Tempigas temp'

Com veieu, entre entrada i entrada al blog el temps avança, s'escapen els mesos com segons i les setmanes són imperceptibles... Però, és clar, tot te les seves raons. Entre el dia a dia, que cada moment que passa és més complicat i ens veiem forçats a estar més actius, entre la quotidianitat forçada per el fet d'haver de buscar-se la vida per la supervivència i entre la necessitat de continuar donant sortida a projectes que ajudin a tombar aquest sistema injust i cruel, no em sobren pas hores per escriure aquí més del que ho faig.
Com alguns ja sabeu, després d'haver-nos ajuntat per a participar al concert de solidaritat amb la Kari que es va realitzar el desembre, els Pixamandúrries estem assajant i fent algunes actuacions allà on ens deixen, ara, després de setze anys sense penjar-me el baix puc confirmar allò que em deien alguns, que tocar un instrument és com anar en bici, un cop fet mai més s'oblida...
Així doncs estarem el divendres 24 a les festes alternatives de Sants, un concert que em fa especial il·lusió, il·lusió per que és el meu barri, per què hi ha una xarxa social important a la qual s'ha de donar suport, per què a aquesta xarxa hi ha la gent de La Ciutat Invisible que va publicar el meu llibre, per què també entre els organitzadors hi ha els grans amics que formaven Ràbia Positiva i que ara s'han dividit a tres grups diferents, a qual millor, i per què, a més, ens obriran la nit els amics de Cranc... La veritat és que penso que ha valgut la pena esperar aquests setze anys, per què el premi és un premi de veritat.
I aquí us deixo un text que acabem d'enregistrar els Pixamandúrries per a un recopilatori editat a Rússia, i que parla del pas del temps.
Tempigas temp'
kaj captos gin ne vi,
gi igas vin klauno
au stranga knabo.
Brulas pro gi vortoj,
la bonja kaj la malbonaj,
kaj brulas la sangon,
ricula kaj povrula!

El temps fa temps
i no l'atraparas,
et fa un pallasso
o un nen estrany.
Crema les paraules,
les bones i les dolentes,
i crema la sang,
la dels rics i la dels pobres!