Dimecres vaig assistir a l'estrena de la pel·lícula documental 69/78 Prescrit, convidat per la Maria Rueda , germana d'Agustin Rueda. A l'Agustin el van matar funcionaris de la presó de Carabanchel després d'una brutal sessió de tortura el 1978. Era un activista llibertari de Sallent membre dels grups autònoms.
No entraré a valorar la qualitat artística del treball realitzat pels directors dels quatre documentals que conformen la pel·lícula, tant sols vull constatar el desacord en el tractament que s'ha donat a la mateixa del cas de l'Agustin: en Tirado, amic de la infància de l'Agustin, tot i haver col·laborat en la filmació, després de poder visionar en privat la pel·lícula s'hi negà a presenciar l'estrena, la Maria Rueda i la seva filla van mostrar públicament el seu malestar a la roda de premsa prèvia, com va fer el Juan Pedro, membre de l'Associació d'Amics de l'Agustin que també col·laborà en l'enregistrament, a la xerrada posterior a l'estrena.
La Maria va accedir a ser filmada frívolament (maquillant-se, desmaquillant-se, jugant amb el gat...) exclusivament com a recurs visual, i quan va veure que aquestes imatges eren l'eix de la pel·lícula se li va caure l'ànima al terra. Ella no volia ser la protagonista d'una pel·lícula sobre l'Agustín per molt artística que fos, l'únic protagonista possible és l'Agustin.
Com a resposta a les paraules del Juan Pedro el director va comentar que aquest país te problemes de comunicació, jo el que diria és que en aquest país hi ha persones que tenen problemes de comunicació, doncs quan totes les persones que han col·laborat en un treball d'aquesta mena es senten enganyades i manipulades, el problema comunicatiu és unidireccional.
Si es volia fer una pel·lícula artística, crec que s'hauria d'haver contractat artistes, però és molt trist pretendre fer una pel·lícula artística sobre el patiment dels altres i a sobre que els protagonistes es pensin que s'està fent un documental històric.
Això per no parlar de la possibilitat de fer un documental (no oblidem que pagat per Memorial Democràtic) tan asèptic i políticament correcte d'aquelles lluites tant incorrectes.
Salut.
FUI COMPAÑERO DE AGUSTIN EN LA CARCEL DE CARABANCHEL, COMO MILITANTE ACTIVO DE LA "COPEL" (COORDINADORA DE PRESOS EN LUCHA).LE CONOCI CON VIDA HACIENDO UNA COLECTA PARA LA COMPRA DE PILAS, PARA LAS LINTERNAS QUE USAMOS/RON EN EL INTENTO DE FUGA QUE OCASIONO SU ASESINATO A MANOS DE CARCELEROS FASCISTAS-TORTURADORES...
ResponEliminaFUI CONTACTADO POR EL/LOS REALIZADORES PARA PARTICIPAR EN ESTE SUPUESTO DOCUMENTAL, Y (MENOS MAL...) QUE NO CONSIDERARON INTERESANTE MI TESTIMONIO.
SOLO AÑADIR QUE EL TSUNAMI REVISIONISTA HISTORICO , QUE PARECE NO TENER FIN,NOS AVISA UNA VEZ MAS. QUE LA HISTORIA, NUESTRA HISTORIA, DEBEMOS ESCRIBIRLA NOSOTROS.QUE DEBEMOS TENER LAS HERRAMIENTAS Y MEDIOS NECESARIOS PARA EVITAR LA MANIPULACION, AUNQUE SOLO SEA POR EL RESPETO QUE MERECEN L@S ASESINADOS POR CONSTRUIR UN MUNDO MEJOR.
SALUD ¡