) entre els dies 22 i 25 de juliol de 1977.</span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGzmCkMwoCcBq8qzogabilosI5ymZy4QGfqwAzjPa7Z8MsMLR6HRGXrErySr2kliIoN63XF5xOlT0DHMIBPy8Gt_-YSHgngCHHbvMU_MBX33CgOuYRRWOhaqe15Zd9x6hktinI2Bih7Cdf/s1600/Jornades+Llibert%25C3%25A0ries.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGzmCkMwoCcBq8qzogabilosI5ymZy4QGfqwAzjPa7Z8MsMLR6HRGXrErySr2kliIoN63XF5xOlT0DHMIBPy8Gt_-YSHgngCHHbvMU_MBX33CgOuYRRWOhaqe15Zd9x6hktinI2Bih7Cdf/s1600/Jornades+Llibert%25C3%25A0ries.jpg" height="640" width="444" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Programa de les Jornades Llibertàries. Bona mostra que l'organització voluntària és possible. </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-30866616135903933752013-01-19T00:46:00.001-08:002013-01-19T00:46:30.994-08:00Un racó llibertari a Barcelona<br />
<div style="border-bottom: solid black 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 2.0pt 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’any 1987 avançava al ritme que marca el pas del
temps, però per un jove de dinou anys semblava passar molt més de pressa. És
com si un dia s’hagués ocupat Cros 10 i l’endemà s’hagués inaugurat El Lokal.
Però no.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants i
l’espai del carrer de la Cera van ser, durant els primers anys, espais
paral·lels. Nosaltres, els ocupes, vam obrir el local més ràpid, ja que no es
podia mantenir tancat un centre social ocupat, de fet, segurament, l’endemà
d’ocupar-lo ja vam penjar el rètol de l’Ateneu, ells en canvi van trigar uns
mesos en inaugurar-lo, però la història inicial dels dos espais és gairebé la
mateixa o, curiosament, quan no és paral·lela és contraposada. Si nosaltres, al
juny, ocupàvem, ells, aquell mateix mes, llogaven; si nosaltres durant l’estiu
endreçàvem i netejàvem per fer presentable l’espai, ells feien el mateix...
Però en canvi, si nosaltres, els <i>joves</i>,
continuàvem cercant el vincle amb les lluites passades emprant els substantius <i>ateneu</i> i <i>llibertari</i> per anomenar el nou espai que vam fer néixer a Sants,
ells, els <i>grans</i>, al contrari,
cercaven els vincles amb les lluites futures desfent-se d’ells.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Després del fracàs de les primeres ocupacions de
1984 i 1985, vaig donar uns tombs tot cercant el meu espai i a principis
d’aquell 1987 era un bitxo estrany al moviment llibertari barceloní: militant
de CNT-C (actual CGT) i de l’Ateneu Llibertari de Poble Sec. Crec no
equivocar-me en assegurar que no hi havia cap altre exemplar així, imagino que
perquè amb 18 anys se’t permet gairebé tot. Aquell any vam decidir
descapitalitzar humanament l’Ateneu i, mentre uns obrien El Lokal, jo tornava,
per primera vegada, al meu barri. Per sort no ens vam carregar l’Ateneu gràcies
a la constància dels altres companys que fins al dia d’avui l’han mantingut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">El fet és que arrel de les primeres ocupacions
havia aparegut, entre molts d’altres, un grupet de joves santsencs i, tot i que
encara desenvolupàvem la nostra acció quotidiana al centre de la ciutat,
començàvem a plantejar-nos eixamplar la xarxa creant un col·lectiu llibertari
al nostre barri. Aquells joves sortien del col·lectiu ecologista Amanita
Alternativa però la seva acció se’ls quedava petita i començaven a actuar
autònomament sota el nom de Muskaria Radikal, jo, per la meva banda, tot i la
doble militància, continuava donant vida a un col·lectiu unitari: NDF.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">El fet és que mentre uns trobàvem els vincles amb
les lluites passades, els altres els trobaven amb les futures i, com que, a la
fi, la nostra realitat era la mateixa, havent ja creat els col·lectius però
encara tots sense local propi, o sigui sense Cros 10 i sense El Lokal, vam
compartir la nostra primera lluita conjunta, la campanya contra les eleccions
municipals a la que vam presentar en Floquet de Neu com a candidat. Van ser
aquests els fonaments d’una nova xarxa que arribà fins l’any 2012 ja que de
Cros 10 va sorgir la Kasa de la Muntanya i d’El Lokal...<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNzbvP0gOoWClxfdelp6tqEhAFKsMdSDKfU1XMCIKTu46U0vTfx55AnRojye41x4zugc7fMzjbA-faXPt_pj-pFadASxzwecGpoCgyEK9CP7l6aq5NQ-6IDamHSFU6puDe1knp-EM2OFS/s1600/El+Lokal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNzbvP0gOoWClxfdelp6tqEhAFKsMdSDKfU1XMCIKTu46U0vTfx55AnRojye41x4zugc7fMzjbA-faXPt_pj-pFadASxzwecGpoCgyEK9CP7l6aq5NQ-6IDamHSFU6puDe1knp-EM2OFS/s1600/El+Lokal.jpg" height="400" width="282" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: solid black .1pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 2.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">El que ha sorgit d’El Lokal ho podeu llegir al
llibre “El Lokal, des de 1987 un racó llibertari a Barcelona”...<o:p></o:p></span></div>
</div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-57506463434753723742013-01-15T04:58:00.003-08:002013-01-15T04:58:37.598-08:00Apropant-nos a la Transacció democràtica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI9tiP6udQYaoMzTOd0PHkk6ZiTY5fdBh2vvd3gwZIDj59GqpcV7oh6PMERUQHhMLhbOo8B9epsIS1zyiovNFvjx8QvMsg0S_OhgNcsdfYZM21KL34LB8l4HRP0-uA_LlskpsO5a-McdEl/s1600/XVI+MARCHA+MAQUIS+WEB.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI9tiP6udQYaoMzTOd0PHkk6ZiTY5fdBh2vvd3gwZIDj59GqpcV7oh6PMERUQHhMLhbOo8B9epsIS1zyiovNFvjx8QvMsg0S_OhgNcsdfYZM21KL34LB8l4HRP0-uA_LlskpsO5a-McdEl/s1600/XVI+MARCHA+MAQUIS+WEB.jpg" height="640" width="452" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: 13px; text-align: center;">Jornades sobre la Transacció democràtica des d'una visió llibertària. Homenatge a l'Agustín Rueda en el 35è aniversari del seu assassinat. Col·locació d'una placa commemorativa i exposició. Presentació del llibre sobre els grups autònoms armats. Debat sobre la Transacció. Passi de dos documentals sobre aquells anys.</span>Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1772692331048466833.post-63982731578985509702013-01-13T02:38:00.001-08:002013-01-13T02:38:26.781-08:00Pero... Això d'ara són vagues?(II)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Continuant amb una molt petita història de les
vagues durant els anys setanta, us explicaré un parell de casos de Madrid.
Aquells eren uns anys en què les vagues s’estenien entre empreses i una vaga a
una fàbrica podia convertir-se en vaga sectorial i contagiar-se encara més
enllà. Aquest va ser el cas de la vaga del Metro a Madrid: el 5 de gener de
1976 s’inicià la vaga dels treballadors del Metro, conflicte que s’estengué
ràpidament al cinturó industrial de la capital provocant la solidaritat del
sector de serveis del centre de la ciutat, dies després la vaga arribava als
sectors de Banca, Assegurances, Arts Gràfiques, Correus i als obrers de RENFE,
el dia 14 la vaga afectava a 400.000 persones... Creieu que aquesta solidaritat
seria possible avui dia?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les vagues s’iniciaven tot semblant sorgir del
no-res, de processos soterrats d’anàlisi obrer o de necessitats materials, i en
alguns casos es convertien en vagues salvatges que afegien demandes radicals
que buscaven canvis revolucionaris, però (sense menysprear aquelles vagues que
finalitzaren amb victòries obreres, que foren moltes) de sobte la bombolla
revolucionària es desinflava i, amb sort, quan els primers acomiadats eren
readmesos, tots els obrers tornaven al treball, encara que moltes vegades
aquells acomiadats primerencs foren els autèntics caps de turc d’aquelles
lluites que exigien millores per a tots. Aquest va ser el cas de la vaga d’Induyco
a Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Induyco era la fàbrica tèxtil d’El Corte
Inglés, on treballaven majoritàriament dones. El gener de 1977 l’assemblea
presentà la seva plataforma reivindicativa per a la negociació del conveni i
quatre treballadores (tres dones i un home) foren acomiadades, les obreres
respongueren amb aturades intermitents i una manifestació que fou brutalment
reprimida per la policia; davant aquestes aturades parcials, la direcció
acomiadà 7.000 treballadores i tancà la fàbrica durant setmanes, pretenent que
qui volgués tornar a la feina ho havia de demanar per escrit tot explicant els
motius pels quals volia tornar a treballar. El 14 de febrer 2.500 treballadores
intentaren tornar a la feina i només 1.000 foren readmeses, l’assemblea llavors
decidí organitzar piquets per evitar l’entrada d’esquirols i, alhora, rebutjà
la proposta de CCOO per finalitzar la vaga. La resposta empresarial fou enviar
a les forces de l’ordre per acabar amb els piquets. Finalment, a mitjans de
març, després de dos mesos de conflicte, les obreres tornaren als llocs de
treball sense haver aconseguit la readmissió de les quatre treballadores
acomiadades en primera instància.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’autonomia obrera fou una opció real a les
fàbriques entre 1972 i 1977, tot just fins que els sindicats foren legalitzats
i tota la representació estatal fou atribuïda a CCOO i UGT, aprofitant la
negativa de la CNT a negociar amb l’Estat les condicions laborals a empreses
privades en pretendre negociar directament amb els empresaris com es feia abans
de la Guerra Civil. Fins aquell moment els treballadors, sense més
representació que la dels delegats de la CNS, es veien capacitats per prendre
les rendes de les seves demandes tot pagant un alt preu a causa de la repressió.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les reivindicacions van créixer fins arribar
al mes de març de <st1:metricconverter productid="1976, a" w:st="on">1976, a</st1:metricconverter>
Vitòria, quan el dia 3, en una ciutat paralitzada per les vagues i on tota la
vida social girava al voltant de les assemblees obreres, es desfermà la
violència per part de les forces de l’ordre i cinc treballadors foren
assassinats. La resposta obrera fou exemplar, vagues per tot l’Estat,
assemblees, manifestacions... I més morts... Molts més morts... Els governants
s’adonaren de forma efectiva de què demanava la classe obrera i què s’havia
aconseguit amb les mesures repressives contra les seves justificades demandes,
a partir d’aquell moment l’estratègia del capital s’accelerà. El mateix mes de
març Santiago Carrillo, màxim dirigent del Partit Comunista, parlà per primera
vegada de “ruptura pactada”, quatre mesos després Adolfo Suárez era anomenat
President del Govern i ja entrat el 1977 els sindicats i els partits eren
legalitzats, inclòs el Partit Comunista, cap ni un a la seva esquerra. Poc més
d’un any i mig després dels fets de Vitòria es signaren els Pactes de la
Moncloa i els mitjans de comunicació s'esforçaren en deslegitimar el poder decisori de l'assemblea: “L’assemblea –òrgan esporàdic, sense control d’assistents
manipulables, sense regles i minoritària- està jugant un paper negatiu en
menysprear i inclús impedir de fet en algunes ocasions el desenvolupament de
les centrals sindicals. L’assemblearisme es resisteix a comprendre que la seva
època heroica de lluita contra el sindicalisme feixista ja ha passat” (<i>Diario 16</i>, 27/11/1977).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tanmateix, a partir de mitjans de 1976 molts
d’aquells obrers autònoms s’integraren a la CNT, especialment a Catalunya, País
Valencià i Andalusia, tot cercant una plataforma forta que els permetés incidir
en la política laboral de l’Estat. A Catalunya, el suport de CNT als
treballadors de Roca fou el tret de sortida: “De tots els sindicats, solament
la CNT havia donat suport de principi a fi a la vaga dels treballadors de Roca,
no intentant suplantar ni erigir-se en directors de la vaga. Aquest fet fou
important per a que sectors obrers vinculats als moviments autònoms o
simplement treballadors amb un sentit del sindicalisme no claudicant i
participatiu s’apropessin a les posicions que la CNT de Catalunya defensava” (<i>L’alternativa llibertària</i>, p91).</span></div>
Jhttp://www.blogger.com/profile/04554219474789996374noreply@blogger.com0