Els homes que recuperaven llavors

Agenollats o en gatzoneta

les dipositaven a terra, 

les cobrien tot acaronant-les

tendrament,

conscients de la importància del primer contacte.

Agenollats o en gatzoneta

les veien créixer,

mentre les oferien l’aigua que necessitaven,

suaument

perquè aquella lluita acabés amb victòria.

Agenollats o en gatzoneta

havien viscut els darrers trenta anys,

amagats entre les pedres,

silenciosament,

com si derrota signifiqués claudicació.

Agenollats o en gatzoneta

no volien acaparar-les,

per tenir-ne més,

egoistament,

tan sols multiplicar-les per repartir-les.

Agenollats o en gatzoneta

les havien vist desaparèixer

i ara somiaven la seva recuperació,

utòpicament,

tal i com havien fet sempre.

I agenollats o en gatzoneta,

els homes que recuperaven llavors,

esperaren el moment de posar-se dempeus,

revolucionàriament,

per oferir-nos noves vides,

noves idees,

nous somnis,

crescuts de velles llavors.