M'acabo d'adonar de que he estat set mesos sense escriure... Sense escriure aquí, és clar, doncs la veritat és que darrerament no paro d'escriure... Han estat set mesos durs, cada cop són més durs els mesos, i els dies, i les setmanes, i hi ha dies en que fins i tot són durs els minuts i els segons. Esta tibant de la corda i sembla que no se'n adonin del que passa al carrer, em fa la sensació de que es consideren senyors feudals als quals devem obediència però al mateix temps la sensació que tinc és que l'esclavatge econòmic s'ha acabat... Avui, precisament, agafarem l'autopista i no pagarem, no els tenim por per més companyes i companys que tanquin a la garjola, per desgràcia sempre hem tingut companyes i companys a la presó i si cal tornarem a fer forats per treure'ls...
En aquests mesos el més important que ha passat al voltant de la meva vida és l'alliberament de la presonera política Karina Germano a l'Argentina. Després d'una intensa campanya internacional que ha durat un any hem aconseguit l'objectiu, sota les pressions polítiques la Justícia argentina va reconèixer que se li estava aplicant una llei de forma injusta i el febrer un jutge reconegué que li pertocava la llibertat condicional, que li fou concedida a principis d'abril.
Paral·lelament a l'Estat espanyol i especialment a casa nostra podem tornar a pintar les parets amb aquelles mateixes frases que van utilitzar els nostres pares fa quaranta anys: "Llibertat presos polítics", doncs ja no hi ha manera d'amagar aquesta realitat, els empresonats després la vaga del 29 de març són presoners polítics d'aquest pseudo-Estat filo-feixista que dirigeix en Mas, cap garantia envers els detinguts, que més que enfrontar-se a un judici just en un Estat democràtic, s'enfronten, de nou, a un Consell de Guerra com els que van patir els nostres pares quan van decidir lluitar contra la Dictadura per tots els mitjans possibles.
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada