Avui la justícia fa un pas endavant.
Però el més curiós del cas és que l’estament judicial ha
decidit fer el pas endavant amb la justícia.
I això és d’agrair.
Perquè en aquesta societat estament judicial i justícia
no van de la mà.
O no sempre van de la ma.
O gairebé mai van de la ma.
Ho veiem, ho corroborem, dia a dia.
La privatització de la sanitat ens afecta a totes.
La privatització de l'educació ens afecta a totes.
La privatització de la cultura ens afecta a totes.
I la privatització de la seguretat, també.
També, ens afecta a totes.
I quan parlem de la privatització de la seguretat ens
referim al fet que els cossos de seguretat de les diferents institucions mai
han estat al servei de la ciutadania.
Actuen al servei d'uns interessos privats.
Però això no és nou.
Sempre ha estat així.
La policia està per ajudar a mantenir l'status dels
poderosos.
Els que van matar l'abril de 2012 a Bilbao a l’Iñigo
Cabacas són els mateixos que van matar el Gustau Muñoz el 1977 a Barcelona.
Els que van matar al juliol de 2012 a Girona al Juan Pablo
Torroija són els mateixos que van matar a l’Agustín Rueda en 1978 a
Carabanchel.
Són els mateixos que van matar l’Idrissa Diallo al CIE de
Barcelona el gener de 2012, els mateixos que van matar al Pedro Álvarez el 1992
...
I els que els dirigeixen són els que van matar a Jose
Antonio, que el 6 de març va morir a Bilbao abans de ser desnonat.
Perquè hi ha moltes diverses formes de matar.
Com que hi ha moltes diverses formes de repressió.
Podem parlar, també, de la repressió judicial.
Com sinó hem d’entendre la realitat dels desnonaments, o
el cas d’indefensió de l’Enric Duran?
Com sinó hem d’entendre la impunitat policial, molt
poques vegades perseguida per l’estament judicial?
O no suficientment perseguida.
O gairebé mai perseguida.
Avui ha declarat un escopeter de la Brigada Mòbil dels
Mossos d’Esquadra.
No li concedirem la mateixa presumpció d’innocència que
li van concedir a l’Ester Quintana.
La presumpció d’innocència del tret a la cara.
Com es dorm després d’haver estat protagonista d’una
salvatjada com la del 14 de novembre passat?
Però ell, qui va prémer el gallet, no és l’únic problema.
L’altre problema, a banda de la predisposició a la
violència dels membres de les forces de seguretat, és la utilització d’eines
perilloses, com les bales de goma, que en mans de persones no aptes per la seva
manipulació es converteixen en armes mortals.
I d’això són responsables els qui els manen.
Les forces econòmiques i polítiques del capital.
Demà farà un any de l’assassinat a Bilbao de l’Iñigo Cabacas.
Iñigo, no t’oblidem.
Que l’Ester sigui l’última víctima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada