Amb el temps van anar coneixent què feia aquell tros de dona argentina a la Península Ibèrica : el seu pare, Rodolfo Germano, militant Montonero, havia desaparegut el 1976 en mans dels militars que després d'un cop d'Estat, havien decidit fer desaparèixer 30.000 argentins i argentines. La seva mare, Hilda López, havia aconseguit exiliar-se amb els seus dos fills a traves de Brasil.
La història encara és ben viva, fa tan sols un mes van condemnar, per fi, a la seva terra, a la terra que va patir i plorar totes aquelles desaparicions, el màxim responsable d'aquell genocidi brutalment planificat, i encara més salvatgement dut a terme, el general Videla. Fa tan sols un parell de mesos, un dels altres tres grans depredadors va morir de causa natural, el general Massera. Però a banda d'aquests generals, entre els torturadors, els "desparecedores", hi havia oficials i soldats dels diferents exercits argentins, juntament amb metges, cures i advocats que els hi donaven la coberura necessària o, en el cas dels cures, que els deien aquella hipòcrita frase "ego te absolvo".
El fet és que la Kari , "la Galle " com la coneixen allà, se'n va anar el 1998 a l'Argentina per intentar esbrinar què havia sigut del seu pare, on l'havien torturat, quan el van veure per darrera vegada, on havia deixat la seva darrera petjada, qui recordava les seves darreres paraules, i després d'incorporar-se a H.I.J.O.S. (Hijos por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio) i assabentar-se de fets prou dolorosos va ser detinguda el febrer de 2002 a Brasil acusada de segrest.
La van detenir juntament amb cinc activistes internacionalistes llatinoamericans, dos dels quals van reconèixer la seva participació en el segrest del publicista Washington Olivetto, i van negar qualsevol implicació de la Kari , ella, però, després d'un inimaginable periple judicial va ser condemnada a trenta anys de presó. Després de prop de sis anys a les presons brasileres, la seva mare, Hilda Lòpez, va aconseguir fer el camí a l'inversa i aprofitant un tractat bilateral va poder portar la Kari de nou a l'Argentina. Li faltaven 49 dies per obtenir legalment les "sortides transitòries", similars al tercer grau de l'Estat espanyol.
A l'Argentina, però, l'herència dels anys de dictadura no s'ha esvaït del tot, i el fiscal que revisa el seu cas, no és altre que Oscar Hermelo, qui aquells anys setanta era advocat i treballava a l'ESMA (Escola Mecànica de l'Amada), el més important centre de tortura i desaparició muntat per l'exercit, on va desaparèixer el pare de la Kari , precisament a mans del mateix grup de treball del qual formava part el mateix advocat-fiscal.
Avui en dia la Kari és moneda de canvi. La justícia s'està saltant les seves pròpies lleis, com aquí va passar recentment amb l'Amadeu Casellas, doncs fa més de dos anys que la Kari hauria d'estar al carrer. La realitat és que no te cap causa pendent en lloc del mon, que mai ha estat condemnada al seu país i que només està pagant per la lluita del seu pare i per les seves pròpies idees que expressa públicament de manera continuada i sense embuts. Ara sembla que hi ha una petita escletxa, amb la visita que la presidenta de Brasil farà a l'Argentina el proper dilluns, si vols donar un cop de mà signa per la seva llibertat enviant el teu nom, cognoms, professió i DNI a aquest mateix blog i, per suposat, fes córrer la veu. La teva solidaritat és necessària...Nou anys són massa, llibertat Karina Germano López.
Més informació: http://lagalle.wordpress.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada