S'iniciava un any
que havia de ser frenètic, tan frenètic com havia acabat l'any anterior. 1984
ens va portar la visita de MDC, Ràtzia i Impact que injectaren vida en un
sector del punk barceloní, el més actiu. Els amants de Ramones, Damned, GBH,
Discharge o Crass van començar a sentir-se atrets per DRI, Wretched, Eu’s Arse
o The Offenders. Per si això fos poc, el 1984 els punks de la ciutat van
començar a organitzar-se més enllà d'afinitats musicals i / o estètiques, es va
participar en les primeres manifestacions pacifistes, es van realitzar els
primers contactes amb el MOC (Moviment d'Objectors de Consciència), es va
ocupar la primera casa ... Els punks estaven ja farts de la repressió mental i
anaven a plantar cara, deixant de ser bestioles rares per a un sector de la
ciutadania, encara que ser bitxos estranys en els alienats cervells dels
feixistes no els preocupava en absolut.
El 13 de gener
del 85 el fanzine NDF, que portava
prop de dos anys publicant-se i que va aguantar alguns més, va realitzar la
seva segona festa, una celebració de la seva existència, i no només va deixar entreveure
aquests canvis en el moviment punk, sinó que els va servir d'altaveu i els va
potenciar. NDF va néixer el 1983,
quan la major part dels punks es seguien preocupant principalment de si
mateixos i de la seva autodestrucció i, carismàticament, es va definir des del
principi com un fanzine punk anarco-pacifista, influenciat completament, però
no de manera exclusiva, per la corrent crassiana que arribava del Regne Unit.
Després van venir les violències policials i feixistes i amb elles el debat
sobre la capacitat de resposta i el dret a l'autodefensa, però això és una
altra història.
El cas és que el
concert del 13 de gener a Zeleste es va gravar i tres mesos més tard va ser
publicat en format cinta. Arribats a aquest punt s'ha de reconèixer el suport
que Cristian Dios, cantant del grup Dios, va prestar a NDF per poder publicar la cinta, aquesta és la raó per la qual, a
la cinta original, al costat del logo de NDF
apareix el de Produccions La Virgen, segell inexistent amb el qual Cristian va decidir
aparèixer en la casset davant la insistència d'un servidor que defensava que si
Cristian col·laborava això s'havia de reflectir d'alguna manera en l'edició.
La lucha
continua! És el fidel reflex del seu moment. Anti / Dogmatikss deixaven ja de
ser els GBH catalans que havien estat durant els seus primers mesos de vida i
es van accelerar, L'Odi Social deixaven enrere el Oi! i s'acceleraven i
Autodefensa ... Autodefensa van néixer ja accelerats, eren fucking noise, però
tan encantadors!
Asseguraria que
va ser la primera cinta que es va fabricar de manera "industrial" en
l'ambient punk de la ciutat, obrint les portes a un format econòmicament
assequible que va ser el que més van utilitzar els punks barcelonins per poder
autogestionar els seus treballs, després van venir les de Anti/Dogmatikss, GRB,
Sentido Común, Subterranean Kids, HHH...
La cinta anava
acompanyada d'un petit fanzine, fidel reflex també del seu temps. Una pàgina de
cada grup i una portada introductòria amb un sincer agraïment a Ràdio PICA (la
comunicació alternativa), al Moviment d'Objectors (l'antimilitarisme), al Col·lectiu
Squat (el dret a l'habitatge i a d’altres formes de vida) i a Informe (la
autogestió i la distribució alternativa) ... Aquestes van ser, i segueixen
sent, algunes de les nostres lluites ...
Com finalitzava
aquella introducció, de fa 27 anys,
AHIR, AVUI I
SEMPRE ...
ANARQUIA!
PD: Gràcies a
tots i totes les que la van fer possible ... A Chema de Zeleste per la
paciència, a Cristian pel suport incondicional i als membres de les bandes per
fer-me gaudir tant com em van fer gaudir amb les seves cançons ..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada