En aquest mon tot s'acaba, per molt que els de la sotana s'entestin en menjar-nos l'olla dient que la vida és eterna, nosaltres, els diables vius, sabem que és una enganyifa per tal de que no aprofitem el nostre temps al 100% i que no agafem ara i avui el que ens pertoca per dret de naixement.
Aquest any i mig que ha trigat el "Que pagui Pujol!" en sortir publicat ha causat moltes baixes al nostre voltant i moltes persones, companyes i companys, que m'hauria agradat que veiessin el llibre publicat, per què una de les causes d'haver-lo escrit ha estat precisament reconèixer la seva existència i agrair la seva amistat, ja no hi són entre nosaltres.
És a elles i ells a qui dedico aquesta petita entrada, a la Pa , a la qual li van fer un homenatge la setmana passada a Sabadell i al qual no vaig poder assistir per la presentació que tenia a Almenar, al Kike Kangrena, a qui li van organitzar un concert de record ara fa dos setmanes a La Bàscula i al qual tampoc vaig poder apropar-me doncs estava a Berga, al Natxo Skatalà, al Jonny de Korneyà i a tots aquells companys i companyes que van viure la seva vida al límit, sempre entre la vida i la mort, doncs des de petits que sabíem que la separació entre una i altre era molt petita i que havíem estat concebuts a la panxa de les nostres mares precisament per a aportar una mica de vida a aquest mon tan apagat i gris com era el mon catòlic en el qual vam créixer.
A la memòria de tots ells, salut i VISCA LA VIDA !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada