I igual que se’n van arriben, per donar-nos una estona de felicitat, entre moltes altres coses. I si tot va bé, els dies de felicitat es converteixen en anys de felicitat, i comencen a fer sorollets que amb el temps són paraules, i comencen a bellugar parts del cos que amb els anys son passos, i ens omplen, com mai ningú ni res ens ha omplert.
Que tot el patiment de la teva mare,
criatura de sorra i de carn,
que tota l’angoixa del teu pare,
feta d’amor la teva sang,
que tot l’amor de la teva mare,
d’una nit vora del mar,
i l’alegria del teu pare,
ets bateg compassat.
Que tot t’ajudi a ser lliure
i ningú no et trepitgi mai,
que puguis obrir totes les portes
i que t’ensenyin a volar.
(A Pol- i a la seva mare i al seu pare)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada