L'Ateneu Popular de 9 Barris és un dels espais que més surten al llibre, no és casualitat, és sens dubte un d'aquells espais emblemàtics, i el que és més important és un dels pocs llocs inter-generacionals dels quals podem gaudir, a més, i dada també important, és un dels pocs locals que apareixen al llibre i que continuen en actiu, crec que amb els Mensakas i El Lokal, per últim, sempre serà difícil d'oblidar la gran vetllada solidaria que va acollir ara fa onze mesos en suport de l'Amadeu Casellas, quan a tot arreu ens tancaven les portes només sentir el nom del company quan encara estava il·legalment empresonat. Per tot això presentar el llibre allà va ser quelcom especial, envoltat de companys i companyes que apareixen al llibre, amb la Hilda , la mare de la Kari "La Gallega " (Karina Germano López), companya punk d'aquella Barcelona dels vuitanta i que avui resta empresonada (aviat farà nou anys ja, massa anys per una bona i digna persona) a l'Argentina a on va arribar ara fa una quinzena d'anys buscant el seu pare, desaparegut de la maleïda dictadura militar, i on va decidir passar-se a un activisme sense retorn, des d'aquí tota la meva solidaritat, afecte i respecte, si tots féssim com ella els que manen no riurien tant, o no riurien tots... En qualsevol cas, envoltat de totes aquelles cares conegudes la presentació va resultar més que agradable plaentera, tot i que va sortir l'única errata que de moment s'ha trobat al llibre, errada greu, per cert, doncs al llibre explico que el "Canastos" era el bar dels pares del "Papus" i del "Cabeza perro"quan en realitat era el bar del Santos i del Gonzalo, altres dos companys activistes de 9 Barris, em sap greu, ho rectificaré si hi ha noves edicions...
La següent presentació va ser una de les més punks que he fet (juntament amb la de La Bisbal ), va ser a les comarques lleidatanes, com no, exactament al poble d'Almenar, en un acte organitzat pel col·lectiu A les trinxeres, un dels col·lectius punks i llibertaris més actius del país si no el que més, va ser un plaer també que la presentació la fes el Tomi i que ens acompanyessin tots aquells companys i companyes del col·lectiu, fins i tot el Janot i la seva companya, skins de Santa Coloma que van patir a les seves carns la violència feixista aquells anys vuitanta.
A L'Hospitalet la presentació es va fer a La Resistència , bar o petita sala de concerts del centre de la població, espai agradable i agradable companyia doncs vaig poder gaudir de la presència del Juanito Piquete, un dels meus germans no de sang que continuen fent de les seves, el seu darrer disc, "La revolución desconocida", crec que és el millor de la seva carrera, amb el temps sembla que ha guanyat bastant com a cantant, ara mateix està preparant un nou disc la veritat és que començo a tenir ganes d'escoltar-lo.
“El eco de los pasos de un pueblo sometido
sorprendió con su frescura a un mundo cruel y competitivo,
combatiendo codo a codo, paso a paso, a la opresión
y aunque no vencieron desde luego sí que convencieron.
Mujeres y hombres sencillos, que no buscaban honores,
solo albergar un mundo nuevo en sus corazones,
llevaron la cultura y con ella el fín de la ignorancia.”
(Juanito Piquete, “Un mundo nuevo”)
Vaig continuar per Poble Nou, un altre espai emblemàtic de les nits barcelonines, el Puerto Hurraco, allà la presentació la va fer un altre gran company, el David de Ràbia Positiva, qui va no va viure de ple aquells anys vuitanta però qui va començar a aparèixer molt jovenet per Cros 10, per a mi Ràbia Positiva sempre han estat una de les millors bandes catalanes dels darrers anys, a veure que en surt de la seva disol•lució, esperem amb ganes...
I, bé, ja per acabar, enviar tot el meu suport a aquests treballadors i treballadores que estan patint l'atac sense escrúpols d'aquests polítics inconscients i sense memòria que no recorden pel que van lluitar els seus pares o avis i que no tenint prou en retallar els drets laborals militaritzen una feina civil com és la dels controladors aeris tot per fer passar o millor dit empassar unes retallades laborals i socials insuportables però de les quals gairebé ningú no ha parlat aquests darrers tres dies. Des de divendres els controladors no tenen hores sindicals (potser per què no són d'UGT o CCOO), les hores de guàrdia no compten com a treballades i depenen directament del Ministeri de Defensa... PSOE/PSC= Vergonya, si els vostres avantpassats aixequessin el cap!
Salut.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada